Entitats socials reclamen més recursos públics i mesures estructurals per combatre el sensellarisme a Barcelona
ACN Barcelona.-La Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS) i la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) reclamen més recursos públics i mesures estructurals per combatre el sensellarisme a Barcelona. En unes jornades on han participat més de 150 professionals les entitats han assenyalat que la manca d'habitatge assequible i la insuficient implicació de les administracions públiques per fer-hi front són les causes principals de l'increment de persones sense llar i el col·lapse del sistema que les hauria d'atendre. Apunten que durant els darrers deu anys les persones allotjades en centres de primera acollida i recursos de la XAPSLL ha passat de 1.190 a 2.130, un 82% més.
La jornada 'Habitatge i sensellarisme a Barcelona: anàlisi i reptes', celebrada al Palau Macaya, ha posat de manifest que els recursos actuals estan desbordats i que per revertir la tendència a l'agument de persones sense sostre, que el 2019 eren més d'un miler, un 56% més que fa deu anys, "calen mesures d'emergència específiques per a aquest col·lectiu, però també estructurals per acabar amb la sagnia de desnonaments i garantir el dret a l'habitatge". Les entitats critiquen que els pressupostos 2020 del Govern "preveuen tan sols un milió d'euros per desplegar l'Estratègia integral per a l'abordatge del sensellarisme a Catalunya, una dotació que queda molt lluny del que caldria". Apunten que l'augment de recursos econòmics és la principal reclamació, però la solució passa també per mesures com garantir i facilitar l'empadronament a tota la població, una obligació que afirmen que actualment incompleixen nombrosos ajuntaments. Afegeixen que al dèficit d'habitatge públic s'hi sumen fenomens com l'especulació i la gentrificació, que encareixen la vida als barris i accentuen el desequilibri entre els salaris i el cost dels lloguers. Alhora, indiquen que creixen col·lectius com els dels joves migrats sols que queden exclosos del sistema de protecció amb la majoria d'edat, o el dels demandants d'asil que veuen rebutjada la seva petició i queden en situació irregular, segons exposen les entitats en un comunicat.
