Els Premis Nacionals de Cultura 2022 reconeixen el risc, el compromís i la tradició
Els premiats són la coreògrafa Núria Guiu, el dramaturg Jordi Casanovas, l'escriptora Rosa Fabregat, el PEN Català i el projecte Càntut
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha celebrat aquest divendres la cerimònia de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2022, a les persones i entitats que contribueixen a l'enaltiment del sector cultural. Els premiats d'aquesta edició han estat la coreògrafa Núria Guiu, el dramaturg Jordi Casanovas, l'escriptora Rosa Fabregat, el PEN Català i el projecte Càntut.
La cerimònia ha comptat amb la participació de les persones i entitats premiades i s'ha fet a l'auditori de la Fundació Joan Miró, a Barcelona. El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ha reivindicat els premis com la forma de reforçar la cultura "entesa com un bé comú i no pas com un luxe de les societats avançades". Aragonès ha fet una reivindicació a l'autoestima cultural de Catalunya:
"És a través de la cultura que expliquem qui som i que ens projectem més enllà de la nostra frontera. I que ens dota d'unes eines que ens donen una llibertat individual i col·lectiva que no ens poder arrabassar."
El discurs d'obertura l'ha ofert Vinyet Panyella, presidenta del CoNCA, que ha volgut destacar com els premiats encarnen el compromís amb la pau, els valors humans la llibertat i la cultura. Panyella ha fet una defensa de la llengua i la cultura catalanes i ha lamentat els dèficits endèmics de finançament i consolidació de la cultura a Catalunya. "Calen molts canvis i de moltes menes per aconseguir els canvis culturals que esperem i el país mereix", ha assegurat.
Núria Guiu Sagarra
La primera de recollir el guardó ha estat la ballarina i coreògrafa Núria Guiu Sagarra. El jurat en destaca la proposta de llenguatge artístic i codi propi com a creadora, en què indaga com a coreògrafa la relació de la dansa amb l'entorn digital amb una mirada socioantropològica.
Graduada a l'Institut del Teatre en dansa clàssica, va formar part d'IT Dansa i posteriorment ha treballat com a ballarina amb diverses companyies internacionals. Sagarra té una gran projecció nacional i internacional, que ha trobat suport a diverses estructures i festivals d'arreu d'Europa.
PEN Català
També ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Cultura el PEN Català, pels 100 anys de defensa continuada de la llibertat d'expressió i de la literatura i la llengua catalanes. És el tercer dels centres impulsats a tot el món a partir de la crida del PEN Club, nascut a Londres el 1921, a crear una xarxa internacional en defensa de la lliure circulació d'idees i la llibertat d'expressió arreu del món.
El jurat en valora que és un exemple de là vàlua de la creació, de la solidaritat i de l'intercanvi franc entre literatures i cultures i una manera de recordar que els conflictes, la censura i la violència sempre poden trobar un espai de pau en les lletres, en les arts. Ha recollit el guardó la presidenta de l'entitat, Àngels Gregori.
Jordi Casanovas Güell
El tercer guardó que s'ha entregat ha estat per al dramaturg i director teatral Jordi Casanovas Güell, que ha escrit més d'una trentena de textos, que s'han representat a diversos països del món, i ha estat impulsor de projectes de difusió de la dramatúrgia catalana contemporània.
El jurat en destaca la proposta de teatre documental amb un component social i polític, que li ha permès denunciar aspectes de la nostra societat que, de manera habitual, no trobem als escenaris. El seu exercici de desconstrucció relatiu a la societat catalana o a la seva capacitat d'autocomprensió també ha trobat l'aplaudiment en altres llocs del món. Una constant dins les seves creacions ha estat la reflexió al voltant de la violència i de la por.
Càntut
També s'ha endut un guardó Càntut. Cançons de tradició oral. Un projecte nascut l'any 2012 que recull i difon el patrimoni musical de transmissió oral de les comarques gironines. El jurat en destaca una clara vocació intergeneracional i de donar valor a la tradició, acostant-la a l'actualitat, així com l'encert en la innovació i la capacitat de projecció d'un aspecte sovint menystingut de la cultura.
El projecte recull cançons populars, organitza un festival anual i altres esdeveniments públics que fomenten espais de trobada i de participació, i produeix enregistraments que afavoreixen la creació de nous referents. Han recollit el guardó Francesc Viladiu i Illanas i Albert Massip i Pinatella, corresponsables del projecte.
Rosa Fabregat
També ha estat guardonada l'escriptora Rosa Fabregat, per la llarga trajectòria literària i de compromís cultural des que va començar a escriure, als 14 anys. Ha conreat la poesia, però també la novel·la i l'assaig, des de llocs innovadors per a la seva generació, com ara la ciència-ficció i el feminisme.
El jurat en destaca una trajectòria literària constant i perllongada, sempre atenta a la problemàtica contemporània, sense renunciar a la confrontació entre la realitat i la interpretació lírica. Combina la vocació literària amb la vocació científica. És doctora en Farmàcia i fou la primera presidenta de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.
Els Premis Nacionals de Cultura
Des del 2009, el CoNCA atorga aquests premis, que són la distinció més important en el camp de la cultura a Catalunya, uns guardons que es lliuren a les persones, entitats o institucions de qualsevol àmbit territorial que siguin mereixedores d'un reconeixement institucional per la seva contribució singular a la cultura catalana.
El jurat està format pels membres del plenari del CoNCA: Vinyet Panyella, Margarida Troguet, Jordi Font, Tania Safura Adam, Jaume Ayats, Salvador Casals i Núria Iceta. Tots valoren l'excel·lència, la innovació, la trajectòria i la projecció de les candidatures, així com la seva contribució durant l'any anterior al de la concessió.
