"Ens hem oblidat de morir bé": Alella crea una xarxa d'acompanyament en el dol
Alella, Poble Cuidador és un projecte per donar un acompanyament a tothom de la població que afronta la pèrdua d'una persona estimada o bé una malaltia de final de vida
Els veïns, les entitats i l'Ajuntament d'Alella han sumat forces per crear una xarxa d'acompanyament dins del mateix poble. Es diu Alella, Poble Cuidador i té com a objectiu donar atenció a totes les persones, d'entre les 10.000 que viuen en el municipi, que estan encarant un procés de dol, de malaltia o bé de final de vida.
Es tracta d'un projecte pioner que posa com a eix principal la convivència en el poble i potencia el veïnatge a l'hora de donar suport en un moment tan complicat com el de fer front al sentiment de pèrdua, segons explica Àlex Prats, coimpulsor d'Alella, Poble Cuidador:
"El projecte neix de la necessitat de ser cuidats i la voluntat de cuidar posant en el centre la convivència al poble. La mort és un tabú com l'envelliment. Hi vivim d'esquena. Sembla que desitgem la immortalitat i aquesta actitud ens genera un patiment afegit quan ens trobem davant d'un procés de malaltia greu o bé de dol. Es tracta d'acceptar que són fets naturals i tot ho fem des d'Alella i dins d'Alella."
Un dels pals de paller d'aquesta iniciativa són els voluntaris. De moment, ja compten amb una quinzena i de cara a la tardor se n'hi incorporaran una quinzena més. Acompanyen de moltes maneres altres persones d'Alella que estan passant per una situació de malaltia en fase avançada o bé d'altres que conviuen amb el buit que ha deixat la mort d'una persona estimada.
En els últims deu anys, la Pilar ha vist com la malaltia d'ELA se li ha agreujat i l'ha deixada en una cadira de rodes. A dia d'avui necessita ajuda per fer qualsevol cosa. El seu grau de dependència i de necessitat assistencial s'està accelerant i això li genera molta angoixa.
"Tinc molt de sentiment de pèrdua a la vida. Tot el que no puc fer ara per a mi és un dol. La motxilla està cada vegada més carregada de coses que no puc fer. Ja no puc caminar, no puc conduir, no puc fer res per mi mateixa. Abans, anava a buscar els meus nets a l'escola i ara amb prou feines puc sortir de casa", explica.
"A vegades penso que per estar així preferiria no estar però, de moment, sempre acabo pensant que puc seguir una miqueta més. Ara m'han de cuidar i voldria ser jo qui cuidés els meus fills, els meus nets."
Des de fa uns mesos que la Susana visita la Pilar un cop per setmana. La porta a passejar pel poble, juguen a jocs de taula o bé pinten mandales mentre parlen de tot. S'expliquen les seves vides, comparteixen els seus neguits, els seus sentiments i les seves pors. De vegades riuen i de vegades ploren, però sobretot la Susana acompanya la Pilar en l'etapa més complicada de la seva vida.
La Susana creu que tothom, tard o d'hora, necessitarà estar acompanyat: "Estem molt abocats a curar les malalties i a evitar la mort però ens hem oblidat de morir bé, d'acompanyar les persones en el seu final de vida, de conviure amb una malaltia. Amb la pandèmia, hem vist com aquest sentir-te acompanyat és tan o més important que trobar una vacuna o un medicament."
"Amb aquesta xarxa que estem teixint, el poble, com una comunitat, s'està fent corresponsable dels seus veïns."
El projecte d'Alella, Poble Cuidador vol arribar a tot el poble, també als més petits, perquè de processos de dol també en viuen els nens i els adolescents. Per aquest motiu, totes les escoles i instituts del municipi participen en aquesta iniciativa i han obert les seves aules per parlar sobre les primeres experiències de pèrdua.
La Xusa Serra, infermera de la Unitat del Dol de l'Hospital Universitari General de Catalunya, fa una xerrada als alumnes de 2n i 3r de primària de l'escola La Serreta, un dels centres docents que hi ha a Alella.
Alguns d'ells han perdut l'avi o l'àvia recentment a causa del coronavirus. Aixequen el dit per compartir amb els companys la seva experiència i la Xusa els dona eines adaptades a la seva edat perquè aprenguin a acomiadar-se'n i a recordar-los.
"El dolor no és per sempre, ni sempre estarem tristos ni sempre estem alegres. A tots ens passen coses i de les que menys ens agraden també n'aprenem molt. Quan perdem algú i en parlem és perquè segueix vivint dins nostre.
A l'hospital passa tot el cicle de la vida. Hi naixem i, moltes vegades, també hi morim. La persona que està en un final de vida necessita tenir al seu costat la família o les persones que s'estima. Amb la Covid, però, això no ha pogut passar i ha estat molt dolorós per als familiars i per als malalts."
Ara que entra en una etapa de consolidació, Alella, Poble Cuidador vol fer un pas més i posa a la disposició de qualsevol municipi que vulgui crear un projecte similar totes les seves eines amb la idea de crear una xarxa de pobles cuidadors i, a llarg termini, acabar formant una Catalunya cuidadora.
