Entrar una hora més tard a l'institut millora el rendiment i pot reduir l'absentisme
La millora en la puntualitat i la disminució de l'absentisme es fa evident en escoles de nivell socioeconòmic més baix
Retardar l'hora d'entrada dels adolescents a l'escola afavoreix que tinguin menys somnolència, hi hagi menys absentisme i les notes siguin millors. Així ho revela un estudi sobre els efectes que ha tingut la decisió del Districte Escolar de Seattle, a l'estat de Washington, d'endarrerir 55 minuts l'hora d'entrada al matí a les escoles de secundària.
Que els adolescents solen dormir molt menys de les 8-10 hores que serien recomanables és una realitat força estesa. I que això influeix en el seu estat d'ànim i de salut i en el rendiment acadèmic també s'ha comentat molt. Però falten estudis que avaluïn si endarrerir l'horari d'entrada a l'escola afavoreix el descans dels alumnes i té altres efectes positius.
En el curs 2016-2017, a Seattle, es va establir que l'entrada a les escoles de secundària al matí no fos a les 7.50, sinó a les 8.45. Quan es va anunciar la mesura, investigadors de la Universitat de Washington a Seatlle van veure l'oportunitat de comparar diversos paràmetres abans i després del canvi d'horari. L'equip, encapçalat per Horacio O. de la Iglesia, del Departament de Biologia d'aquesta universitat, ha publicat els resultats a la revista "Science Advances".
Els investigadors han posat a l'estudi el títol "Sleepmore in Seattle", recordant la pel·lícula "Sleepless in Seattle", protagonitzada el 1993 per Meg Ryan i Tom Hanks i doblada al català amb el títol "Alguna cosa per recordar".
Alumnes de 15 i 16 anys
Els autors van efectuar proves abans i després del canvi, concretament, a la primavera del 2016, amb l'horari antic, i a la primavera del 2017, amb el nou horari. L'estudi es va fer a dues escoles públiques: els instituts Roosevelt i Franklin. Els alumnes eren de desè grau, que correspondria al quart d'ESO, amb nois i noies de 15 i 16 anys.
Durant dues setmanes, es van mesurar diversos paràmetres, els alumnes van portar un Actiwatch, un rellotge de polsera que registra els patrons de son, i van escriure un diari personal sobre com dormien. També es van fer proves de laboratori sobre la percepció que ells mateixos tenien de si anaven descansats o no i van respondre qüestionaris sobre depressió i somnolència.
Els resultats van ser molt clars. Nois i noies dormien de mitjana 34 minuts més que abans del canvi. Hi havia menys diferències entre el temps que dormien els dies feiners i els caps de setmana -el que s'anomena jet lag social. Les notes en el segon trimestre van millorar un 4,5%, atribuïble al fet que els alumnes estaven més descansats i més alerta. I en una de les escoles, la Franklin, hi va haver més puntualitat i menys absentisme.
Això darrer està relacionat amb el nivell socioeconòmic de les famílies, més baix en aquest institut. Per això, els autors creuen que el canvi d'horari ajuda a reduir les diferències d'aprenentatge entre els alumnes de diferents estatus.
Adaptat al ritme circadià dels adolescents
Pels autors, tot això demostra que el nou horari s'adapta millor al ritme circadià -de vigília i son- dels adolescents. La seva tendència natural és anar a dormir més tard i aixecar-se també més tard. Que 55 minuts de diferència en l'horari no es tradueixin en dormir 55 minuts més significa, pels investigadors, que els alumnes endarrereixen una mica l'hora d'anar a dormir. I, per tant, que hi ha altres factors que influeixen en el seu descans. Per això recomanen incidir en temes com l'ús de pantalles a la nit abans de dormir, que interfereixen en la qualitat del son.
També observen que el temps que dormen amb el nou horari passa d'una mitjana de 6.50 hores a 7.24, una millora que no arriba, encara, a les recomanacions dels pediatres.
Precisament l'any 2014, l'Associació Americana de Pediatria va suggerir retardar l'horari d'entrada a les escoles com a mètode per acostar-se als nivells òptims d'hores de son i per millorar la salut física i mental dels alumnes, la seguretat en el trajecte a l'escola, el rendiment acadèmic i la qualitat de vida.
En els últims cent anys, el temps que els nens dormen s'ha escurçat al voltant d'una hora. Canviar horaris, afirmen els autors, ajuda a recuperar en part els valors vigents quan no hi havia un entorn tan il·luminat ni, encara menys, pantalles lluminoses a disposició dels adolescents.