El director i autor teatral Sergi Belbel, premi Sant Jordi amb la seva primera novel·la

Un home de teatre, Sergi Belbel, és el guanyador del Premi Sant Jordi, atorgat aquest vespre en el transcurs de la Nit de Santa Llúcia, la festa de les lletres catalanes, que organitza Òmnium Cultural.

Una edició que s'ha celebrat al Teatre Nacional de Catalunya i en què no hi ha cap dona entre els guanyadors.

Entre els premiats, sí que hi ha escriptors que s'estrenen amb premi, com Ricard Sunyol; noms consagrats, com el poeta Antoni Vidal, o el prolífic escriptor de literatura infantil Carles Sala.

Aquesta ha estat la primera Nit de Santa Llúcia del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, des del 2016, ja que a les quatre darreres edicions no hi havia pogut assistir presencialment perquè estava empresonat, des de l'octubre del 2017. La platea del TNC l'ha rebut amb una forta ovació.

Tant el seu com la resta de discursos han fet una defensa aferrissada del català i de la seva protecció en tots els àmbits.

"Morir-ne disset", el Sant Jordi per al debut novel·lesc de Belbel

Sergi Belbel s'ha endut el Premi Sant Jordi de novel·la amb "Morir-ne disset", un relat divertit, audaç i ple de talent narratiu que, segons el jurat, dessacralitza, des de la sàtira, la llengua i la literatura, en una tradició que l'agermana amb veus com Francesc Trabal i la Colla de Sabadell.

Gestada durant el confinament i en secret, explica la història d'Ernest Calvo, fill d'immigrants del sud d'Espanya, que s'integra de manera exemplar en una ciutat industrial del Vallès Occidental i, amb el temps, acaba confessant una sèrie d'assassinats.

Belbel ha admès similituds amb el protagonista, per la qüestió de néixer i créixer en una cultura "que no és la dels seus pares i que s'acaba estimant i fent seva, amb totes les contradiccions del món".

El dramaturg ha explicat que el català és el protagonista de la novel·la:

"La llengua catalana mil·lenària, preciosa, viva malgrat els intents poc dissimulats d'alguns per menystenir-la o anorrear-la i que és l'autèntica protagonista del meu relat".

I ha afegit que quan li pregunten per què escriu en català, el primer pensament és "i tu què n'has de fer", però acaba responent com Montserrat Roig: "Perquè em dona la gana".

Una història amb què s'endú el Sant Jordi, dotat amb 60.000 euros, i amb què s'ha imposat entre una cinquantena d'originals presentats.

Es tracta de la primera novel·la de Belbel, un dels dramaturgs i autors de teatre de més èxit i més influents del teatre català actual, autor d'una vintena d'obres, com "Carícies", "Després de la pluja" o "Morir", que li han valgut premis com el Nacional de Literatura Dramàtica, el Nacional de Teatre, el Premi Molière i un Premi Max. És, a més, un dels autors catalans amb més projecció internacional, amb obres traduïdes a una quinzena d'idiomes.

També ha traduït i dirigit autors clàssics i contemporanis i va ser director artístic del Teatre Nacional de Catalunya.

Antoni Vidal suma el Carles Riba de poesia a una llarga llista de premis

Antoni Vidal Ferrando suma a la seva llarga llista de reconeixements el Carles Riba. Ho fa amb "Si entra boira no tendré on anar", que, pel jurat, és un "magnífic llibre de poemes, ple d'imatges memorables, algunes belles, altres pertorbadores, per intentar desxifrar el misteri de la vida i de la mort".

S'ha imposat en una edició amb una gran quantitat d'originals de molta qualitat, cosa que demostra el bon moment de l'escriptura de poesia en llengua catalana. Vidal Ferrando s'ha declarat feliç amb el reconeixement: "No em sembla només un premi de poesia, sinó el premi de poesia per excel·lència", ha afirmat, després de confessar que, tot i que feia temps que no concursava, "mai no s'havia apagat del tot la meva il·lusió de guanyar el Carles Riba".

Nascut a Santanyí, Vidal Ferrando és narrador i poeta, amb una obra en què sempre traspua la seva identitat illenca.

És autor d'una quinzena de poemaris, amb què ha guanyat premis com l'Ausiàs March, el Ciutat de Palma, els Jocs Florals de Barcelona i el Josep M. Llompart-Cavall Verd de la Crítica, entre d'altres.

Les seves novel·les també li han valgut premis com el Sant Joan i el Premi de la Crítica Serra d'Or.

Té obra traduïda al castellà, a l'italià i a l'alemany, i figura en antologies traduïdes al gallec, al francès, al romanès, al rus, al neerlandès, a l'hindi i a l'anglès.

Ricard Sunyol, premi Mercè Rodoreda de contes i narracions amb el seu debut

Ricard Sunyol Estadella s'ha endut el Premi Mercè Rodoreda amb el seu primer llibre. Es tracta del recull de relats "Declaració d'invencions", del qual el jurat ha destacat "l'originalitat de la veu i l'estil que travessa tot el conjunt de l'obra, així com l'experimentació formal i sonora i el joc amb el llenguatge".

Entre els agraïments, Sunyol ha destacat la figura de Borja Bagunyà, l'Escola Blume i Adrià Pujol Cruells. L'autor ha apel·lat a defensar el català sense catastrofisme:

"No salvarem la llengua amb discursos catastrofistes de funerària catalaneta, hem de fer el poca-solta i obrir caps amb el pic de la paraula".

Sunyol és llicenciat en cinema i televisió i treballa com a publicista a Codea Studio, agència de la qual és soci fundador i director creatiu.

Carles Sala guanya novament el Folch i Torres amb les aventures del "Capità Lluc"

Carles Sala i Vila repeteix com a guanyador del Premi Josep M. Folch i Torres, que ja va guanyar el 2009. Ara ho fa amb "Capità Lluc", una història sobre la rivalitat entre dues colles de pobles de muntanya que, en paraules del jurat, és "una història d'aventures aparentment forassenyada per donar valor a la complicitat entre infants i avis, en un territori i amb uns artefactes que faran somiar els lectors".

Sala ha definit en Lluc com un nen "coratjós, intrèpid, lúcid i que també és cec, que he intentat que fos anecdòtic".

Carles Sala i Vila és mestre de formació, tot i que des de fa anys es dedica professionalment a l'escriptura. Ha escrit una quarantena de llibres, entre els quals "Bona nit, Júlia", "Soc com soc", "50 oficis esbojarrats"... Alguns traduïts a llengües com el castellà, el portuguès, l'italià, el turc i l'eslovè i, aviat, el xinès.

A més del Folch i Torres, ha guanyat premis com el Barcanova en dues ocasions, el Vaixell de Vapor o el Guillem Cifre de Colonya.

El Joaquim Ruyra, declarat desert

El jurat ha declarat desert el 48è premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, perquè considera que cap de les obres presentades reunia els requisits per a la concessió del guardó.

Ai Weiwei i Filmin, també premiats

Els guardons que ja es van anunciar abans de la Nit van ser el de l'artista Ai Weiwei, Premi Internacional J. B. Cendrós, i el de Filmin, Premi Comunicació Muriel Casals 2021.

De l'artista xinès el jurat en va destacar el compromís amb els drets humans i per donar a conèixer "la repressió a Catalunya contra el moviment sobiranista i l'empresonament i exili dels líders socials i polítics".

Ai Weiwei ha agraït la distinció i ha refermat el seu compromís:

David Rodríguez, del Conseil International de la Danse d'@UNESCO, anuncia el Premi Internacional JB Cendrós. Òmnium premia cada any la tasca que persones o entitats duen a terme en la defensa de la cultura i dels valors democràtics. L'artista @aiww l'agraeix amb aquestes paraules pic.twitter.com/rWwhVFuZG4

— Òmnium Cultural (@omnium) December 14, 2021

En el cas de la plataforma de cinema en línia, es reconeix el "tractament de la llengua catalana en plànol d'igualtat amb la resta de llengües" i la "potència com a producte audiovisual en el complicat context actual".

"Avui que parlem de quotes, nosaltres pensem que és molt natural poder tenir filmografia en la nostra llengua", ha argumentat el CEO de Filmin, Juan Carlos Tous, en recollir el premi.

Cuixart i les quotes del català: "Els partits han d'assumir la transcendència històrica"

En el discurs previ al lliurament del Sant Jordi, el president d'Òmnium Cultural ha reclamat als partits polítics que estiguin a l'alçada del moment en la defensa del català a l'audiovisual:

"Demanem als partits que assumeixin la transcendència històrica. Tota l'ambició per a una indústria que pot i ha de ser catalana i en català".

Després de la sentència del Suprem sobre el 25% de les classes en castellà a les escoles i instituts, Cuixart ha cridat a participar a la manifestació d'aquest cap de setmana per l'escola catalana. "És un model garantia de cohesió social", ha argumentat.

El president d'Òmnium ha arrencat el discurs recordant que la primera Nit de Santa Llúcia es va fer clandestinament a la Llibreria Catalònia. "71 anys després, encara hi ha exiliats i la repressió no s'atura", ha denunciat.

Cuixart ha recordat Carles Puigdemont, Marta Rovira, Anna Gabriel i els altres exiliats i, especialment, Pau Juvillà, el regidor de la CUP inhabilitat aquest mateix dimarts. "Estem amb tu, no permetrem que blanquegin la repressió", ha advertit.

El poder de la llengua i la literatura en la vida de la gent han estat el tema principal de la gala, que ha comptat amb 5 presentadores, per encarnar la mateixa persona en diferents edats de la vida: Vinyet Morral, Sònia Ninyerola, Neus Ballbé, Meri Yanes i Anna Güell.

La Nit ha comptat amb la música en directe de la banda formada per Celeste Arias, Ildefons Alonso i Santi Careta i les actuacions de Ferran Palau, El Diluvi, Toni Gutiérrez, la ballarina Fàtima Campos, Marc Parrot, el glossista Mateu Xurí i el dramaturg i actor Jordi Oriol.