Un nen va amb patinet i un adult amb bicicleta per un carrer de Barcelona
Anar amb bici o patinet, l'opció preferida a Barcelona (ACN/Jordi Borràs)

Ens movem més que mai a l'àrea metropolitana de Barcelona: així estan canviant els hàbits

L'ús del vehicle privat augmenta a mesura que la residència dels enquestats s'allunya de Barcelona, i el mitjà amb una valoració pitjor és el tren, sobretot pels no residents a la capital catalana

Actualitzat

Es calcula que cada dia feiner es produeixen més de 20 milions de desplaçaments a la província de Barcelona. Això es tradueix en una mitjana de 4,11 desplaçaments diaris per persona aquest 2023, un nombre que supera la mitjana del 2019, abans de la pandèmia de la covid, i que se situava als 4,05.

Aquesta és una de les xifres publicades per l'enquesta sobre la mobilitat en dia feiner de l'Institut Metròpoli de l'ATM, amb què es vol fer un retrat de com és la mobilitat un dia feiner entre la gent més gran de 16 anys residents al Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB).

Aquesta anàlisi deixa fora la mobilitat en cap de setmana, així com també la dels turistes o visitants o la informació d'aquelles persones que, segons la seva feina, han de fer 8 desplaçaments laborals diaris o més (com transportistes, taxistes o serveis d'urgències).

Per fer una fotografia més acurada de tota la província, s'ha decidit dividir el territori entre:
► Barcelona ciutat
► Resta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)
► Resta de la Regió metropolitana de Barcelona (RMB)
► Resta del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB)


Més desplaçaments diaris, la majoria caminant

Entre el 2023 i el 2022, la població resident de l'àmbit SIMMB ha incrementat un 1,5%, i han augmentat els desplaçaments un 5,5%.

La mobilitat activa --és a dir, caminar, anar en bicicleta, patinet, etc.-- és el mètode de transport més utilitzat en el conjunt de la província de Barcelona. Supera més del 50% dels desplaçaments, seguida del vehicle privat i el transport públic:


I és que la mobilitat sostenible augmenta any rere any des del 2020. El nombre de persones que es mouen caminant, en bicicleta o patinet ha arribat a una xifra de rècord aquest 2023 amb 9 milions de desplaçaments. El transport públic puja de percentatge, però s'estanca pel que fa a la xifra total, amb 3,2 milions de desplaçaments, els mateixos que abans de la pandèmia. I, finalment, el vehicle privat es maté, amb uns 5,5 milions, però lluny del rècord dels 6 milions de desplaçaments dels anys anteriors a la covid.

 



De cada tipus de desplaçament, caminar és l'opció preferida per aquells que trien la mobilitat activa (un 95,6%), el cotxe ho és dins dels desplaçaments amb vehicle privat (84,4%) i l'autobús és la primera opció pel que fa al transport públic (36,2%), seguit del metro i el tren.

Si el motiu del transport és la feina, la major part de la població utilitza el vehicle privat (54,2%), mentre que, en els desplaçaments per estudis, el transport públic és el més utilitzat (50,4%).

Si el desplaçament es produeix per motius personals, en canvi, s'utilitzen altres modes actius (un 60%), seguit del vehicle privat (un 25%) i del transport públic (un 10%).


A Barcelona ciutat, opcions de transport més sostenibles

La mobilitat, però, varia segons la distància respecte de Barcelona.

Per una banda, l'ús del vehicle privat augmenta a mesura que la residència s'allunya de la capital catalana, mentre que el Barcelonès és la comarca on s'utilitzen transports més sostenibles, com la mobilitat activa o el transport públic (82,5%).

De forma menys acusada que el Barcelonès, també tenen un destacable comportament sostenible el Baix Llobregat (65,5%), el Garraf (63,1%), el Vallès Occidental (59,2%) i el Maresme (56%).

Per contra, les persones residents a Osona són els qui fan més ús del vehicle privat (57,6%), seguits dels del Berguedà (54,5%) i l'Anoia (53,8%).


Moure's pel municipi o desplaçar-se

Un 70,2% dels desplaçaments tenen l'origen i la destinació al mateix municipi, mentre que el 29,8% restant són desplaçaments entre diferents municipis.

Si ens fixem en l'origen i la destinació, on hi ha més desplaçaments són, per ordre:
Barcelona (5.400)
Internes a la resta de l'RMB (5.393)
Internes a la resta AMB (4.531)
Internes resta SIMMB (1.676)
Barcelona – resta AMB (1.392)

Obtenim, també, una xifra força alta si posem el focus en les comarques. Un 83,9% dels desplaçaments tenen l'origen i la destinació a la mateixa comarca de residència.

De fet, el Barcelonès, el Bages i Osona són les comarques amb el percentatge de desplaçaments interns més elevat, mentre que el Moianès és la comarca que tanca el rànquing.


Fora de la mateixa comarca, la quantitat més gran de desplaçaments es donen entre el Barcelonès i el Baix Llobregat (764 mil desplaçaments diaris), entre el Barcelonès i el Vallès Occidental (460 mil desplaçaments) i entre el Barcelonès i el Maresme (203 mil desplaçaments).

I deixant de banda el Barcelonès, la relació intercomarcal principal de les persones residents a l'Alt Penedès és amb el Garraf; del Bages és amb el Vallès Occidental; l'Anoia amb el Baix Llobregat i d'Osona amb el Vallès Oriental.


Caiguda del pes del transport públic fora de Barcelona

La mobilitat en vehicle privat augmenta a mesura que l'àmbit de residència s'allunya de Barcelona, en detriment de la mobilitat activa i del transport públic.

Els barcelonins utilitzen el transport públic en el 25,8% dels desplaçaments, mentre que els residents a la resta de l'RMB el fan servir en el 10,4% dels seus desplaçaments en dia feiner i, en el cas de les persones residents a la resta del SIMMB, en el 4,3%.

 

El tren, el més mal valorat dels transports

D'una manera similar, la valoració de la qualitat i del preu del transport públic també empitjora progressivament com més lluny de Barcelona. Mentre que la satisfacció dels usuaris del cotxe augmenta progressivament a mesura que ens allunyem de Barcelona.

Això sí, en tots els territoris, la valoració més baixa la reben les opcions del tren, ja siguin Renfe regional o mitja distància o Rodalies.

 

Per què utilitzar un transport o un altre?

Els enquestats que utilitzen el transport públic en valoren positivament la comoditat (30%), la dificultat d'aparcar el cotxe en destinació (28,7%) i el preu (26,2%). En canvi, aquells que no l'utilitzen en critiquen una manca d'oferta (38,9%) o no tenir-ne necessitat (29,2%).

Els que es desplacen en vehicle privat ho fan, principalment, per la comoditat respecte al transport públic (45,8%), perquè és més ràpid (39,1%) i per una oferta inadequada de transport públic (34,3%).

I aquells que es mouen amb bicicleta o caminant, en valoren que és més saludable (41,5%, és més ràpid (25,3%) i és més agradable i tranquil (23,7%).


I què passa amb el temps dels desplaçaments?

Els desplaçaments que es fan amb transport públic són els que s'hi inverteix més temps. En concret, 39,3 minuts de mitjana. Els segueixen els del vehicle privat (21,4 minuts) i la mobilitat activa (14,2 minuts).

Tanmateix, les diferències s'amplien segons el tipus de recorregut. D'aquesta manera, l'enquesta conclou que els desplaçaments de menys durada són els que es fan dins del municipi amb vehicle privat (11,2 minuts). I els que duren més són els que es fan amb transport públic entre diferents municipis (53 minuts).

Gairebé el 90% dels desplaçaments en dia feiner són entre les 7 del matí i les 9 del vespre. Establint dues hores punta: entre 8 i 9 del matí --amb el 6,6% dels desplaçaments-- i de les 5 de la tarda a les 8 del vespre --amb el 25,8%.

 

ARXIVAT A:
TrànsitMobilitatSostenibilitatTransport públic
Anar al contingut