Pedro Sánchez reafirma al Congrés que no hi haurà referèndum d'autodeterminació
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dimecres al Congrés (EFE)

Pedro Sánchez reafirma al Congrés que no hi haurà referèndum d'autodeterminació

Vuit dies després de la mesura de gràcia i l'endemà de la reunió amb Aragonès, reivindica l'esperit del pacte per la Constitució, la concòrdia i el diàleg

Redacció Actualitzat
TEMA:
Pedro Sánchez

El ple del Congrés dels Diputats demanat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li ha servit aquest dimecres per justificar els indults als independentistes condemnats per sedició, però també per negar el dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Sánchez ha iniciat la compareixença reivindicant la concòrdia i el diàleg que van presidir el pacte per la Constitució i que a dia d'avui creu que continuen vigents. "La concòrdia no era per a una sola vegada, sinó que tenia un propòsit durador en el temps", ha dit el president del govern espanyol.

Però també ha dit que no hi haurà referèndum a Catalunya: ha afirmat que el seu partit, el PSOE, s'hi oposarà si es planteja al Congrés. 

En aquest sentit, Sánchez ha assegurat que per poder fer un referèndum d'autodeterminació a Catalunya abans s'hauria de modificar l'article de la Constitució que estableix "la indissoluble unitat de la Nació espanyola".

"Senyories, no hi haurà referèndum d'autodeterminació, tret que els que el defensen aconsegueixin convèncer les tres cinquenes parts d'aquesta cambra perquè es modifiqui l'article 2 de la Constitució espanyola, i posteriorment els espanyols i espanyoles ratifiquin aquest canvi mitjançant referèndum. Ja els dic jo que el Partit Socialista Obrer Espanyol, del qual m'honora ser el secretari general, mai de la vida acceptarà aquest tipus de derivades."

Durant la seva intervenció per defensar els indults dels nou líders independentistes davant els grups parlamentaris ha dit que la mesura és "legal i constitucional", i ha aprofitat per recordar que José María Aznar va indultar més de 2.700 persones, i Mariano Rajoy, més de 800.

Sánchez ha reiterat l'argument de la utilitat pública de la mesura per aconseguir la convivència i ha advertit sobre la via judicial.

"La via judicial no val per si sola per garantir la convivència a Catalunya."

El president del govern espanyol ha afegit que els responsables polítics no han de "fer descansar en els tribunals" la seva responsabilitat, però ha afegit que "la llei s'aplicarà sempre que calgui".

Ha destacat que els indults tenen l'aval dels empresaris catalans i espanyols, i també de l'Església catòlica, i ha reclamat a Pere Aragonès que lideri una taula de partits catalans.

"És primordial el diàleg entre catalans per recomençar, perquè, si tots repetim el que vam fer, tornarem al lloc d'on vam sortir, i ningú hi vol ser."

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dimecres al Congrés (EFE)

En aquest sentit, ha reiterat un cop més que és hora que "Catalunya parli amb Catalunya" perquè la meitat dels catalans "deixin de ser invisibles" per a la Generalitat.

El president espanyol ha comparegut acompanyat d'una bona part del seu govern vuit dies després d'aprovar els indults, amb els presos ja en llibertat i després que Vox i Ciutadans han recorregut els indults davant del Suprem.

Casado: "Em fa mal Espanya"

Les respostes de l'oposició han estat molt virulentes, tal com era d'esperar: el líder del PP, Pablo Casado, ha assegurat que els indults seran "l'epitafi del PSOE".

Casado ha retret a Sánchez que digués que no indultaria mai els independentistes, i ha dit que ara no se'l creu quan diu que el PSOE es compromet que no hi hagi cap referèndum.

"Aragonès es va plantar ahir dient que està entestat a aconseguir la independència. Surti de la síndrome d'Estocolm. Vostè necessita els independentistes per seguir governant, però abandoni tota esperança, no l'hi consentirem."

Casado, que ha anunciat que el PP ja ha presentat un recurs contra els indults al Tribunal Suprem, ha començat el seu discurs dient que li fa mal Espanya, i ha afegit: "Catalunya és de tots els espanyols."

En la seva exposició, el líder del PP ha fet aquesta afirmació sobre la guerra civil per retreure a Sánchez els seus tractes amb els partits independentistes:

"La guerra civil va ser un enfrontament entre els que volien la democràcia sense llei i els que volien la llei sense democràcia, i la Constitució és el pacte pel qual no pot haver-hi democràcia sense llei ni llei sense democràcia."

Casado ha acabat reclamant a Sánchez que dimiteixi, dissolgui el Congrés i convoqui eleccions.

El líder del PP, Pablo Casado, aquest dimecres al Congrés (EFE)

Vox reclama al PP una moció de censura

El líder de Vox, Santiago Abascal, s'ha adreçat directament a Casado per reclamar-li que "assumeixi la seva responsabilitat" i presenti una moció de censura contra Sánchez.

En referència a la presentada per Vox, que va fracassar l'any passat, Abascal ha dit que el govern del PSOE i Unides Podem ara "es mereix cent vegades més ser censurat que a l'octubre".

Segons el líder de Vox, hi ha marge perquè ara la moció sigui exitosa, i ha afirmat que els indults atorgats per Sánchez són un acte de corrupció política i "una punyalada per l'esquena".

"Passarà a la història com algú que va trair els espanyols i Espanya, la seva Constitució i el rei."


Asens i l'"encaix" constitucional de l'autodeterminació

El to del portaveu d'Unides Podem, Jaume Asens, ha estat diametralment oposat: ha demanat a Sánchez que vagi més enllà dels indults i s'obri a parlar d'amnistia i d'autodeterminació.

Contradient el líder del PSOE, Asens ha afirmat que totes dues qüestions "tenen encaix" en la Constitució.

El portaveu d'Unides Podem ha aprofitat per felicitar Sánchez pels indults, i l'ha animat a seguir avançant en la desjudicialització del conflicte.

"No podem resoldre'l tornant als guions fracassats que ens han portat fins aquí."

Asens també ha agraït l'actitud del ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, de Pablo Iglesias i de Gabriel Rufián, que ha dit que han permès "construir ponts", i ha reclamat una llei d'amnistia.

El portaveu d'Unides Podem, Jaume Asens, aquest dimecres al Congrés (EFE)

Rufián i el "fang"

El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, ha agraït els indults, que, malgrat no resoldre el conflicte polític, ha dit, "són una mesura per millorar el clima polític".

Curiosament, Rufián ha emulat Casado, però en sentit contrari, afirmant que ara Sánchez pot dir que no hi haurà mai referèndum, però que en el seu moment també va dir que no hi hauria indults.

Rufián ha dit a Sánchez, que "doni temps" a l'independentisme i ha afirmat que la millora de l'ambient polític pot ajudar a no entrar en els extrems, "on hi ha fang".

El portaveu d'ERC ha dedicat una bona part de la seva intervenció a criticar el PP, Vox i Ciutadans, dels quals ha dit que "ja sonen com un mòbil en un teatre: inoportuns, molestos i innecessaris".


Nogueras i la "farsa"

Molt diferent ha estat el to de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que ha criticat indirectament els esforços dedicats a la taula de diàleg.

"Els catalans no reclamen retrobament, han votat independència i no esperem que per a vostès o per als que vinguin el càstig torni a ser útil. Aquesta farsa no es pot aguantar dos anys més."

Nogueras ha afegit que només hi haurà diàleg possible si "es formalitza" el divorci entre Espanya i Catalunya.

La portaveu de Junts ha afirmat que el fet que l'Advocacia de l'Estat no retiri les acusacions als governs independentistes al Tribunal de Comptes és un senyal que l'oferta de diàleg és "comèdia".

 

Del no al sí en un any i mig

En la campanya del 10N, Sánchez va assegurar que era partidari que els líders independentistes condemnats complissin íntegres les condemnes.

Des de llavors ha plogut molt, la seva evolució sobre aquesta qüestió ha estat notable, i es va evidenciar a finals de maig, quan va començar a mostrar-s'hi favorable.

El primer avís va ser en un viatge a Brussel·les, en què va dir que en la decisió sobre els indults pesaria més la "concòrdia" que no pas la "venjança".

Després de l'enrenou que això va aixecar en l'oposició, el 31 de maig va assegurar durant una cimera hispanopolonesa que estava disposat a assumir "el cost" polític de concedir-los.

I el 9 de juny va aprofitar un altre viatge a l'estranger, en aquest cas a l'Argentina, per demanar "comprensió i magnanimitat" amb els indults.

L'escenificació definitiva la va fer dilluns de la setmana passada en l'acte del Liceu, en què va venir a Barcelona per fer una conferència curta per anunciar-los l'endemà.

"Raons d'utilitat pública"

El Consell de Ministres de fa una setmana els va formalitzar, i Sánchez va tornar a comparèixer per dir que hi havia "raons d'utilitat pública" per atorgar-los.

Llavors va assegurar que els indults eren "el millor per a Catalunya i per a Espanya" i que era la decisió "més conforme amb l'esperit de concòrdia de la Constitució".

En aquella recta final es va anunciar que compareixeria aquest dimecres al Congrés per exposar les motivacions i confrontar-les amb els grups parlamentaris.

En paral·lel a aquest procés s'ha escenificat també l'acostament entre els governs espanyol i català per intentar canviar les dinàmiques de relació entre les dues institucions.

Aquest procés s'ha concretat aquest dimarts en la primera reunió oficial entre Sánchez i Pere Aragonès a La Moncloa, en què s'han concertat dues reunions més: la de la comissió bilateral per a aquest juliol i la de l'anomenada taula de diàleg per al setembre.

Tot plegat amb el rerefons del procediment del Tribunal de Comptes, que reclama 5,4 milions d'euros a responsables de la Generalitat entre el 2011 i el 2017 per la projecció internacional del projecte independentista.

 

ARXIVAT A:
Pedro Sánchez Indults Judici procés
Anar al contingut