Robles nomena nova directora del CNI sense esmentar Pegasus ni el Catalangate

El Consell de Ministres d'aquest dimarts ha cessat la directora del CNI, Paz Esteban, esquitxada pels casos d'espionatge amb el programa Pegasus a polítics i activistes sobiranistes catalans i també a membres del govern espanyol.

En la roda de premsa posterior, la ministra portaveu, Isabel Rodríguez, i la de Defensa, Margarita Robles, han comparegut per explicar el cessament i qui és la substituta, i també han explicat les conclusions de l'informe demanat al Centre Criptològic Nacional, el CCN, sobre si més ministres han estat espiats.

Esperanza Casteleiro substitueix Paz Esteban

En la roda de premsa, Robles ha anunciat que la substituta d'Esteban al capdavant del CNI serà Esperanza Casteleiro Llamazares, que fins ara era secretària d'Estat del seu ministeri, el de Defensa.

És, per tant, una persona de la màxima confiança de la ministra, i com Esteban, ha fet el gruix de la seva carrera treballant primer al Cesid i des del 2002 al CNI.

Robles ha elogiat la trajectòria de Casteleiro, ha destacat que en el passat ja va ser secretària general del CNI durant 4 anys, i ha evidenciat la proximitat que tenen totes dues:

"És una dona que ha estat directora del gabinet de la ministra de Defensa, del meu gabinet, que en el moment actual és la secretària d'Estat de Defensa, a la qual tothom coneix bé per la seva entrega, pel seu compromís amb Espanya, amb la seguretat, amb les llibertats i amb la indústria de Defensa."

Contra els que "estan intentant tenir un protagonisme polític"

Quan ha anunciat el nomenament de Casteleiro, Robles ha afegit que el govern espanyol vol reforçar el CNI per fer front a les amenaces terroristes, del crim organitzat, i ha afegit una tercera amenaça poc concreta d'"àmbits" que busquen "protagonisme polític":

"El govern creu que és necessari fer un pas endavant per reforçar encara més el CNI en la seva defensa de la pau, la llibertat, i en la lluita contra aquells que, des de l'àmbit terrorista, des de la criminalitat organitzada i des de diferents àmbits, intenten tenir un protagonisme polític."

Robles ha acompanyat l'anunci d'una defensa aferrissada dels 3.000 integrants del CNI, i sense fer cap referència a l'espionatge que ha afectat polítics i activistes sobiranistes catalans amb el programa Pegasus, admès per la directora sortint d'aquest organisme.

Destitució, no; "substitució"

A preguntes dels periodistes, Robles ha negat que s'hagi destituït Esteban, sinó que han "substituït" una funcionària del CNI per una altra per encapçalar aquest organisme.

Preguntada per l'espionatge a polítics i activistes catalans, ha negat que el CNI hagi espiat ningú "per les seves idees polítiques" i ha assegurat un cop més que es va fer dins la llei i amb autorització judicial.

També ha assegurat que Pedro Sánchez confia en ella, i que els errors de seguretat que hi ha hagut en l'espionatge a membres del govern són habituals, i que el que cal és treballar perquè no es repeteixin.

Cap més ministre espiat

Per la seva banda, Rodríguez ha dit que l'anàlisi dels telèfons dels ministres ha confirmat els tres casos que ja se sabien, Sánchez, Robles i Grande-Marlaska, i ha afegit que no n'han trobat cap més.

Ha assegurat que el CCN sí que ha localitzat un intent d'infecció amb Pegasus al telèfon del ministre d'Agricultura, Luis Planas, també el juny del 2021, com el cas de Robles, però que no es va arribar a consumar.

La Generalitat no en té prou

El govern considera que la destitució de la directora del CNI no soluciona la crisi creada per l'espionatge a destacats polítics catalans, entre els quals l'actual president de la Generalitat, Pere Aragonès.

La portaveu, Patrícia Plaja, ha dit que el govern espanyol ha d'anar més enllà, i donar explicacions "clares" sobre qui va ordenar l'espionatge, qui el va permetre i qui n'estava al corrent.

També ha reclamat que es desclassifiquin els documents que ha generat aquest espionatge i es facin els passos necessaris perquè no es torni a repetir.

ERC exigeix la dimissió de Robles "com a mínim"

Aquest cas ha portat al límit les relacions entre els governs català i espanyol, amb Esquerra Republicana reclamant responsabilitats i dimissions, i el PSOE demanant calma.

Aquest dilluns la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, va exigir "com a mínim" la dimissió o el cessament "urgent" de Margarita Robles, a qui va acusar d'emetre un discurs d'extrema dreta:

"No solament per ser responsable de l'espionatge per acció o omissió, sinó per les seves paraules admetent i justificant l'espionatge a l'independentisme, el mateix discurs que Vox."

Malgrat aquesta contundència, el líder del partit, Oriol Junqueras, ha rebaixat les exigències aquest dimarts en una entrevista a El País, dient que ha de ser el mateix govern espanyol el que decideixi com s'ha de resoldre.

ERC no entregarà telèfons

En les declaracions d'aquest dilluns, Vilalta va aprofitar per avisar que els diputats i senadors del seu partit no entregaran els mòbils al CCN perquè els investiguin, perquè no se'n refien gens:

"No lliurarem els mòbils a qui ens ha espiat perquè analitzi si hem estat espiats i ens ho pugui prendre tot de forma directa i no faci falta Pegasus. Depèn de qui toqui segons quins mòbils perjudicarà els mòbils com a proves judicials."

La també secretària general adjunta d'ERC va tornar a demanar una reunió de Pedro Sánchez amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per normalitzar les relacions entre els dos governs.

Pressió perquè algú dimitís

El govern espanyol ha decidit la destitució d'Esteban després que fa força dies partits i entitats independentistes hagin reclamat repetidament que s'assumeixin responsabilitats per l'espionatge conegut com a Catalangate amb el Pegasus.

També que la directora sortint del CNI reconegués davant la comissió de secrets oficials del Congrés que havia ordenat espiar almenys 18 polítics i activistes sobiranistes amb autorització judicial i sense haver-ne informat el govern espanyol.

L'altre factor important ha estat l'espionatge de què van ser objecte amb el mateix programa el telèfon del president Pedro Sánchez i el del la ministra de Defensa, Margarita Robles, als quals es va afegir després el de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i que el CNI no va detectar.

Hi ha hagut més ministres espiats?

Per això el govern espanyol va demanar que també es revisessin els telèfons de tots els ministres, que han hagut d'entregar-los perquè els professionals del CCN mirin si han estat espiats amb programes espia com el Pegasus, de l'empresa israeliana NSO.

Segons l'agència Europa Press, aquest dimarts al matí a alguns ministres ja els havien tornat els aparells, i també els havien explicat si els han trobat programes espia, però encara no han rebut cap informe.

El Catalangate com a detonant

La preocupació per l'espionatge als membres del govern espanyol no es va fer pública fins dies després de la publicació de l'informe del grup de recerca Citizen Lab del Canadà.

Aquest informe, divulgat pel setmanari nord-americà The New Yorker, recollia l'espionatge de què havien estat objecte fins a 65 destacats sobiranistes catalans amb el Pegasus.

Robles i el CNI

Els partits i les entitats de què formen part aquestes persones van acusar el govern espanyol d'estar darrere l'espionatge, cosa que aquest va negar, però Robles va admetre-ho implícitament al Congrés.

Finalment la compareixença de la fins ara directora del CNI al Congrés va revelar que aquest servei d'intel·ligència havia espiat almenys 18 dels 65 sobiranistes.