Els ximpanzés són capaços de mentir i fer poesia usant el llenguatge dels signes
La idea que el llenguatge és l'últim bastió que separa els humans de la resta d'espècies animals fa aigües. Una parella de científics nord-americans ha aconseguit enregistrar un grup de ximpanzés que després d'aprendre el llenguatge dels signes eren capaços de mantenir una conversa entre ells, mentir i fins i tot construir composicions poètiques. Els psicòlegs comparatius Deborah i Roger S. Fouts, de l'Institut de Comunicació entre Humans i Ximpanzés de la Central Washington University, han estat a Barcelona convidats per CosmoCaixa i la Fundació Mona per explicar els seus descobriments, que posen en qüestió la idea de la singularitat humana.
Les capacitats de la ximpanzé Washoe i la seva família han trencat la pretesa singularitat dels humans basada en la capacitat per al llenguatge. Els científics Deborah i Roger S. Fouts la van adoptar fa anys i han pogut comprovar com tant ella com la seva família són capaços de parlar entre ells, discutir, mentir i intentar posar pau per mitjà del llenguatge de signes. Un llenguatge que Washoe va aprendre dels humans i que va ensenyar a la seva família, i també a una cria adoptada sense intervenció humana.
Un ximpanzé singular
L'animal, que va participar amb la NASA amb els seus experiments amb "ximponautes", va ser cedida al matrimoni de psicòlegs comparatius Allen i Beatrice Gardner quan l'agència espacial va decidir abandonar aquest programa.
Aleshores, Washoe va ser criada com una nena sordmuda en un ambient on només es parlava amb el llenguatge dels signes. Els científics volien provar que els ximpanzés tenen la capacitat del llenguatge encara que no puguin vocalitzar les paraules de forma sonora. La parella va aconseguir que el ximpanzé aprengués més d'un centenar de signes i que es comuniqués amb ells demanant-los menjar, que la rasquessin o expressant conceptes complexes com demanar perdó o dir "estic trista".
Parlar en família
Però la vida domèstica amb la ximpanzé es va fer complicada, i el matrimoni va decidir cedir-la a un centre d'Oklahoma. Aleshores, un dels becaris, Roger, no va voler deixar-la sola amb uns congèneres als quals Washoe anomenava "bitxos raros" i va aconseguir que la traslladessin a Washington, on ell i la seva dona van seguir investigant. Amb el pas dels anys, Washoe va traslladar el llenguatge a la seva família Tatu, Dar i Loulis, la cria adoptada. A partir d'aquí, els científics han aconseguit enregistrar com aquests animals "parlen com una família".
El ximpanzé "piscineru"
En una gravació, Dar li va fer creure a Washoe que Loulis li havia pegat i es va tirar a terra assenyalant-lo i demanant amb el llenguatge de signes a la seva mare "una abraçada". La mare va picar i va acabar renyant el suposat agressor, una malícia infantil típica d'un jugador de futbol dins l'àrea petita.
El poeta
Més sorprenent va ser per als científics trobar en una altra gravació un dels ximpanzés que repetia "plorar, plorar; vermell, vermell; silenci, silenci; divertit, divertit", un enigma per a l'equip, fins que un amic poeta de la parella va apuntar que els signes d'aquestes paraules eren molt similars, de manera que es podia tractar d'una aliteració de la llengua dels signes. Per tant, el ximpanzé contruïa poèticament usant aquest llenguatge.
Amb les seves investigacions, el científic Roger Fouts ha conclòs que els ximpanzés "són capaços d'aprendre signes, d'ordenar-los i de conversar, de tenir una sintaxi i fins i tot d'inventar i transmetre" aquest llenguatge.
El matrimoni de psicòlegs comparatius, de 68 anys, que ha explicat aquests experiments a Barcelona convidats pel CosmoCaixa i la Fundació Mona han explicat que després dels seus descobriments pensen jubilar-se i deixar la universitat, però que seguiran anant a veure els ximpanzés. Tenim cinc néts als quals veiem poc, però no podrem deixar de visitar els nostres altres "néts" ximpanzés. "No els podem explicar que ens jubilem. Els anirem a veure encara que ja no sigui cada dia", han conclòs.
Un ximpanzé singular
L'animal, que va participar amb la NASA amb els seus experiments amb "ximponautes", va ser cedida al matrimoni de psicòlegs comparatius Allen i Beatrice Gardner quan l'agència espacial va decidir abandonar aquest programa.
Aleshores, Washoe va ser criada com una nena sordmuda en un ambient on només es parlava amb el llenguatge dels signes. Els científics volien provar que els ximpanzés tenen la capacitat del llenguatge encara que no puguin vocalitzar les paraules de forma sonora. La parella va aconseguir que el ximpanzé aprengués més d'un centenar de signes i que es comuniqués amb ells demanant-los menjar, que la rasquessin o expressant conceptes complexes com demanar perdó o dir "estic trista".
Parlar en família
Però la vida domèstica amb la ximpanzé es va fer complicada, i el matrimoni va decidir cedir-la a un centre d'Oklahoma. Aleshores, un dels becaris, Roger, no va voler deixar-la sola amb uns congèneres als quals Washoe anomenava "bitxos raros" i va aconseguir que la traslladessin a Washington, on ell i la seva dona van seguir investigant. Amb el pas dels anys, Washoe va traslladar el llenguatge a la seva família Tatu, Dar i Loulis, la cria adoptada. A partir d'aquí, els científics han aconseguit enregistrar com aquests animals "parlen com una família".
El ximpanzé "piscineru"
En una gravació, Dar li va fer creure a Washoe que Loulis li havia pegat i es va tirar a terra assenyalant-lo i demanant amb el llenguatge de signes a la seva mare "una abraçada". La mare va picar i va acabar renyant el suposat agressor, una malícia infantil típica d'un jugador de futbol dins l'àrea petita.
El poeta
Més sorprenent va ser per als científics trobar en una altra gravació un dels ximpanzés que repetia "plorar, plorar; vermell, vermell; silenci, silenci; divertit, divertit", un enigma per a l'equip, fins que un amic poeta de la parella va apuntar que els signes d'aquestes paraules eren molt similars, de manera que es podia tractar d'una aliteració de la llengua dels signes. Per tant, el ximpanzé contruïa poèticament usant aquest llenguatge.
Amb les seves investigacions, el científic Roger Fouts ha conclòs que els ximpanzés "són capaços d'aprendre signes, d'ordenar-los i de conversar, de tenir una sintaxi i fins i tot d'inventar i transmetre" aquest llenguatge.
El matrimoni de psicòlegs comparatius, de 68 anys, que ha explicat aquests experiments a Barcelona convidats pel CosmoCaixa i la Fundació Mona han explicat que després dels seus descobriments pensen jubilar-se i deixar la universitat, però que seguiran anant a veure els ximpanzés. Tenim cinc néts als quals veiem poc, però no podrem deixar de visitar els nostres altres "néts" ximpanzés. "No els podem explicar que ens jubilem. Els anirem a veure encara que ja no sigui cada dia", han conclòs.
