En Pietro també és del Barça
Taxi cap al centre per començar la feina. Ens acull un simpàtic italià que es diu Pietro. Camí del Coliseum ja ens fa arribar el gran ambient de final que viu la ciutat: diu en Pietro que els seguidors de la Roma volen que guanyi el Barça, que encara els dol quan el Manchester els va eliminar la temporada passada de la Champions, amb golejada inclosa en terres angleses. Per tant, el primer assalt ja està guanyat: ja sabem que Roma té sentiment blaugrana.
Després, aprofitant el viatge escoltem la ràdio. Els tertulians, entre ells el conegut tècnic Arrigo Sacchi, parlen del Manchester com el gran favorit. Parlen d'un equip sòlid que té l'avantatge d'afrontar el partit sense baixes importants davant d'un Barça minvat en defensa. Cert, la rereguarda blaugrana no és la millor, però sembla que oblidin que la clau del conjunt de Guardiola és l'atac, la filosofia de fer més gols que el contrari. I aquí Messi, Eto'o i Henry no tenen res a envejar als Ronaldo i companyia. Però mirant-ho fredament, millor que tothom pensi que l'equip de Ferguson és favorit. També a Madrid deien que guanyarien segur, i ja en coneixem el tràgic desenllaç.
Faltava copsar l'ambient, i la Champions Festival, una mena de xiringuito gegant que ha muntat la UEFA al costat d'on fa segles lluitaven els gladiadors, és on hi ha més concentració de seguidors. Aquí les samarretes blaugrana derroten les vermelles. Més catalans que anglesos. I quan ha arribat Stòitxkov com a ambaixador els italians ja cridaven: "Barça, Barça, Barça!". I Hristo semblava rejovenir amb el record de la victòria a Wembley ben present a la memòria. Ell va ser a l'origen de les victòries blaugrana a la Champions. Així tot va començar a Londres, va passar per París i ara toca Roma. Si és que fins i tot en això també hi ha triplet, una paraula que tothom espera que sigui màgica.
Faltava copsar l'ambient, i la Champions Festival, una mena de xiringuito gegant que ha muntat la UEFA al costat d'on fa segles lluitaven els gladiadors, és on hi ha més concentració de seguidors. Aquí les samarretes blaugrana derroten les vermelles. Més catalans que anglesos. I quan ha arribat Stòitxkov com a ambaixador els italians ja cridaven: "Barça, Barça, Barça!". I Hristo semblava rejovenir amb el record de la victòria a Wembley ben present a la memòria. Ell va ser a l'origen de les victòries blaugrana a la Champions. Així tot va començar a Londres, va passar per París i ara toca Roma. Si és que fins i tot en això també hi ha triplet, una paraula que tothom espera que sigui màgica.
