Pere Aragonès ha comparegut al Palau de la Generalitat per valorar la derogació del delicte de sedició
Pere Aragonès ha comparegut al Palau de la Generalitat (Europa Press/David Zorrakino)

Aragonès: "Derogar la sedició és un pas important per a la resolució del conflicte polític"

El govern espanyol proposa que el delicte de sedició es derogui, alhora que vol rebaixar la pena màxima pel delicte de desordres públics agreujats

Redacció/AgènciesActualitzat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, defensa que amb la derogació del delicte de sedició, pel qual van ser condemnats els líders del procés, "és més difícil perseguir injustament i arbitràriament l'independentisme".

En una compareixença l'endemà que Pedro Sánchez ha anunciat la reforma del Codi Penal que ho permetrà, Aragonès ha afirmat que s'ha fet "un pas endavant en la resolució del conflicte polític" i "en la desjudicialització". És una clara mostra, ha assegurat, que "perseverar dona fruits", en referència a la taula de diàleg.

Malgrat que la reforma era una de les peticions que feia Esquerra per a la negociació dels pressupostos, el president espanyol ho desvincula i atribueix la iniciativa al fet que ara es donen les condicions i que cal modernitzar el Codi Penal i equiparar-lo a la legislació europea.

Preguntat sobre això, el president Aragonès ha afirmat que la reforma plantejada "no va de partits ni d'aliances conjunturals", sinó que "va de democràcia".

El president ha afegit que encara "queda camí per recórrer" i, per això, s'ha compromès a continuar treballant "amb tota determinació" per tancar nous acords per "assolir la completa desjudicialització del conflicte" i aconseguir "els efectes de l'amnistia" i l'exercici del dret a decidir. "Seguirem utilitzant la força democràtica per posar fi a la repressió i poder tornar a votar el futur polític", ha afirmat.


La reforma necessita majoria absoluta

Pedro Sánchez anunciava aquest dijous a la nit, en una entrevista a La Sexta, que els grups parlamentaris del PSOE i Unides Podem presentarien aquest divendres una iniciativa legislativa per reformar el delicte de sedició i substituir-lo per un delicte de desordres públics agreujats.

Segons va dir el president espanyol, l'objectiu és fer-lo "més o menys homologable" a les principals democràcies europees i que les penes, "en conseqüència, siguin equiparables a les que hi ha en aquests països". Per tant, més baixes.

La pena màxima actual d'aquest delicte és de 15 anys. En la legislació europea, la mitjana de les penes és de sis anys. La proposta registrada proposa una pena màxima de 5 anys.

Per aprovar una reforma del Codi Penal, cal la majoria absoluta del Congrés dels Diputats. Això són ara mateix 175 vots, de manera que n'hi hauria prou amb el suport del PSOE i Podem i els socis de la investidura.

 

Illa: "No es despenalitzen les conductes del 2017"

El líder del PSC, Salvador Illa, ha subratllat aquest divendres que, amb la reforma del Codi Penal "no es despenalitzen les conductes del 2017, i res d'amnistia".

En una roda de premsa al Parlament, Illa ha argumentat que "es fa desaparèixer la sedició, un tipus penal creat el 1822, i se'n crea un de nou de desordres públics agreujats amb penes equiparables a l'entorn europeu".

Preguntat per si això pot obrir un nou escenari en la negociació dels pressupostos, Illa ha dit que els socialistes actuaran avui i demà "igual" que han actuat fins ara: "Per a nosaltres no canvia res". Ha insistit que tenen "predisposició", però que si hi ha negociació seran "exigents".

 

Junts pensa que no és una derogació, sinó un canvi de nom

A l'espera de veure la lletra petita, a Junts no els convenç la proposta de Sánchez. Hi veuen la possibilitat d'extradir Puigdemont. Jordi Turull diu que per algunes declaracions "que hem sentit com un vestit a mida per dir fins ara no ens n'hem sortit per extradir les persones que pateixen exili i ara farem un vestit a mida amb la intenció que els puguem extradir i castigar".
 
Precisament, per l'expresident Puigdemont amb la rebaixa de les penes se segueix criminalitzant un dret. Pensa que no és una derogació, sinó un canvi de nom.

 

La CUP creu que s'oblida de les persones amb causes pendents

La proposta tampoc convenç el tercer partit independentista. La CUP sosté que oblida la resta de persones amb causes pendents. Mireia Vehí creu que l'independentisme "té com a via procliu d'arribar a canviar les coses la desobediència civil i depèn de com es legisli aquest nou delicte això quedaria totalment travessat per aquestes noves penes d'ordre públic i agreujant".
 

El PP ho veu una imposició als socialistes

Pels populars, els mateixos que han comès un delicte imposen ara als socialistes eliminar-lo. Alejandro Fernández assegura que no es tracta d'una adaptació a la legislació europea, sinó d'"una imposició en el marc d'una negociació, que té en els primers passos els pressupostos i després mantenir-se en el poder".

ARXIVAT A:
Procés catalàPere Aragonès
Anar al contingut