Torra denuncia la interferència judicial i política de l'Estat en forma de repressió

El debat de política general al Parlament de Catalunya se celebra aquest dimecres en un context que el condiciona marcadament: d'una banda per la situació de pandèmia, però sobretot per la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, que s'ha de decidir aquest dijous al Tribunal Suprem.

Recuperació ràpida

Torra ha començat el discurs assegurant que està convençut que les repercussions econòmiques negatives de la crisi del coronavirus no duraran gaire:

"A diferència de crisis anteriors, aquesta té característiques molt més conjunturals i s'estima que la recuperació l'any 2021 serà ràpida i d'una intensitat similar a la caiguda experimentada el 2020."

El president de la Generalitat s'ha mostrat convençut que això es podrà fer gràcies als fons que arribaran de la Unió Europea.

Segons ha assegurat, la Covid-19 ha frenat la dinàmica de creixement econòmic que ha experimentat Catalunya els últims anys:

"Després de sis anys consecutius de creixement, que tancàvem el 2019 amb un creixement de l'1,3%, com la resta de l'eurozona, la pandèmia ha obert un període ple d'incerteses. El segon trimestre de l'any, l'economia catalana va caure un -21,3%: una caiguda menys pronunciada que la d'Espanya, un -22,1%, però així i tot molt per sota de l'eurozona."

"La interferència judicial i política"

També ha vinculat la seva gestió a la situació política de Catalunya dins Espanya, condicionada per l'acció de l'administració central:

"La gestió d'aquesta legislatura no s'entén sense la Covid-19, i tampoc es pot deslligar de la voluntat de ser un país lliure i de la repressió com a mar de fons, tant sota el govern de Mariano Rajoy com de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias."

En aquest sentit, el president ha assegurat que aquesta acció impedeix "un funcionament normal" democràticament parlant a Catalunya i al Parlament:

"La interferència judicial i política de l'Estat espanyol en forma de repressió no permeten al nostre país ni al nostre Parlament un funcionament ple, normal i coherent amb la voluntat democràtica de la ciutadania."

En la introducció del discurs, Torra ha assegurat que Catalunya s'ha de preparar per fer front a la incertesa i la complexitat amb "un país d'equitat i just":

"Davant la incertesa, un país preparat per als reptes futurs, un país recuperat i un país d'equitat. Davant la complexitat, un país viu, un país global i un país just. Aquesta és la nostra recepta. Aquest és el nostre objectiu des de l'inici de mandat i que hem desplegat fins avui."

"Semblaven impossibles"

Ha fet un repàs temàtic de l'acció de govern, començant per l'aprovació dels pressupostos a l'abril, i ha destacat que augmenten la despesa de la Generalitat:

"Vam aprovar a l'abril d'enguany, encara no fa mig any, uns pressupostos per a l'any 2020 que semblaven impossibles."

Uns pressupostos que són la primera pedra per a la reconstrucció i que augmenten en prop de 3.000 M€ la despesa no finalista dels departaments respecte dels darrers pressupostos aprovats -més de 4.000 M€-, si tenim en compte el conjunt de sector públic."

"El forat negre de Madrid"

Torra ha reclamat el retorn d'un percentatge més alt dels diners públics generats per l'activitat econòmica a Catalunya:

"Necessitem més recursos. Els nostres recursos, els que generem els catalans i que desapareixen absorbits pel forat negre de Madrid."

El portaveu de JxCAT, Albert Batet, ha complementat la compareixença del president Quim Torra amb un discurs menys institucional i més confrontatiu que el del seu company de partit.

Batet considera que la pandèmia requereix una "gestió solvent", però també que la repressió "obliga a una confrontació intel·ligent". Una confrontació que cal abordar amb "unitat", en una clara referència a ERC.

"Gestió i confrontació són dues cares de la mateixa moneda. Sense confrontar no disposarem dels recursos que són nostres i que ens pertoquen per repartir-los", ha reblat.

Albert Batet s'ha referit a l'aplicació de l'Estat d'alarma com a "155 sanitari encobert" i ha sostingut que el model autonòmic "està esgotat" pel "dèficit fiscal", per la "manca d'inversions estratègiques" i "l'infrafinançament".

Però també pel que veu com una voluntat del govern central de limitar l'autogovern.
 

Balanç d'acció del govern

Torra ha continuat exposant el balanç de les iniciatives arreu del territori, i ha assegurat que s'ha reforçat la xarxa de comunicacions per millorar-ne la connectivitat.

Ha destacat el sanejament econòmic fet a l'Agència Catalana de l'Aigua, l'ACA, i la creació de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat.

També la llei de creació de les àrees de promoció econòmica i els plans estratègics sobre turisme, que ara s'estan reorientant d'acord amb els efectes de la pandèmia.

Torra s'ha mostrat satisfet de la posada en marxa de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, i de l'acord per garantir el Mobile World Congress fins al 2024.

Ha destacat l'aprovació del Pla d'Educació Digital 2020-2025 i ha assegurat que el seu govern ha impulsat la formació professional i també la creació d'instituts escola.

La cultura i la llengua

Pel que fa a l'àmbit cultural, Torra l'ha definit com a "quart pilar de l'estat del benestar", després de l'educació, la salut i els serveis socials:

"La demanda de declarar la cultura servei essencial suposa fer efectiva una aspiració que els catalans hem entès des de sempre, ja que considerem la cultura el quart pilar de l'estat del benestar."

Torra ha demanat als diputats que votin els pròxims dies una resolució en aquest sentit, en la línia del que ha dit que ha fet el govern federal d'Alemanya.

Pel que fa a la llengua catalana, el president ha dit que "amoïna" al govern, i ha reclamat un "compromís col·lectiu" per evitar la seva "minorització":

"Cal un compromís col·lectiu a favor de la normalització de la llengua. Davant dels intents de residualització i minorització del català, no ens podem resignar. Jo no penso resignar-m'hi. Perquè si la llengua falla, fallarà tot."

"Dedicació absoluta" contra la Covid-19

Pel que fa a la pandèmia de coronavirus, Torra ha assegurat que el seu govern està totalment dedicat a fer-hi front:

"Hem de seguir parlant de les emergències sanitària, educativa, i econòmica i social. Voldria deixar clar que la lluita contra la Covid és, ara mateix, la primera prioritat del meu govern i que totes les conselleries tenen l'encàrrec de concentrar les seves polítiques i decisions aquí. Hi dediquen les 24 hores del dia. Saben el que el país s'hi juga. Res no ens farà desviar d'aquesta dedicació absoluta."

Torra ha fet un repàs de la situació epidemiològica a Catalunya, ha defensat la gestió de les dades que han fet i ha reclamat al govern central que la faci igual.

També ha defensat el pla d'obertura d'escoles i instituts posat en marxa aquesta setmana i ha assegurat que permetran que funcionin amb certa normalitat:

"Les escoles obriran i no tancaran en tot el curs. En cas de confinaments parcials, seguiran obertes per garantir la conciliació a les famílies de treballadors essencials i també seguiran oberts els menjadors escolars per garantir l'accés a l'alimentació dels alumnes que tenen beques menjador."

Reclama baixes pels pares dels nens en quarantena

Pel que fa als alumnes que s'han de quedar a casa per casos de Covid-19 als centres, Torra ha reclamat al govern espanyol que reguli les baixes laborals dels pares perquè es puguin quedar amb ells.

Ha assegurat que és "el forat negre a les escoles", i ha demanat ajuda als grups polítics de la cambra per convèncer Pedro Sánchez:

"Els demano que pressionin el govern espanyol perquè ho regulin. És l'únic punt que no tenim controlat, és una irresponsabilitat monumental."

Ha assegurat que només cal modificar el decret que ho regula, i que malgrat que el vicepresident Pablo Iglesias va dir que ho farien, encara no ho han fet.

També ha dit que va parlar-ne per telèfon amb el president Sánchez, i que li va reclamar que, si no ho volen fer, que ho deixin fer a les autonomies.

No farà cas de l'objectiu de dèficit

Cap al final del seu discurs, Torra ha qualificat de'"totalment insuficients" els 8.000 milions d'euros que el govern espanyol té pendents de distribuir entre totes les comunitats autònomes.

En aquest sentit, ha dit que Catalunya en necessita 5.000 en transferències directes, i també incrementar l'objectiu de dèficit del 0% a l'1%, i ha anunciat que si no, el desobeirà:

"Davant l'incompliment de l'Estat espanyol farem el dèficit que faci falta perquè sempre avantposarem els interessos de la ciutadania als càlculs asfixiants de l'Estat espanyol."

"Millor coordinació del govern"

Torra ha acabat el discurs admetent implícitament les dificultats que li comporta compartir govern amb ERC, quan ha dit que la crisi del coronavirus els ha forçat a entendre's:

"La pandèmia ens ha portat a una millor coordinació del govern. Davant de la responsabilitat de gestionar aquest escenari completament advers, el govern s'ha activat més que mai per donar resposta a totes les necessitats i urgències que se'ns han plantejat."

"El cercle perfecte de la repressió"

Però ha dedicat el gruix d'aquest final a la citació que té aquest dijous a Madrid, i ha afirmat que la legislatura l'ha marcada "el cercle perfecte de la repressió":

"Demà he d'anar a Madrid perquè hi ha un Estat instal·lat en la venjança que em vol inhabilitar per haver defensat la llibertat d'expressió. Per una pancarta que no hi deia ‘tot anirà bé', sinó que reivindicava la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, exactament deia això."

"Hi ha un tribunal, amb tot un Estat al darrere, amb partits que han volgut que això passés, partits que consideren que una pancarta és motiu de pes per fer caure un president de la Generalitat i provocar un període d'inestabilitat a tot un país. Això, en plena pandèmia."

"Aquí es veu qui té unes prioritats i qui en té unes altres. Aquests dies veurem qui es preocupa realment per ‘les coses que interessen a la gent' i qui posa tota la maquinària d'un Estat al servei de la set de venjança."

Crisi de govern recent

Al debat de política general s'hi ha arribat després que aquest estiu la força política del president, JxCat, s'ha articulat com a partit en detriment del PDeCAT.

Les tensions entre aquests dos partits han portat a una crisi de govern fa només 15 dies, amb la substitució per sorpresa de tres consellers.

Diversitat d'estratègies

D'altra banda, i davant la més que probable inhabilitació de Torra, ERC, per boca del vicepresident Pere Aragonès, s'ha mostrat les últimes setmanes partidària de no substituir Torra i anar a eleccions.

Abans del juliol Torra i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, es van trobar al Palau de la Generalitat per parlar, entre altres assumptes, de la possible data de les eleccions.

Molt al contrari d'ERC l'altre partit independentista, la CUP, ha proposat mantenir Torra com a president simbòlic, copiant la fórmula de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, quan la van inhabilitar.

Al marge de qüestions polítiques, aquest dilluns l'advocat de Torra, Gonzalo Boye, va denunciar que li havien assaltat el despatx de nit per segona vegada aquest any.

Condemnat en primera instància

Torra, el va condemnar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, el desembre a un any i mig d'inhabilitació especial per a càrrec públic per desobediència.

Després de saber-se la sentència, el president va dir que "la meva condemna serà la seva condemna", i va presentar recurs al Tribunal Suprem.

Torra, sense escó

Malgrat que la sentència no era ferma, la Junta Electoral provincial de Barcelona va retirar el 25 de gener a Torra la condició de diputat del Parlament de Catalunya.

2 dies després, i sense un acord entre els partits del govern, la mesa del Parlament va acceptar deixar-lo sense escó, malgrat l'oposició de JxCat.

Crisi al govern

Això va provocar una crisi en el govern de coalició amb ERC, que Torra va frenar anunciant que convocaria eleccions quan hi hagués pressupostos aprovats.

La crisi del coronavirus ha fet que aquesta intenció s'anés posposant, de manera que l'ombra de les eleccions anticipades ha quedat planant per damunt de la política catalana.

Mentrestant, al juny, el Suprem va fixar la vista per resoldre el recurs de Torra el 17 de setembre, malgrat que encara no l'havia admès a tràmit ni tampoc n'havia nomenat el ponent.

Denúncia de Cs

Els fets condemnats van passar el març del 2019 durant la campanya de les eleccions generals del 28A: Ciutadans va denunciar-lo a la Junta Electoral Central.

El motiu: la pancarta que hi havia penjada al balcó del Palau de la Generalitat des del juny del 2018, quan Torra va prendre possessió.

Aquesta pancarta, amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" i un llaç groc, Cs la va considerar propaganda electoral en un edifici institucional, i la JEC li va donar la raó.

Torra va resistir-se a treure-la, i va canviar-la per una altra de similar amb un llaç blanc, però finalment va ordenar penjar-ne una de més genèrica.

Malgrat tot, la Fiscalia va presentar una querella per desobediència a la JEC, que va ser la que va acabar en una condemna del TSJC.

En el judici Torra va admetre que havia desobeït la JEC, però va argumentar que no l'havia d'obeir pel fet que és un organisme que no està per sobre de la Presidència de la Generalitat.

L'exhibició de pancartes al balcó es va reproduir amb variants en la repetició electoral del 10N, i li pot comportar una segona condemna per inhabilitació al mateix TSJC.