Emmett Till, l'assassinat que va encoratjar la lluita pels drets civils als Estats Units

"Un matí el xèrif va trucar al meu pare i li va dir: tenim en Júnior aquí, que ahir es va buscar problemes participant en una baralla amb ganivets. Què vols que en fem? El meu pare li va dir que era un bon conductor de tractor, un bon treballador, i que li agradaria recuperar-lo. D'acord, va dir el xèrif. I el van deixar anar" .

No és l'única història que Elisabeth Aldridge, de 94 anys, rescata de la seva memòria d'infantesa a Mississipí.  

"Un dia vam entrar a una botiga i li vaig preguntar a la meva mare per un grup de senyores negres. I ella em va dir que no les anomenés senyores, que només eren dones", explica.  

A poc a poc i rumiant cada resposta, l'Elisabeth ens ajuda a situar-nos a l'any 1955 al sud dels Estats Units: "S'havia abolit l'esclavitud, però això no vol dir que els negres fossin ciutadans lliures. Depenien per tot dels seus ocupadors. Tant per bé com per mal. La justícia objectiva per ells no existia". 

Blancs i negres vivien vides totalment separades. Iguals però separats: segregats a l'escola, al metge, a les botigues, als restaurants, als transports o als banys públics. 

La segregació a l'escola es va declarar inconstitucional l'any 1954, i l'Elisabeth recorda converses enceses al voltant d'això. "Al poble ningú pensava en com adaptar-se, en com pensar en una bona educació per a blancs i negres junts, només pensaven en com fer-ho per separar els seus fills d'aquests negres que consideraven com animals", afirma.

Aquest és l'ambient que es trobarà Emmett Till, un noi de 14 anys nascut a Chicago, quan anirà de visita a casa el seu tiet l'estiu de 1955.

El crim

"L'Emmett va cometre l'error de venir a Mississipí. Segurament no era conscient del que hi passava. Ni tan sols podies mirar als ulls una dona blanca. Si te'n creuaves una pel carrer, havies d'abaixar la mirada", es lamenta l'Elisabeth.  

Mai va quedar del tot clar què va passar quan l'Emmett va entrar a la botiga que regentava Carolyn Bryant.

El 24 d'agost de 1955 ell i els seus cosins hi van anar a comprar llaminadures. Una mirada? Un xiulet? Una paraula de més? Un contacte? Prou perquè dos dies després el seu marit i un familiar l'anessin a buscar a casa del seu tiet a punta de pistola, el portessin a un graner per apallissar-lo i torturar-lo i l'enfonsessin al riu. Un jove pescador el va trobar flotant.  

"Fins i tot pel Mississipí d'aquella època, per aquella societat, el pitjor que li hauria d'haver passat era una pallissa, una 'lliçó' donada pel marit de la Carolyn. Això s'hagués considerat 'normal'... Però el van desfigurar fins a matar-lo" es lamenta l'Elisabeth.  

Què se'n deia, al poble? "A casa meva estàvem horroritzats. Però ningú feia res. Vivíem allà. Les coses eren així. Els meus pares no eren extremadament racistes, però tampoc eren activistes", diu.

El judici

Van detenir els agressors de l'Emmett, però el judici va ser una farsa. "Un jurat d'homes blancs van deliberar una hora per decidir que eren innocents. La cultura d'aquell moment era que els blancs potser podien anar a judici, però difícilment ser condemnats per haver assassinat un negre", raona l'Elisabeth.

La mare

"Li hem d'estar molt agraïts a la Mamie Till. Va ser una idea brillant oficiar el funeral pel seu fill amb el taüt obert. Però tant de bo no hagués enviat mai el seu fill de visita a una granja de Mississipí".

Així resumeix l'Elisabeth la barreja de valor i dolor que carregava la mare del jove assassinat. En un gest que amb el temps s'ha considerat la primera pedra de la lluita pels drets civils als Estats Units, va demanar que el funeral del seu fill es fes amb el taüt obert perquè tothom veiés el que li havia passat. 

El comiat multitudinari d'Emmett Till va sacsejar la societat nord-americana, va donar pas a mobilitzacions i va encoratjar tota una generació a lluitar per la igualtat.
 

Memòria

Li hem d'agrair a l'Elisabeth Aldridge aquesta arqueologia de la memòria d'un temps que no la fa sentir especialment orgullosa: "És obvi que les coses han canviat. Que han millorat. Però quan torno al sud, hi ha alguna cosa, a les zones més rurals, que respira per la mateixa ferida".  

Aquests dies a la biblioteca Martin Luther King de Washington DC hi ha una exposició que explica la història d'Emmett Till.

Al riu, a prop d'on el van trobar flotant, l'any 2008 s'hi va posar una placa en honor seu. Ha estat vandalitzada diverses vegades amb trets de pistola. Finalment, el 2019, la van refer amb material a prova de bales.  

Memòria a prova de bales. Així cal recordar, encara, Emmett Till als Estats Units.