Ens molesta el pèl de la dona? Cada cop són més les que diuen "Jo no em depilo"

Cada cop més dones lluiten contra la pressió estètica i els cànons de bellesa establerts amb estereotips que amaguen estries, cicatrius, taques o pèls... 

RedaccióActualitzat

El pèl de les dones fa por? Estem preparats per veure dones sense depilar? Cada cop hi ha més dones que no es depilen. Lluiten contra la pressió estètica i els cànons de bellesa establerts amb estereotips que amaguen estries, cicatrius, taques o pèls... 

La Cinta Tort, artista i feminista, va decidir deixar de depilar-se. Després d'anys d'inseguretats i de no acceptar el seu cos va dir prou. Explica que, sobretot a l'adolescència, volia encaixar ens els cànons de bellesa i lluitava contra el seu propi cos:

"Tenim molta por a no encaixar per la pressió que hem rebut. Jo vaig intentar encaixar perquè en el moment que no ho fas reps tota una violència. I en el moment en el que tu vols encaixar comences a tenir por a una sèrie de coses. Sempre vaig intentar modificar el meu cos. Jo volia ser acceptada."

Tots els referents de la tele, el cinema o les revistes eren noies superprimes, amb els cabells llargs, sense cap mena de pleg, de piga, de taca ...de res. Un model amb què no se sentia representada.

"Jo quines referències tenia? Doncs les referències de la tele, de les pel·lícules, de les revistes.....Superpop, la Bravo...el que miràvem quan teníem 14 o 15 anys. I al final les referències d'aquell moment eren una noia superprima, amb els cabells llargs, sense cap mena de pleg, de piga, de taca... de res."

Però va marxar fora i això, diu, la va connectar amb ella mateixa. I va començar a pintar el seu cos i a prestar-li una atenció que fins ara no havia fet. Per ella va ser un canvi de mirada:

"Vaig fer un clic i va ser el moment en què jo em vaig pintar el cos. Mai li prestava l'atenció com li estic prestant ara. Per mi va ser un canvi de mirada. Per mi l'art ha estat una eina d'empoderament, de teràpia, de reconciliació, de reapropiar-me de mi mateixa i de retrobar-me."

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Estas fotos son de esta mañana. Y aquí estoy, again. Y es que toda esta movida, hablar del cuerpo, vivirlo y hacer un activismo constante para la liberación de este es un trabajo mental gigante y, al fin y al cabo, en todo este proceso mi cuerpo y mi mente también evolucionan. Llevo dos meses en los que varias personas me han hecho comentarios sobre mi cuerpo: te veo más delgada, qué guapa estás, qué radiante, has adelgazado no?, estás bien con la comida? Y un sinfín de preguntas y comentarios más que paso de escribir porque a nadie le he pedido la opinión sobre mi cuerpo ni sobre mis cambios. Quizá hubiera agradecido un "cómo estás? Cómo te sientes?" y yo te podría haber contado lo mal que he llevado el estrés y como este me ha comido un poco por dentro. Pero vivimos en una sociedad en la que nos pensamos que tenemos el derecho de decirle a la otra cosas sobre su cuerpo sin preguntar ni acompañar con cuidado este proceso. Y que a veces tenemos que cuidar y revisarnos; cuantas veces por comentarios ajenos la gordofobia sobre mi misma ha aumentado y me ha hecho daño. Y más cuando llega verano, cuando hay que hacer un esfuerzo profundo para afrontar muchas violencias. He estado un mes un poco ausente creativamente y es que cuando el malestar está presente me encierro bastante y me cuesta crear. Pero tengo muchas ganas de poner color y trazos a este malestar, a todas estas movidas que he tenido por la cabeza. Hablar de ello es mostrarme muy vulnerable pero me parece necesario hacerlo en una sociedad que no abraza los cuidados, que no acepta los malestares y que no sabe aceptar que los cuerpos cambian, evolucionan y que son diversos. A todo ello, hoy celebro que hace dos años y tres meses que dejé de subirme a una báscula para ganar en salud mental. Hace dos años y tres meses que me pinté por primera vez y emprendí este viaje maravilloso que ha sido y es #habitarmicuerpa y sentir que estoy volviendo a habitar mi hogar. Gracias a todes les que me habéis acompañado en este viaje y a las compas que estos meses me han cuidado. Se vienen cosas muy MUY grandes. Gracias @_pelillosalamar_ por hacerme estas fotos esta mañana en la que me celebraba otra vez. OS QUIERO💘🌸

A post shared by Cinta Tort Cartró ☾ (@zinteta) on

 

 

En aquest moment la Cinta va deixar de depilar-se:

"Va arribar un moment que vaig dir què estic fent...em fa mal, és una inversió de diners, jo no he decidit en cap moment, i vaig dir prou. Però en el moment de dir prou t'has d'afrontar i has d'anar als llocs i ser una dona amb pèl."

Prendre la decisió de deixar de depilar-se va ser difícil per la pressió social, molta gent no ho entenia, ni el seu entorn proper. Fins i tot va plantejar-se tornar a fer-ho.

"Jo sé que és molt difícil decidir no depilar-te perquè vas al metro i les mirades, la gent, les preguntes....i has de fer front a tota una violència que està present. Feia natació i anar a la piscina sense depilar... i en un vestidor on tothom va depilat és com divertit" 

 

 

 

Ara ho viu amb tota normalitat i creu que cada cop hi ha més dones que lluiten contra el model femení establert i contra la pressió social dels patrons estètics.

"El cos de la dona mai s'ha entès amb pel... ni s'ha imaginat. Tenim més normalitzat veure una dona amb pèl a les aixelles o a les cames però veure una dona amb pèl al pit, o a l'esquena o a la cara potser són coses que encara són zero visibles. Estimar-se és un acte purament revolucionari i polític. Vivim en una societat que el que fa és generar odi cap a tu mateixa. Fa que no t'estimis i que vulguis modificar el teu cos. I fer-ho és totalment transformador."

Considera que tothom ha de fer el que vulgui amb el seu cos i que ningú té cap dret a opinar sobre els cossos dels altres.

 

Estem preparats per veure dones amb pèl?

Amb la finalitat de fer visible el pèl corporal femení com una cosa natural es va crear la campanya "JanuHairy". Jugant amb les paraules "january" ("gener") i "hair" ("cabell") van compartir a les xarxes imatges de dones ensenyant el cos sense depilar. 

 

Aquí a la ministra Irene Montero se la va arribar a qüestionar com a política perquè tenia pèl a les aixelles.

 

 

També va impactar i es va fer viral la fotografia on apareixia la cantant Amaia posant al "photocall" dels Premis Goya sense depilar.

 

 

Artistes com Madonna i Julia Roberts també han ensenyat els pèls a les aixelles a Instagram o a catifes vermelles. 

 

 

La sociòloga Marina Subirats ha explicat al programa els matins les pressions que hi ha sobre homes i dones. Explica que els cànons de bellesa sobre les dones són una dictadura contra la qual és molt difícil rebel·lar-se.

 

 

 

ARXIVAT A:
8MFeminisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut