Emotiu homenatge a Montserrat Caballé 40 anys després del seu debut
Montserrat Caballé ha rebut, contenta i emocionada, l'homenatge que li han fet al Saló dels Miralls del Liceu. Avui fa 40 anys que la soprano barcelonina va debutar al teatre de la Rambla i, amb aquest motiu, s'ha editat un llibre que ho commemora. Aquest acte ha estat l'aspecte protocol·lari d'una celebració que va començar divendres passat. La Caballé ha escollit l'escenari del Liceu per tornar a l'òpera escènica després de 10 anys d'estar-ne apartada i els seus seguidors li van agrair que, una vegada més, les dates entre Nadal i Reis fossin un retrobament amb la cantant que estimen.
La història d'amor entre el públic del Liceu i la Caballé va començar amb el debut a "Arabella" d'Strauss. Era el 1962, any en què també va cantar a "Don Giovanni" i a "Les noces de Fígaro", de Mozart. La consagració al teatre de la Rambla va ser amb "Il trovatore", el 1966. Dos anys després vindrien les fites belcantístiques de la Caballé que han fet història: "Roberto Devereux" i "Maria Stuarda", exhumació estrenada al Liceu, que revelaven Donizetti al públic de Barcelona.
Amb la cantant consagrada internacionalment al Carnegie Hall de Nova York , Montserrat Caballé va aportar a la història liceística dels setanta els clàssics títols de repertori. "La bohème", de Puccini, al costat de Luciano Pavarotti, o "Don Carlo", de Verdi, van ser èxits contemporanis a l'apoteosi de les novetats absolutes. És el cas de les mítiques representacions de "Norma", de Bellini, al 71 i al 73, i de l'"Adriana Lecouvreur", de Cilea, on va cantar per primera vegada al costat de Josep Carreras.
Els anys vuitanta la soprano va continuar rescatant títols operístics per al Liceu, conquistant el seguidors i creant una base de nous aficionats que són bona part dels espectadors d'avui. Cherubini, Meyerbeer, Gluck van sumant títols per a Caballé fins a arribar a una cinquantena de personatges i prop de 200 funcions en aquests 40 anys.
Al final de la dècada dels vuitanta, les relacions entre la diva i el teatre barceloní es van enrarir amb un seguit de produccions polèmiques com la "Salomé" dirigida per Jochen Ulrich o "La Valquíria" de Wagner que no va arribar a bon port. "La fiamma", de Respighi, va ser l'última òpera que Caballé va interpretar al Liceu, un any abans de cremar-se el teatre. L'incendi, tot i ser una tragèdia, va tancar un parèntesi de malentesos i va obrir una etapa de diàleg que culmina amb el retorn de la soprano amb l'"Enric VIII" que es representa actualment.
