Catalangate: Aragonès congela relacions amb Madrid i avisa que perilla el suport d'ERC

El president exigeix responsabilitats al govern espanyol i espera tenir una conversa amb Pedro Sánchez sobre l'espionatge massiu de polítics i activistes independentistes

RedaccióActualitzat

La Generalitat ha anunciat que congela les relacions polítiques amb el govern espanyol arran del cas d'espionatge massiu conegut com a Catalangate.

"Es fa difícil poder confiar en qui t'ha estat espiant", ha afirmat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, que ha dit que, després de les últimes revelacions, la confiança en el govern de l'estat i les seves institucions "és mínima".

En aquest sentit, ha apuntat que espera mantenir una conversa "cara a cara" amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per aclarir la responsabilitat de l'estat en el cas d'espionatge.

Pere Aragonès, en la compareixença per valorar les informacions sobre l'espionatge a polítics i activistes independentistes
Pere Aragonès en la compareixença per valorar les informacions sobre l'espionatge a polítics i activistes independentistes (EFE/Toni Albir)

"Les coses no poden continuar igual"

El govern de la Generalitat en ple ha comparegut aquest dimarts a la tarda per anunciar accions polítiques i judicials arran de l'espionatge a polítics i activistes independentistes. "Les coses no poden continuar igual", ha assegurat el president de la Generalitat.

En aquesta situació, Aragonès ha subratllat que "no es pot recuperar la normalitat" de les relacions polítiques amb La Moncloa i veu "molt difícil que hi hagi les condicions per avançar" en la taula de diàleg.

Aragonès i Puigneró han exigit al govern espanyol responsabilitats pel cas d'espionatge. El govern considera que correspon al govern espanyol "esvair tots els dubtes" per recuperar la confiança entre els executius i creu que això s'ha de fer de dues maneres: amb transparència i amb l'assumpció de responsabilitats.

"La confiança està danyada i cal que l'Estat es mogui."

Aragonès ha començat la seva intervenció amb un to contundent: "un estat democràtic no espia la ciutadania, un moviment democràtic, ni escolta les converses privades dels adversaris polítics del seu govern".

Pel president de la Generalitat, es tracta del "cas d'espionatge més gran detectat fins ara amb aquesta tecnologia" i d'una "autèntica operació d'estat" contra l'independentisme.

Aragonès ha promès que el govern anirà "fins al final" perquè tothom involucrat en el cas d'espionatge "respongui davant la justícia".

El govern de la Generalitat, en la roda de premsa d'aquest dimarts a la tarda
El govern de la Generalitat, en la roda de premsa d'aquest dimarts a la tarda (EFE/Toni Albir)

Puigneró: "No normalitzarem les relacions amb un estat repressor"

Per la seva banda, el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, ha qualificat el cas d'espionatge com "un atac intolerable a la democràcia" i ha reclamat una investigació internacional i independent per aclarir qui hi ha al darrere del Catalangate, a banda de les que faran els Mossos d'Esquadra i l'Agència Catalana de Ciberseguretat i les que pugui fer l'Estat.

Per Puigneró, el govern no pot "normalitzar" les relacions amb un estat que ha qualificat de "repressor":

"No hi ha silenci que valgui. O estàs amb la democràcia i l'exerceixes o la vulneres. Un estat que espia, recorda a les pseudodemocràcies o a les dictadures."

El número dos de l'executiu ha dit que "Espanya ja no és una democràcia plena i va camí de ser una democràcia que no compleix els estàndards europeus mínimament exigibles".

Puigneró ha assegurat que, segons els càlculs fets per la Generalitat, el govern espanyol s'ha gastat més de 20 milions d'euros en l'operació per espiar dirigents independentistes.

El vicepresident ha fet una crida perquè hi hagi "unitat d'acció" al Congrés per reformar lleis i decrets amb l'objectiu d'impedir operacions com el Catalangate o la intervenció de converses privades sense ordre judicial.

El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, en la valoració de l'espionatge a líders independentistes catalans
El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, en la valoració de l'espionatge a líders independentistes catalans (ACN/Maria Asmarat)

En aquest sentit, fonts de La Moncloa s'han mostrat convençudes que podran reconduir la situació i que continuaran treballant per restablir la confiança entre els dos executius.

Aquestes mateixes fonts asseguren que el govern espanyol ha donat mostres de l'aposta pel diàleg des del primer moment del mandat i també d'un compromís per desjudicialitzar la situació.


Aragonès: "Volem saber qui ha donat l'ordre de l'espionatge"

En una entrevista al "Telenotícies vespre", el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha dit que, després de la revelació de l'espionatge a més de 60 personalitats independentistes, no es pot fer "com si res no hagués passat".

Aragonès ha assegurat que la relació política amb el govern espanyol "queda tocada" i la confiança amb l'executiu de Pedro Sánchez, "extremadament danyada".

El president de la Generalitat ha insistit que "és imprescindible" que La Moncloa engegui "mesures de transparència i d'assumpció de responsabilitats":

"Volem saber qui ha donat l'ordre de l'espionatge i volem saber què és el que s'ha espiat"

Sobre el seu cas particular, Aragonès ha remarcat que els que han accedit al seu telèfon mòbil poden haver tingut accés a "informació d'especial rellevància política". En aquest sentit, s'ha referit a converses amb el govern espanyol, amb companys del govern de la Generalitat i discussions internes d'Esquerra Republicana.

"Qualsevol dirigent polític que es relacioni amb mi com a president de Catalunya sap que la interlocució que podem tenir privada pot estar sent supervisada per algú altre", ha assenyalat.

 

El suport parlamentari d'ERC a Madrid, en perill

En una entrevista a Rac1 aquest dimecres, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha anat més enllà i ha assegurat que el suport parlamentari de la seva formació als socialistes espanyols perilla. Per Aragonès, el suport d'ERC al PSOE ja està "extremadament danyat" i si no s'investiga l'espionatge "ERC haurà de debatre si ha de continuar com fins ara o canviar". "I sóc partidari que la relació no pot continuar igual", ha conclòs.

El president no ha volgut especular sobre si el president del govern espanyol n'estava al corrent, però sí que ha afirmat que creu que hi ha evidències clares que el CNI està darrere de l'espionatge.

Pel que fa al procés de negociació amb l'executiu espanyol, el president de la Generalitat assegura que el que s'ha conegut és el fet més greu en termes de destrucció de confiança des de la investidura de Pedro Sánchez.


Resposta conjunta de l'independentisme a Brussel·les

Aquest matí, des del Parlament Europeu, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han escenificat una resposta conjunta de l'independentisme enfront del cas d'espionatge massiu. Han comparegut junts i han anunciat accions polítiques i judicials a nivell català, espanyol i europeu.

Els líders de Junts, Esquerra i la CUP, i de les dues principals entitats independentistes, Òmnium i l'ANC, han comparegut en una imatge d'unitat que feia molt temps que no es veia. Des de Brussel·les han acusat l'estat espanyol d'estar al darrere del Catalangate.

Aquest dilluns es va saber que el mòbil d'Aragonès es va infectar amb el sistema Pegasus amb un fals missatge d'un mitjà de comunicació.

Fonts de la Presidència expliquen que Pegasus va infiltrar-se al telèfon mòbil de Pere Aragonès quan era vicepresident de Quim Torra, a través d'enllaços falsos a mitjans de comunicació. Els expresidents Artur Mas i Quim Torra reclamen depurar responsabilitats.

El govern espanyol diu que no en sabia res

L'ús del programa Pegasus contra l'independentisme no ha estat mai a la taula del consell de ministres. Ho asseguren excàrrecs del govern espanyol, tant del PP com del PSOE. L'exvicepresidenta socialista Carmen Calvo insinua que algú podria haver actuat en nom de l'executiu espanyol.

Aquest dimarts, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, ha assegurat que l'executiu no té "res a veure" ni tampoc "res a ocultar" sobre l'espionatge a personalitats de l'independentisme català.

Rodríguez ha assegurat que Espanya és un estat "democràtic i de dret" i, per tant, "no s'espia, no s'intervenen converses si no és a l'empara de la llei".

Preguntada sobre si la Moncloa pot garantir que el CNI no ha utilitzat el programa Pegasus, Rodríguez ha remarcat que hi ha qüestions que s'han de tractar en secret: "hi ha assumptes que, perquè tracten de la seguretat nacional, estan protegits per llei i són matèries classificades, assumptes secrets, sobre els quals no puc informar-los perquè m'ho prohibeix la llei", ha dit.

La ministra de Defensa, Margarita Robles, compareixerà al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre aquesta qüestió.

La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres
La portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, en la roda de premsa posterior al consell de ministres (EFE/J.J. Guillén)

Echenique: "Que rodin caps"

El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha demanat als ministres de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i de Defensa, Margarita Robles, que obrin una investigació immediatament per aclarir el suposat espionatge a polítics i activistes independentistes.

En una roda de premsa al Congrés, Echenique ha considerat "gravíssim" que s'hagi utilitzat un programa d'espionatge que només es ven a estats per intervenir comunicacions privades. "Han de rodar caps", ha conclòs el portaveu parlamentari de la formació.

La portaveu d'En Comú Podem a la cambra baixa, Aina Vidal, ha dit que Unides Podem donarà suport a qualsevol iniciativa encaminada a investigar "una irregularitat que té a veure amb la qualitat democràtica d'un país".

El cost d'un programari com Pegasus, que només es ven a governs i agències de seguretat nacional, és d'uns 100.000 euros. Experts en ciberseguetat consideren que és un import només assumible per estats, com van revelar diverses filtracions de Wikileaks sobre espionatge.

Amb Pegasus també es va intervenir el mòbil de Roger Torrent. L'aleshores president del Parlament va denunciar el cas a la justícia. La investigació continua oberta a l'espera de comissions rogatòries, com la demanada a Israel, on hi ha l'empresa NSO, que ha creat aquest sistema d'espionatge.

El Col·legi d'Advocats de Barcelona ha exigit explicacions al govern espanyol perquè entre els espiats hi hauria també advocats com Gonzalo Boye i Andreu Van den Eynde.

ARXIVAT A:
Procés catalàPere AragonèsJordi Puigneró
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut