Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

"Las leyes de la frontera", la més nominada en uns Premis Gaudí molt disputats

"El ventre del mar", "Libertad", "Mediterráneo" i "Sis dies corrents" també opten als premis més importants

RedaccióActualitzat
TEMA:
Premis Gaudí

Amb la lectura de les nominacions comença oficialment la cursa per als Premis Gaudí, i aquest any continuen marcats per la pandèmia. La covid-19 no ha permès que la nova directora de l'acadèmia, Judith Colell, hagi pogut participar en l'acte i ha fet que l'actriu Anna Alarcón hagi hagut de ser substituïda per Maria Molins, que ha conduit l'acte amb Francesc Orella.

Aquest 2022 és un any de canvis per aquests premis. Estrenen nova seu, a la Sala Oval del MNAC, i deixen enrere l'Auditori del Fòrum, on s'havia celebrat la gala fins ara. I també estrenen nova Junta de l'Acadèmia del Cinema.

La lectura de les nominacions s'ha fet aquest dimarts al matí a La Pedrera i a través del canal 3/24. Després d'un 2021 auster, en què les restriccions no van permetre l'assistència de públic, aquest any hi ha hagut representants de les pel·lícules candidates.

"Las leyes de la frontera", "El ventre del mar", "Libertad", "Mediterráneo" i "Sis dies corrents" són les pel·lícules més nominades a la catorzena edició dels premis de l'Acadèmia del Cinema Català. En total hi ha 28 produccions catalanes, 14 de les quals amb participació de Televisió de Catalunya.

L'actriu Maria Morera està nominada per "Libertad"

Amb 13 candidatures, la pel·lícula que encapçala el rànquing és "Las Leyes de la Frontera", de Daniel Monzón, un film basat en la novel·la homònima de Javier Cercas i ambientat en la Girona de finals dels anys 70.

Aquesta història d'un noi que queda fascinat per un grup de delinqüents opta a millor pel·lícula en llengua no catalana, millor direcció i també millor actriu i actor protagonistes.

'El ventre del mar' d'Agustí Villaronga opta a 12 candidatures, entre les quals la de millor protagonista masculí per a Roger Casamajor
"El ventre del mar" d'Agustí Villaronga opta a 12 candidatures, entre les quals la de millor protagonista masculí per a Roger Casamajor

Amb 12 candidatures, "El ventre del mar" d'Agustí Villaronga és la pel·lícula en català amb més nominacions d'aquesta edició. Opta a millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, i també millor actor protagonista.

És una història d'època d'un grup de nàufrags que dialoga amb altres naufragis més actuals, els d'aquells que moren al mar intentant arribar a Europa.

El primer llargmetratge de Clara Roquet, "Libertad", compta amb 11 nominacions, entre les quals millor pel·lícula en llengua no catalana, direcció, guió, actriu protagonista i actriu secundària.

És la història d'una adolescent que pren consciència del seu privilegi de classe quan comença una relació d'amistat amb la filla de la cuidadora de la seva àvia.

"Mediterráneo", la pel·lícula sobre els orígens de l'ONG Open Arms, té 10 nominacions

"Mediterráneo", la pel.lícula de Marcel Barrena, sobre els orígens de l'ONG Openarms ha aconseguit 10 candidatures, entre les quals la de millor pel·lícula en llengua no catalana.

Neus Ballús també té opcions de premi amb 9 nominacions per la seva última pel·lícula "Sis dies corrents", que ha rodat amb tres lampistes de l'extrarradi de Barcelona a la vida real i a la ficció. Opta a millor pel·lícula, millor direcció i guió, i els seus dos actors no professionals opten a millor actor i millor actor secundari.

Valero Escolar (esquerra) i Mohamed Mellali (centre), actors no professionals, han estat nominats per 'Sis dies corrents'
Valero Escolar (esquerra) i Mohamed Mellali (centre), actors no professionals, han estat nominats per "Sis dies corrents"

Les segueixen amb 5 nominacions "Tres", de Juanjo Giménez, protagonitzada per Marta Nieto, que opta a millor actriu, i amb 3 nominacions "Chavalas", l'òpera prima de Carol Rodríguez Colás.

Amb 2 nominacions, "El amor en su lugar" de Rodrigo Cortés opta a millor direcció artística i millor vestuari.

Amb una nominació "Tros" i "Visitant" opten a millor pel·lícula. I "Bajocero" de Lluís Quílez opta al Gaudí a millors efectes visuals.


Un mal any per a les produccions en català

En un any amb pèssimes notícies sobre el nombre de pel·lícules rodades en català -només n'hi ha sis que optin a aquests guardons-, "El ventre del mar" i "Sis dies corrents" concentren gran nombre de nominacions i opcions a estatueta.

A la categoria de millor pel·lícula hi competiran al costat de dues altres produccions en llengua catalana:  "Visitant", una pel·lícula de terror amb que debuta el director valencià Alberto Evangelio, i "Tros", un altre debut en la direcció, el de Pau Calpe Rufat, que adapta la novel·la homònima de Rafel Vallbona.


Uns Gaudí paritaris

Per segon any consecutiu, els Gaudí tenen unes nominacions amb més presència de dones finalistes, un 54% vers el 46% d'homes, el mateix percentatge que l'any passat.

I aquest any la categoria de millor protagonista femenina se la disputaran quatre intèrprets que aspiren al Gaudí per primera vegada: són Vicky Luengo, per "Chavalas", Begoña Vargas, per "Las leyes de la frontera", Maria Morera, per "Libertad" i Marta Nieto, per "Tres".

Vicky Luengo està nominada com a millor protagonista femenina per 'Chavalas'
Vicky Luengo està nominada com a millor protagonista femenina per "Chavalas"


Només una nominada a animació

Quatre propostes opten a millor pel·lícula documental, històries personals extremes com "Balandrau, infern glaçat" de Guille Cascante, que es va poder veure al Sense Ficció de TV3,  "El retorn: la vida després de l'ISIS" d'Alba Sotorra i "El niño de fuego" d'Ignacio Acconcia. També la realitat de l'Iran retratada per Javier Tolentino a "Un blues per a Teheran".

Quatre curts opten a endur-se el Gaudí a millor curtmetratge: "Facunda", de Marta Romero Coll, "Farrucas", d'Ian de la Rosa, "Animal salvatge", de "Maria Besora" i "L'estrany", d'Oriol Guanyabens.

L'única categoria que ja té el guanyador assegurat és la de millor pel·lícula d'animació, amb només una producció nominada: "Mironins", de Mikel Mas Bilbao i Txesco Montalt, que acosta el món de l'art als més petits a través de l'obra de Joan Miró.

El Gaudí d'Honor aquest any el recollirà el director de fotografia Tomàs Pladevall. Per primer cop en 14 anys de premis, s'ha concedit aquest premi a un director de fotografia.


Un escenari de cine

L'Acadèmia ha tornat a encarregar a El Terrat la producció de la gala dels XIV Premis Gaudí.

La productora audiovisual ja va encarregar-se de la gala de l'any passat i se n'havia fet càrrec en edicions anteriors, al 2013 i el 2018.

Tornarà a dirigir-la Enric Cambray, actor i adjunt a la direcció creativa d'El Terrat, que també ha codirigit gales dels premis Goya.

La Sala Oval del MNAC es convertirà en un escenari de cine, s'ocuparà tot l'espai: les graderies, l'escenari central i hi haurà taules de 360 graus per fer la cerimònia.

 

La llista de les nominacions és la següent:

Millor pel·lícula

"El ventre del mar", dirigida per Agustí Villaronga.

"Sis dies corrents", dirigida per Neus Ballús.

"Tros", dirigida per Pau Calpe Rufat.

"Visitant", dirigida per Alberto Evangelio.

 

Millor pel·lícula en llengua no catalana

"Las leyes de la frontera", dirigida per Daniel Monzón.

"Libertad", dirigida per Clara Roquet.

"Mediterráneo", dirigida per Marcel Barrena.

"Tres", dirigida per Juanjo Giménez.

 

Millor direcció

Agustí Villaronga, per "El ventre del mar".

Daniel Monzón, per "Las leyes de la frontera".

Clara Roquet, per "Libertad".

Neus Ballús, per "Sis dies corrents".

 

Millor guió

Agustí Villaronga, per "El ventre del mar".

Clara Roquet, per "Libertad".

Neus Ballús i Margarita Melgar, per "Sis dies corrents".

Juanjo Giménez i Pere Altimira, per "Tres".

 

Millor protagonista femenina

Vicky Luengo, per "Chavalas".

Begoña Vargas, per "Las leyes de la frontera".

Maria Morera, per "Libertad".

Marta Nieto, per "Tres".

 

Millor protagonista masculí

Roger Casamajor, per "El ventre del mar".

Chechu Salgado, per "Las leyes de la frontera".

Eduard Fernández, per "Mediterráneo".

Mohamed Mellali, per "Sis dies corrents".

 

Millor direcció de producció

Bàrbara Ferrer, per "El ventre del mar".

Goretti Pagès, per "Las leyes de la frontera".

Albert Espel i Kostas Seakianakis, per "Mediterráneo".

Bernat Rifé i Goretti Pagès, per "Sis dies corrents".

 

Millor pel·lícula documental

"Balandrau, infern glaçat", dirigida per Guille Cascante.

"El niño de fuego", dirigida per Ignacio Acconcia.

"El retorn: la vida després de l'ISIS", dirigida per Alba Sotorra.

"Un blues per a Teheran", dirigida per Javier Tolentino.

 

Millor pel·lícula d'animació

"Mironins", dirigida per Mikel Mas i Txesco Montalt.

 

Millor curtmetratge

"Animal salvatge", dirigit per Maria Besora.

"Facunda", dirigit per Marta Romero.

"Farrucas", dirigit per Ian de la Rosa.

"L'estrany", dirigit per Oriol Guanyabens.

 

Millor pel·lícula per a televisió

"Berenàveu a les fosques", dirigida per Sílvia Quer.

"Frederica Montseny, la dona que parla", dirigida per Laura Mañá.

"Tocats pel foc", dirigida per Santi Lapeira.

"Un mundo para Julius", dirigida per Rossana Díaz Costa.

 

Millor direcció artística

Laia Colet, per "El amor en su lugar".

Susy Gómez, per "El ventre del mar".

Balter Gallart, per "Las leyes de la frontera".

Marta Bazaco, per "Libertad".

 

Millor muntatge

Bernat Aragonés, per "El ventre del mar".

Mapa Pastor, per "Las leyes de la frontera".

Ana Pfaff AMMAC, per "Libertad". 

Neus Ballús i Ariadna Ribas, per "Sis dies corrrents".

 

Millor actriu secundària

Ángela Cervantes, per "Chavalas".

Nora Navas, per "Libertad".

Vicky Peña, per "Libertad".

Anna Castillo, per "Mediterráneo".

 

Millor actor secundari

Sergi López, per "Mediterráneo".

Àlex Monner, per "Mediterráneo".

Valero Escolar, per "Sis dies corrents".

Miki Esparbé, per "Tres".

 

Millor música original

Marcús JGR, per "El ventre del mar".

Derby Motoreta's Burrito Kachimba, per "Las leyes de la frontera". 

Paul Tyan, per "Libertad".

Arnau Bataller, per "Mediterráneo".

 

Millor fotografia

Josep M. Civit i Blai Tomàs, per "El ventre del mar".

Carles Gusi, per "Las leyes de la frontera".

Gris Jordana AEC, per "Libertad".

Kiko de la Rica, per "Mediterráneo".

 

Millor vestuari

Alberto Valcárcel, per "El amor en su lugar".

Susy Gómez i Pau Aulí, per "El ventre del mar".

Vinyet Escobar, per "Las leyes de la frontera".

Alba Costa, per "Sis dies corrents".

 

Millor so

Isaac Bonfill, Oriol Tarragó i Marc Orts, per "Las leyes de la frontera".

Eva Valiño, Fabiola Ordoyo i Yasmina Praderas, per "Mediterráneo".

Amanda Villavieja, Elena Coderch i Albert Manera, per "Sis dies corrents".

Daniel Fontrodona, Oriol Tarragó, Marc BechMarc Orts, per "Tres".

 

Millors efectes visuals

Lluís Rivera i Lluís Castells, per "Bajocero".

Anna Aragonès, per "El ventre del mar".

Raúl Romanillos i Míriam Piquer, per "Las leyes de la frontera".

Àlex Villagrasa, per "Mediterráneo".

 

Millor maquillatge i perruqueria

Montse Boqueras, per "Chavalas".

Alma Casal, per "El ventre del mar".

Sarai Rodríguez, Nacho Díaz i Benjamín Pérez, per "Las leyes de la frontera".

Barbara Broucke i Jesús Martos, per "Libertad".

 

Millor pel·lícula europea

"Annette", dirigida per Leos Carax.

"Otra ronda", dirigida per Thomas Vinterberg.

"Quo vadis, Aida?", dirigida per Jasmila Žbanić.

"Titane", dirigida per Julia Ducournau.

 

Premi especial del públic a la millor pel·lícula

"El ventre del mar"

"Sis dies corrents"

"Tros"

"Visitant"

"Las leyes de la frontera"

"Libertad"

"Tres

"Mediterráneo"

ARXIVAT A:
Premis Gaudí
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut