Entitats i alcaldesses firmen un manifest contra la regulació de la prostitució a Barcelona

Diversos càrrecs públics adverteixen dels riscos que la capital catalana es converteixi "en el bordell del sud d'Europa"
Entitats i alcaldesses firmen un manifest contra la regulació de la prostitució a Barcelona
Barcelona

Entitats i alcaldesses firmen un manifest contra la regulació de la prostitució a Barcelona

Diversos càrrecs públics adverteixen dels riscos que la capital catalana es converteixi "en el bordell del sud d'Europa"
Actualitzat
L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, la de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, la vicepresidenta del Moviment Democràtic de Dones, Cristina Simó, i l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa

L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, la de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, la vicepresidenta del Moviment Democràtic de Dones, Cristina Simó, i l'alcaldessa de Sant Boi, Lluïsa Moret (ACN)

El Moviment Democràtic de Dones, la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic i associacions abolicionistes de la prostitució han iniciat una campanya de recollida de firmes per rebutjar la proposta de l'Ajuntament de Bracelona per regularitzar aquesta pràctica. La campanya busca l'adhesió al moviment de càrrecs públics i part de la ciutadania.

El matí de divendres, en l'acte del Moviment Democràtic de Dones, s'ha presentat un manifest que rebutja la regularització de la prostitució a Barcelona, i compta amb el suport, entre d'altres, de l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, la de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, la de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, i la de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret.

El manifest demana al govern municipal de Barcelona en Comú que reconsideri la seva posició i afronti un diàleg social i polític sobre "el model més adequat per defensar els drets de les dones". Les alcaldesses metropolitanes han advertit de l'"impacte" que podria tenir per a la resta de municipis que Barcelona "es converteixi en el bordell del sud d'Europa".

El text exposa casos de països on la legalització de la prostitució no ha millorat la condició de les treballadores. A Alemanya, l'Informe del Govern Federal sobre els efectes de la Llei per a la Regularització mostra que un 1% de les prostitutes té contracte laboral. A Holanda, "la prostitució il·legal i el tràfic de dones i nenes s'ha triplicat i les millores laborals no s'han materialitzat". A més, manifesten que la regulació de la prostitució produeix "un efecte escala", perquè "expandeix el mercat negre i engreixa les màfies".

Els firmants del manifest aposten per l'abolició de la prostitució, amb la referència del marc legal suec, on les mesures adoptades el 1999 han permès reduir-la, segons han expressat, un 70% el primer any. Aquests entenen la prostitució com "la forma més brutal de submissió de les dones i la legitimació de la violència masclista" i creuen que regular-la "incrementa el tràfic d'éssers humans".

Cal recordar que l'Ajuntament de Barcelona va aprovar a finals de l'any 2015 regular la prostitució, sempre que fos voluntària. La proposició va ser de Ciutadans i la va assumir el govern de Barcelona en Comú. La proposta va comptar amb els vots favorables d'ERC i la CUP-Capgirem Barcelona, amb l'objectiu principal de donar major seguretat a les persones que exerceixen la prostitució.

L'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat que, tot i haver signat el manifest, no ha participat a l'acte del matí de divendres, ha expressat que "la prostitució és una forma d'explotació i de violència masclista que no es pot regular i ni pot ser una professió". Ha afegit que "els proxenetes no poden ser empresaris i que no es pot parlar de drets laborals ni mercantils si no es compleixen els drets fonamentals".