Entra en vigor la Carta Municipal de Barcelona, l'"Estatut" de la capital catalana

La Carta Municipal de Barcelona permet a l'alcalde delegar de manera immediata en un regidor la presidència del ple municipal, una cosa que ara no es permet i que s'assembla al funcionament del sistema parlamentari del Congrés o de la cambra catalana. L'alcalde de Barcelona, Joan Clos, ha assegurat que es tracta d'una mesura "positiva", però "s'ha de decidir si ho farem ara o en el pròxim mandat".

Amb l'entrada en vigor de la carta, l'Ajuntament tindrà potestat, ja de manera efectiva, per introduir a la comissió de govern càrrecs no electes, és a dir, persones externes que no estiguin a les llistes electorals, per exercir responsabilitats polítiques. Aquesta situació igualaria el funcionament del govern municipal a altres administracions públiques, com el govern i la Generalitat, on els ministres o consellers no han de ser obligatòriament diputats del Congrés o del Parlament, respectivament. Tot i això, Clos ha descartat que aquesta mesura s'apliqui durant aquest mandat, ja que el "funcionament actual de la comissió de govern és prou correcte", per la qual cosa "no tenim una necessitat imperiosa d'utilitzar aquesta potestat" que ofereix la carta.

En el capítol de mobilitat i seguretat, la Carta Municipal de Barcelona permet als agents de la Guàrdia Urbana retirar el permís de circulació dels vehicles, i admet la possibilitat que es creï un cos de funcionaris per regular el trànsit de la ciutat. Clos ha assenyalat que hi ha la intenció de crear un cos auxiliar de la Guàrdia Urbana, però ha apostat, primer, per "consolidar el desplegament dels 300 vigilants dels aparcaments de l'àrea verda" i el seu treball amb la Guàrdia Urbana.

Amb l'aplicació de la normativa, també es dóna cobertura legal a les sancions imposades a clients i prostitutes, en compliment de l'ordenança sobre civisme, situació que, al seu moment, havia estat qüestionada per alguns juristes. L'alcalde ha assegurat que les conseqüències de la Carta Municipal de Barcelona "es començaran a notar en els pròxims mesos", amb "la posada en marxa de la justícia de proximitat, la compactació d'ordenances i quan tinguem elements de més capacitat d'actuació". La normativa municipal preveu la posada en marxa de la denominada "justícia de proximitat", amb la instauració de 58 sales de jutjats d'àmbit local destinats a resoldre conflictes menors que es produeixin a la ciutat i que es divideixen en deu districtes. Tot i això, l'aplicació efectiva de la justícia de proximitat està vinculada a la modificació de la llei orgànica del Poder Judicial, en tràmit parlamentari des de principis d'aquest any, i del projecte de l'Estatut. Per això, Clos ha assenyalat que això no s'aplicarà "fins d'aquí a un any o un any i mig".

La Carta Municipal comporta més competències per a l'Ajuntament en matèria d'infraestructures, mobilitat i seguretat pública i, per tant, el pròxim 27 de juny es crearà la comissió interadministrativa, formada pel govern, la Generalitat i el govern municipal.

Aquesta normativa també atorga una millora en el sistema de finançament de la capital catalana, en matèria de mobilitat i transport públic i despeses de capitalitat cultural, encara que això també se supedita a l'aprovació del nou Estatut de Catalunya, que se sotmetrà a referèndum diumenge que ve. La Carta Municipal de Barcelona també incorpora un tram autonòmic, en què la Generalitat i l'Ajuntament, a través d'una comissió que ja està treballant, han pactat el desplegament de consorcis en matèria de serveis socials, urbanisme, habitatge, transports, sanitat o cultura.