Emissions gairebé de rècord després de la baixada per la pandèmia
Central tèrmica de carbó a Suralaya, a la província de Banten, Indonèsia (Reuters/Willy Kurniawan)

Emissions gairebé de rècord, després de la baixada per la pandèmia

Dos informes assenyalen que el 2021 marcarà gairebé un rècord en emissions de diòxid de carboni i criden a accions més ambicioses i ràpides

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

Les emissions de diòxid de carboni produïdes pels països del G20, que agrupa les 19 economies més grans del món i la Unió Europea, han tornat a augmentar aquest any, després de la disminució experimentada el primer any de pandèmia.

I, en conjunt, el 2021 serà el segon any amb el creixement més elevat d'emissions generades en la producció d'energia. La raó bàsica és la pujada en el consum de carbó, encapçalada per la Xina.

Són conclusions de dos informes que s'acaben de fer públics i que assenyalen com aquestes dades allunyen de l'objectiu establert en l'Acord de París del 2015 d'evitar que la temperatura mitjana del planeta pugi més d'1,5 graus respecte a l'era preindustrial. És el límit que els científics marquen per evitar uns efectes molt greus i irreversibles de l'escalfament.

El primer és l'informe de Climate Transparency, un grup format per 16 comitès d'experts i ONGs que pretenen encoratjar els països del G20 per emprendre accions ambicioses contra l'emergència climàtica.

El seu informe, resumit en un PDF de 16 pàgines, diu que aquest any les emissions d'aquests països augmentaran un 4%, tot i que el 2020 havien disminuït un 6% degut a la pandèmia. La conclusió és aquesta:

"Malgrat els compromisos de zero emissions i els NDC actualitzats [plans nacionals no vinculants], l'acció climàtica del G20 deixa el món lluny d'assolir el límit d'1,5 graus en l'escalfament."

Els països del G20 són responsables del 75% de les emissions mundials. Fins i tot alguns països, com l'Argentina, la Xina, l'Índia i Indonèsia, superarien les emissions del 2019.

L'informe també destaca elements positius. Així, la potència instal·lada d'energies solar i eòlica ha crescut. I el percentatge de renovables en la generació d'electricitat i de calor s'acostarà al 30% aquest any.

Però, al costat d'això, la dependència dels combustibles fòssils no disminueix i el consum de carbó haurà pujat un 5% aquest any, concentrat sobretot a la Xina, seguida dels Estats Units i de l'Índia. El consum de gas ha crescut un 12% en el període 2015-2020.


Subsidis a l'energia fòssil

A més, els subsidis als combustibles fòssils es mantenen. Segons l'informe, aquestes subvencions van ser de 298.000 milions de dòlars entre el gener del 2020 i l'agost del 2021.

Més del 80% d'aquests subsidis, afirmen, s'han donat sense cap compromís de promoure, al mateix temps, tecnologies verdes. Petroli i gas han rebut la major part dels subsidis, 219.000 milions, el carbó en va rebre 49.000 milions i l'hidrogen generat a partir de combustibles fòssils --anomenat hidrogen gris, per distingir-lo del verd, obtingut amb fonts renovables- va ser receptor d'11.000 milions.

L'informe també assenyala que al setembre sis membres del G20 havien presentat plans no vinculants més ambiciosos per al 2030. Però, tot i així, si s'apliquessin del tot, els ara establerts implicarien, en conjunt, un augment de la temperatura mitjana de 2,4 graus a finals de segle.


La "tossuderia de l'statu quo"

A conclusions semblants arriba el segon informe, el World Energy Outlook 2021, elaborat per l'Agencia Internacional de l'Energia.

Mostra que el 2020, tot i l'impacte de la Covid, la implantació de les fonts renovables va augmentar i la venda de vehicles elèctrics va assolir records.

Però, al mateix temps, indiquen, totes les dades apunten que la velocitat del canvi energètic "pot ser contrarestada per un altre canvi que mostra la tossuderia de l'statu quo":

"Per a cadascun dels avenços produïts en renovables i mobilitat elèctrica, el 2021 està veient un gran rebot en l'ús de carbó i de petroli. En gran part per aquesta raó, també està veient el segon increment anual més gran de la història en emissions de CO2."

Tot i així, l'informe preveu una disminució en la demanda de petroli. El pic del consum es podria produir a meitats de la dècada del 2030, amb una lenta disminució posterior del consum. L'escenari més optimista afirma que el pic arribaria poc després del 2025 i la disminució seria ràpida, però encara no hauria baixat dels 75 milions de barrils diaris el 2050 --actualment se superen per poc els 97 milions.

Un treballador transporta carbó a Mumbai, a l'Índia
Per a moltes persones, com aquest treballador de Bombai, a l'Índia, el carbó és l'única forma de supervivència (Reuters/Shailesh Andrade)

El primer cas correspon a l'escenari que anomenen STEPS, calculat amb les polítiques declarades actuals. Si bé implica un canvi accelerat en el sector de l'energia, significaria encara un augment d'emissions degut a la producció de ciment i acer i al transport amb vehicles pesants, sobretot en països en desenvolupament. El resultat seria que el 2050 les emissions estarien aproximadament al nivell actual.

En canvi, l'escenari APS o de compromisos anunciats significaria una disminució més ràpida i global, que permetria assolir les Zero Emissions Netes (ZEN) el 2050.

De moment, però, "el món no està invertint prou per assolir les seves futures demandes d'energia, i les incerteses sobre les polítiques i les trajectòries de la demanda creen un fort risc d'un període volàtil per als mercats energètics".

La solució passa, expliquen, pel que han subratllat a bastament:

"Un augment en la despesa per estimular el desplegament de tecnologies energètiques i d'infraestructures netes permetrà sortir d'aquest impàs, però això ha de produir-se de forma ràpida o els mercats globals de l'energia s'enfrontaran a un període turbulent i volàtil."

I això afectarà molt els consumidors, però afegeixen que la transició energètica "pot proporcionar un coixí per esmorteir el xoc de l'augment dels preus dels productes, si els consumidors poden gestionar per avançat els costos del canvi", gràcies a la menor dependència del petroli i el gas i a l'augment de l'eficiència.

D'aquesta manera, amb l'escenari ZEN el xoc dels preus de l'energia que es podria produir el 2030 seria un 30% menys costós per a les llars que amb les actuals polítiques.

Un avió i ocells davant de les emissions de xemeneies en una planta química vora Sidney
Una planta química vora Sydney, a Austràlia (Reuters/David Gray)


El preu de no actuar

Si no s'actua, els danys seran enormes. Els esdeveniments extrems de l'últim any "han ressaltat els riscos d'un canvi climàtic desenfrenat i el sector de l'energia en notarà els impactes":

"Estimem que al voltant d'una quarta part de les xarxes mundials d'electricitat s'enfronten a un risc elevat de ciclons destructius, mentre que un altre 10% de les flotes de generació i de refineries costaneres són propenses a inundacions greus."

Amb les polítiques actuals, la freqüència d'esdeveniments extrems de temperatura elevada es doblarà per al 2050, i seran més intensos i afectaran el rendiment de les xarxes i de les centrals generadores.

També hi haurà altres perjudicis. Si avui es produeixen uns cinc milions de morts prematures al món a causa de la contaminació de l'aire, consideren que amb les polítiques actuals el nombre encara creixerà més. En canvi, amb les ZEN hi hauria 2,2 milions de morts menys el 2030, una disminució del 40%.

A més, assolir les ZEN portaria a unes oportunitats de negoci, que a meitat de segle superarien de molt el bilió de dòlars, per fabricar turbines per a energia eòlica, plaques solars, bateries de liti i altres elements.

Conclouen que mantenir l'augment de temperatura mitjana a un màxim d'1,5 graus requerirà una inversió anual en energies netes de prop dels quatre bilions de dòlars per al 2030. Però que el 40% de les accions requerides tindran una bona relació entre cost i benefici i que els costos de la resta són "insignificants comparats amb els riscos immensos de la inacció".

Tots els països han de fer més i les recomanacions principals de l'informe són: una empenta massiva per a l'electrificació neta --amb energia nuclear allà on sigui acceptable-, un focus permanent i incansable en eficiència energètica, un impuls global per retallar les emissions de metà en les operacions amb combustibles fòssils i un gran impuls a la innovació en energies netes.

Això representa, diuen, una gran oportunitat de canviar el sistema energètic de manera que millorin la vida i els mitjans de subsistència de la gent.

I acaben dient que aquesta onada d'inversions cap a un futur sostenible ha de ser conduïda amb "un senyal inequívoc" a la conferència de Glasgow sobre el clima, que es farà de l'1 al 12 de novembre.

 

ARXIVAT A:
Contaminació Energia Crisi climàtica
Anar al contingut