L'Estat ha d'indemnitzar la dona de José Couso per no exigir responsabilitats als EUA
El càmera de Tele5 José Couso va morir l'abril del 2003 a Bagdad per l'atac d'un tanc nord-americà al seu hotel
Madrid

Entra en vigor la reforma del poder judicial que posa límits a l'anomenada justícia universal

Aquest dissabte entra en vigor la reforma del poder judicial que posa límits a l'anomenada justícia universal i que, de fet, retalla la potestat dels jutges per abordar casos com el de José Couso, el càmera de televisió mort a l'Iraq. A més, la desena de causes obertes per crims contra la humanitat a l'Audiència Nacional es podrien acabar arxivant.

RedaccióActualitzat

Aquest dissabte entra en vigor la reforma del poder judicial que posa límits a l'anomenada justícia universal. A la pràctica això vol dir que els jutges ho tindran molt més complicat per abordar casos com el de José Couso, el càmera de televisió mort a l'Iraq, o processos de gran abast com el de Pinochet o el paper del govern xinès en els crims del Tibet. I no només això. La dotzena de causes obertes per crims contra la humanitat a l'Audiència Nacional es podrien acabar arxivant.

L'any 2003, el càmera de televisió José Couso va morir a l'Iraq per un projectil llançat des d'un blindat de l'exèrcit dels Estats Units. La seva família va presentar una querella a l'Audiència Nacional.

Aquest cas podria quedar arxivat per la reforma de la Llei del Poder Judicial i que limita l'aplicació de la justícia universal. La capacitat dels jutges espanyols per investigar delictes comesos fora d'Espanya ha quedat fulminada. A partir d'ara, alguns casos que hi ha oberts quedaran arxivats i serà molt complicat obrir-ne de nous. La família de Couso està indignada i ja han anunciat que aniran al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg.

La justícia universal havia convertit la judicatura espanyola en referent amb casos com el del dictador Pinochet. A partir d'ara, els jutges ho tindran molt complicat per abordar processos de gran abast com aquest. Una reforma feta en un temps rècord i criticada per organitzacions de defensa dels drets humans, jutges i fiscals, perquè, diuen, satisfà les pressions d'alguns governs, com el de la Xina.

Fa només un mes que l'Audiència Nacional va ordenar la detenció de l'expresident xinès Jiang Zemin i altres membres del Partit Comunista, acusats de genocidi i tortures en el cas del Tibet. Pel que sembla, les queixes del gegant asiàtic, amb el qual es mantenen relacions econòmiques importants, han influït en la rapidesa per canviar aquesta llei. Quinze dies després, el Congrés dels Diputats va aprovar la reforma de la llei per la via d'urgència, només amb els vots del PP.

 

 

Anar al contingut