Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Així és el centre de la Via Làctia: primera imatge del forat negre al cor de la galàxia

El consorci d'investigadors que va aconseguir la primera imatge d'un forat negre ha creat molta expectació amb l'anunci

RedaccióActualitzat
TEMA:
Ciència

La primera imatge del forat negre que es troba al centre de la nostra galàxia, que confirma la predicció teòrica de la seva existència, s'acaba de presentar aquest dijous a Munic. L'anunci s'ha fet en la roda de premsa organitzada per l'EHT (Event Horizon Telescope), el consorci que ha obtingut aquesta imatge.

Tal com s'explica a la web de l'EHT, l'observació d'estels orbitant al voltant d'un objecte invisible, compacte i molt massiu en el centre de la galàxia suggeria que es tractava d'un forat negre i "la imatge d'avui en proporciona la primera prova visual directa".


4 milions de vegades la massa del nostre Sol

Fa anys es va descobrir una intensa font de radioones al centre de la Via Làctia. Es va anomenar Sagitari A* perquè es troba a la frontera de les constel·lacions de Sagitari i Escorpí. I és allà on se situaria aquest forat negre supermassiu: la seva massa és quatre milions de vegades la del nostre Sol.

El que veiem a la imatge és el gas molt calent que es troba al voltant del forat negre, en l'anomenat "horitzó". Qualsevol element que es trobés més a prop d'aquest horitzó seria xuclat pel forat negre. La seva força gravitatòria és tan elevada que ni tan sols la llum no en pot escapar. Els tres globus que es veuen a la imatge estan formats per les radioones que emet el gas.

A la imatge l'estel sembla petit, però en realitat és tan gran que ocuparia tota l'òrbita del planeta Mercuri. Es troba a 27.000 anys llum de la Terra i la imatge que s'ha obtingut amb el telescopi equivaldria a observar, des de la Terra, un CD situat a la superfície de la Lluna.

Rocco Lico, investigador de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia, ha explicat que la imatge concorda amb les prediccions de la teoria de la relativitat general d'Einstein:

"Aquest descobriment extraordinari confirma un aspecte clau de la teoria de la relativitat general que diu que tots els forats negres es comporten de la mateixa manera i es veuen igual independentment de la seva massa. Això significa que tot l'univers està ple de dònuts."

Xavier Barcons, director de l'ESO (European Southern Observatory), ha aprofundit en aquesta idea:

"El que fa especial aquest descobriment és que en el centre galàctic tenim la massa i la distància molt ben determinades. Les incerteses que teníem respecte a això s'han reduït molt. Això ja ens dona la possibilitat de poder descartar teories alternatives a la de la relativitat."

Barcons ha afegit que aquest forat negre és molt més petit que el de la primera imatge d'un d'aquests cossos, obtinguda el 2019 i que es troba a la galàxia M87. Segons Barcons, el que posa de manifest l'observació actual "és que a la relativitat general no li importa la massa del forat negre. És una confirmació de la teoria de la relativitat d'Einstein".

Sent més petit, el gas triga menys a fer-hi voltes i per això la imatge canvia contínuament. Per destacar les dificultats de capturar la imatge s'ha dit que és com voler fotografiar un nen mentre va fent voltes de nit amb una bicicleta. De fet, la imatge que veiem és una composició a partir de les nombroses imatges diferents obtingudes.

En aquesta animació es mostra un zoom que ens va acostant al centre de la galàxia, fins a obtenir la imatge que s'ha fet pública:


 

Què és l'EHT?

El Telescopi Horitzó de Successos, Event Horizon Telescope en anglès (EHT) és el consorci que fa tres anys va aconseguir la primera imatge d'un forat negre, el del centre de la galàxia M87, que és a 55 milions d'anys llum.

Treballen amb 8 radiotelescopis d'Amèrica i Europa que funcionen com un de sol, recollint dades que els permeten veure el que s'anomena "horitzó de successos" de grans forats negres.

Aquest horitzó és el límit a partir del qual el forat negre engoleix tot el que hi ha, fins i tot les partícules de llum i radiació i, per tant, és el més a prop que es pot arribar a veure el que hi ha.

 

 

 

ARXIVAT A:
Ciència
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut