Entrar una hora més tard fa que els alumnes estiguin més atents (Flickr)
Entrar una hora més tard fa que els alumnes estiguin més atents (Flickr)

Entrar una hora més tard a l'institut millora el rendiment i pot reduir l'absentisme

La millora en la puntualitat i la disminució de l'absentisme es fa evident en escoles de nivell socioeconòmic més baix

Xavier DuranActualitzat

Retardar l'hora d'entrada dels adolescents a l'escola afavoreix que tinguin menys somnolència, hi hagi menys absentisme i les notes siguin millors. Així ho revela un estudi sobre els efectes que ha tingut la decisió del Districte Escolar de Seattle, a l'estat de Washington, d'endarrerir 55 minuts l'hora d'entrada al matí a les escoles de secundària.

Que els adolescents solen dormir molt menys de les 8-10 hores que serien recomanables és una realitat força estesa. I que això influeix en el seu estat d'ànim i de salut i en el rendiment acadèmic també s'ha comentat molt. Però falten estudis que avaluïn si endarrerir l'horari d'entrada a l'escola afavoreix el descans dels alumnes i té altres efectes positius.

En el curs 2016-2017, a Seattle, es va establir que l'entrada a les escoles de secundària al matí no fos a les 7.50, sinó a les 8.45. Quan es va anunciar la mesura, investigadors de la Universitat de Washington a Seatlle van veure l'oportunitat de comparar diversos paràmetres abans i després del canvi d'horari. L'equip, encapçalat per Horacio O. de la Iglesia, del Departament de Biologia d'aquesta universitat, ha publicat els resultats a la revista "Science Advances".

Els investigadors han posat a l'estudi el títol "Sleepmore in Seattle", recordant la pel·lícula "Sleepless in Seattle", protagonitzada el 1993 per Meg Ryan i Tom Hanks i doblada al català amb el títol "Alguna cosa per recordar".

Alumnes de 15 i 16 anys

Els autors van efectuar proves abans i després del canvi, concretament, a la primavera del 2016, amb l'horari antic, i a la primavera del 2017, amb el nou horari. L'estudi es va fer a dues escoles públiques: els instituts Roosevelt i Franklin. Els alumnes eren de desè grau, que correspondria al quart d'ESO, amb nois i noies de 15 i 16 anys.

Durant dues setmanes, es van mesurar diversos paràmetres, els alumnes van portar un Actiwatch, un rellotge de polsera que registra els patrons de son, i van escriure un diari personal sobre com dormien. També es van fer proves de laboratori sobre la percepció que ells mateixos tenien de si anaven descansats o no i van respondre qüestionaris sobre depressió i somnolència.

Els resultats van ser molt clars. Nois i noies dormien de mitjana 34 minuts més que abans del canvi. Hi havia menys diferències entre el temps que dormien els dies feiners i els caps de setmana -el que s'anomena jet lag social. Les notes en el segon trimestre van millorar un 4,5%, atribuïble al fet que els alumnes estaven més descansats i més alerta. I en una de les escoles, la Franklin, hi va haver més puntualitat i menys absentisme.

Això darrer està relacionat amb el nivell socioeconòmic de les famílies, més baix en aquest institut. Per això, els autors creuen que el canvi d'horari ajuda a reduir les diferències d'aprenentatge entre els alumnes de diferents estatus.

Adaptat al ritme circadià dels adolescents

Pels autors, tot això demostra que el nou horari s'adapta millor al ritme circadià -de vigília i son- dels adolescents. La seva tendència natural és anar a dormir més tard i aixecar-se també més tard. Que 55 minuts de diferència en l'horari no es tradueixin en dormir 55 minuts més significa, pels investigadors, que els alumnes endarrereixen una mica l'hora d'anar a dormir. I, per tant, que hi ha altres factors que influeixen en el seu descans. Per això recomanen incidir en temes com l'ús de pantalles a la nit abans de dormir, que interfereixen en la qualitat del son.

També observen que el temps que dormen amb el nou horari passa d'una mitjana de 6.50 hores a 7.24, una millora que no arriba, encara, a les recomanacions dels pediatres.

Precisament l'any 2014, l'Associació Americana de Pediatria va suggerir retardar l'horari d'entrada a les escoles com a mètode per acostar-se als nivells òptims d'hores de son i per millorar la salut física i mental dels alumnes, la seguretat en el trajecte a l'escola, el rendiment acadèmic i la qualitat de vida.

En els últims cent anys, el temps que els nens dormen s'ha escurçat al voltant d'una hora. Canviar horaris, afirmen els autors, ajuda a recuperar en part els valors vigents quan no hi havia un entorn tan il·luminat ni, encara menys, pantalles lluminoses a disposició dels adolescents.

ARXIVAT A:
CiènciaSalutEducació
Anar al contingut