Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

"Em va fer fàstic que em donessin els papers per ser víctima de tràfic de persones"

Parlem amb dues dones que van aconseguir trencar amb la xarxa de tràfic que les explotava i les obligava a prostituir-se a Barcelona

Ferran Moreno GarciaActualitzat

El relat de totes dues comença de la mateixa manera. Una amiga de qui feia temps que havien perdut la pista comença a fer-se més present en les seves vides.

Aquesta persona passa de ser un simple record d'infància a la confident que consola, acompanya i empeny a fer un canvi de vida radical: deixar Colòmbia i creuar l'Atlàntic buscant una vida millor.

La Veruska tenia 28 anys quan aquesta "amiga" va reaparèixer a la seva vida. En aquell moment vivia un calvari amb el seu marit. L'amenaçava i la pegava. No tenia gaire entorn amb qui compartir-ho. I va començar a parlar amb ella a través de Facebook. Tenia pensat marxar de casa, de Bogotà, però va ser l'amiga de la infància la que va donar-li la idea de fer les maletes a l'estranger.

Aviat no va ser només una idea, sinó que els arguments que li oferia li van fer decidir-se: "Em donava confiança, em va endolcir l'orella. Em deia que tenia una tieta que ens oferiria feina". I d'aquesta manera es va embarcar en un viatge cap a Barcelona.

La seva història es revull en aquest vídeo del Telenotícies:

 

La Mia va tenir una història similar. Va arribar el 2018 recomanada per una altra amiga. Una que ja feia anys que vivia a Espanya.

Mestra de professió a Colòmbia, no tenia gaires ingressos. La seva filla, embarassada, també volia tenir un futur més pròsper i al seu país arrossegaven el pes del conflicte amb les guerrilles.

Així, totes dues, van aterrar a l'Aeroport del Prat de la mateixa manera: confiades que de la mà d'aquesta persona estaven a punt de deixar enrere tot el que els havia fet patir al seu país.


L'engany de l'amiga

A la Veruska la va sorprendre que la seva companya de viatge, amb qui va agafar el mateix avió, se sabia moure molt bé a Barcelona i manejar-se amb la nova moneda: "Jo m'imaginava que seria una novella, igual que jo. Però es bellugava amb el metro perfectament. Se la veia molt familiaritzada amb Espanya".

La Veruska ha aconseguit ensortir-se'n i ara treballa en un centre d'estètica
La Veruska ha aconseguit sortir-se'n i ara treballa en un centre d'estètica

De seguida el seu discurs va canviar. La tieta que havia d'oferir-los feina va desaparèixer del relat i, sense papers, només hi havia una alternativa per poder pagar el lloguer.

"A la meva tieta se li han complicat les coses. No podem comptar amb ella", li deia. "Però podríem fer una cosa: acompanyar homes. Es guanyen molts diners."

Va accedir. I aviat va veure que "acompanyar homes" volia dir moltes més coses.

"No era asseure's i acompanyar ningú. Era, directament, tenir-hi sexe. Ves a aquest hotel, a aquesta habitació... T'estan esperant"

L'amiga de la Mia tampoc li havia dit res de prostituir-se fins que no s'havien trobat ja a Barcelona. D'entrada li va oferir feina en un pis de noies. "Seria obrir la porta, contestar telèfons, netejar una mica, estar pendent de les dones...".

Això va durar 15 dies. De seguida li va dir que al seu lloc tornava l'administrativa que havia fet aquella feina els últims anys i que la Mia, si volia seguir treballant, hauria de ser "una noia més".

"Li vaig repetir que no i que no. Em va començar a regalar roba sensual i a pressionar-me perquè també oferís serveis sexuals". I no va tenir alternativa. Ella, la filla i la neta, acabada de néixer, vivien en un pis de l'amiga. També havien de pagar-li el lloguer i tornar-li, a més, els diners que li havia avançat per arribar a Barcelona.

De ple en una xarxa de tràfic de persones

La primera vegada la recorda perfectament. "No era un príncep blau, tampoc era un gripau, però no va ser gens agradable".

La Veruska es va adonar al cap de pocs serveis que l'antiga amiga es quedava un percentatge important del que havia de cobrar de cada client. I que, en realitat, formava part de tot un clan.

"Ella es quedava amb una paga inicial del 50%, per la reserva de la cita. Després, el client em donava l'altra meitat, però jo ja no arribava a veure mai la quantitat avançada inicialment."

Explica que durant els quatre mesos que va ser explotada plorava cada vegada que li sortia un servei: "Era molt fort".

"Et fan creure que t'estan ajudant", relata la Mia. "I un s'acaba convencent que realment qui els deu un favor ets tu".

La Mia s'està formant ara per a ser guia intercultural
La Mia s'està formant ara per a ser guia intercultural

Ella va ser obligada a prostituir-se en aquell pis durant tres mesos, fins que les altres víctimes de la xarxa la van ajudar a escapar-se. Però l'alternativa no va ser gaire millor: treballar en clubs i prostíbuls.

Dir que no o trencar amb la xarxa es fa extremadament difícil. "Parteixen d'una decisió pròpia, un inici de viatge que comença amb un sí, un accepto aquests diners", explica Jesica Casanova, coordinadora del projecte Cope&Hope a l'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD).

"Elles han decidit embrancar-se amb tot això però aleshores es troben que no poden dir res. Hi ha una culpa molt potent, una pressió molt bèstia".

Casanova explica el cas d'una dona que han atès a l'entitat que va escapar-se del pis on era explotada pel balcó, encara que la porta d'entrada era oberta. "I què que la porta estigui oberta?", exclama la Mia. "No n'hi ha prou amb això si el que et lliga són tantes altres coses".


Denunciar o no denunciar

En l'últim prostíbul en què va treballar, el proxeneta va agredir sexualment la Mia en una ocasió. En aquell moment va decidir-se a denunciar el que havia viscut a la policia.

Però va dubtar molt de fer o no fer el pas. "Per mi era terrible sortir al carrer i veure un policia. Creia que em demanarien els papers, que em deportarien".

Finalment va posar la denúncia. Lamenta que no van donar-li cap indicació d'on anar, quines portes trucar, quines entitats la podrien acompanyar, a qui demanar ajuda. Però el reconeixement policial de ser víctima de tràfic de persones li va permetre, almenys, poder regularitzar-se i obtenir una autorització de residència a Espanya.

"Tenir aquesta documentació... Era com un regal, un trofeu, per uns fets molt desagradables. En el primer moment vaig sentir fàstic, per aquests papers"

Des de l'associació ABD, critiquen que els cossos policials no comptin amb l'experiència de les entitats especialitzades per a la identificació de possibles víctimes i la seva derivació a professionals de l'àmbit. "Moltes vegades es detecten tard les dones i ja ha passat molt de temps d'aquests processos i la captació de proves és difícil estirar del fil 2 anys després", indica Jesica Casanova.

La saturació dels serveis socials de moltes poblacions també és un problema greu. "Vaig passar per 12 treballadores socials", es queixa la Veruska. "Amb algunes ens vam veure, d'altres van ser telefònicament. Però la meva història l'he explicada, en aquests tres anys... Ja no recordo quantes vegades ho he hagut de fer".

Explica que l'última treballadora social amb qui va parlar li va admetre que si l'haguessin dirigit als serveis que li pertocaven des d'un primer moment, la seva situació seria molt diferent.

Tot i això, totes dues insisteixen en la importància de denunciar, encara que d'entrada costi reconèixer-se a si mateixa com a víctima d'un delicte com el de tràfic de persones. "El món no és als pisos ni als clubs. El món és a fora i a fora hi ha molta vida", descriu la Mia.


218 dones víctimes de tràfic ateses a Barcelona

Durant el 2021, fins a 218 dones van ser ateses per la UTEH, la Unitat municipal contra el Tràfic d'Éssers Humans de l'Ajuntament de Barcelona. També 11 homes van rebre assistència per part d'aquesta unitat especialitzada.

 

A Espanya es calcula que almenys 45.000 dones i nenes són explotades actualment, amb edats que generalment es mouen entre els 18 i els 29 anys, segons dades de la Fundació Woman's Week.

La majoria de les dades oficials disponibles, indiquen, es refereixen als casos reportats o identificats, de manera que la xifra de 45.000 víctimes seria, en realitat, una petita part dels casos totals reals.

 

Des de l'associació ABD han acompanyat els últims mesos, en el dia a dia, 41 dones. Ara les han fotografiat en el marc de la campanya "El viatge més car del món". Volen visibilitzar-les i, alhora, captar l'atenció d'empreses que puguin oferir-los contractes laborals o de pràctiques.

"Volem que la dona sigui l'agent de canvi del seu propi camí", explica Jesica Casanova. "Intentem donar-los un espai de calma, si el necessiten, que puguin fer tastet de diferents formacions, o donar-los l'opció de parlar amb un psicòleg, de ballar, d'acompanyar-les a moure's per la ciutat plegades". 

Actualment la Mia s'està formant per a ser guia intercultural i la Veruska ja té una feina en un centre d'estètica. La seva família continua a Colòmbia. "No saben que he hagut de prostituir-me i espero que mai ho sàpiguen". 

ARXIVAT A:
MigracionsViolència masclistaProstitució
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut