Els universitaris catalans paguen més d'un 21% de la matrícula, un dels percentatges més alts d'Europa
El primer estudi elaborat per l'Observatori del Sistema Universitari sobre preus i taxes, presentat aquest dimecres a la UB, situa Catalunya com una de les comunitats on la universitat és més cara.
RedaccióActualitzat
Els estudiants catalans paguen el 21,3% del preu de les classes que reben a les universitats, un dels percentatges més alts de tot l'Estat. La dada forma part del primer estudi elaborat per l'Observatori del Sistema Universitari sobre preus i taxes, que s'ha presentat aquest dimecres a la Universitat de Barcelona.
Si es compleix el decret llei del govern espanyol que pretén actualitzar a l'alça els preus de les matrícules, que apunta a una forquilla d'entre el 15% i el 25%, la coordinadora de l'informe, Vera Sacristán, creu que el "més realista" és pensar que hi haurà un "manteniment de l'augment de preus dels últims anys, amb la qual cosa es preveu un increment de fins al 66%" respecte al curs actual.
Catalunya és una de les comunitats més cares per als estudis de primer i segon cicle, per als de grau i, sobretot, per als màsters, que costen més de 1.400 euros de mitjana. En el conjunt de l'Estat, l'estudi estima que el nivell de contribució dels estudiants espanyols és "alt" en termes comparatius amb altres països de la mateixa àrea europea, especialment tenint en compte aspectes com la quasi inexistència de beques sou, el nivell "modest" de les beques d'estudi i la seva "limitada" quantitat.
Mentre que a Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia i la República Txeca els estudis són gratuïts, a França un estudiant pagava uns 240 euros el curs 2008-2009; a Bèlgica, 464, a Àustria, 683, i a Espanya, 832 euros de mitjana.
Aquesta comparació amb la resta de països de la UE i també de l'OCDE constata que el preu que paguen els estudiants en cada universitat no té correlació ni amb la riquesa del país ni amb la demografia. Sacristán ha conclòs que el model d'educació superior de cada país respon "a decisions polítiques".
Per aquest motiu ha advertit que la pujada del preu de la matrícula podria tenir conseqüències negatives en la mobilitat social i la igualtat d'oportunitats, i ha posat com a exemple el que ha passat a la Gran Bretanya amb l'increment de taxes decretat per David Cameron, que ja reflecteix un descens del nombre d'universitaris i una tendència creixent a estudiar prop de casa per evitar costos de desplaçament.
Si es compleix el decret llei del govern espanyol que pretén actualitzar a l'alça els preus de les matrícules, que apunta a una forquilla d'entre el 15% i el 25%, la coordinadora de l'informe, Vera Sacristán, creu que el "més realista" és pensar que hi haurà un "manteniment de l'augment de preus dels últims anys, amb la qual cosa es preveu un increment de fins al 66%" respecte al curs actual.
Catalunya és una de les comunitats més cares per als estudis de primer i segon cicle, per als de grau i, sobretot, per als màsters, que costen més de 1.400 euros de mitjana. En el conjunt de l'Estat, l'estudi estima que el nivell de contribució dels estudiants espanyols és "alt" en termes comparatius amb altres països de la mateixa àrea europea, especialment tenint en compte aspectes com la quasi inexistència de beques sou, el nivell "modest" de les beques d'estudi i la seva "limitada" quantitat.
Mentre que a Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Suècia i la República Txeca els estudis són gratuïts, a França un estudiant pagava uns 240 euros el curs 2008-2009; a Bèlgica, 464, a Àustria, 683, i a Espanya, 832 euros de mitjana.
Aquesta comparació amb la resta de països de la UE i també de l'OCDE constata que el preu que paguen els estudiants en cada universitat no té correlació ni amb la riquesa del país ni amb la demografia. Sacristán ha conclòs que el model d'educació superior de cada país respon "a decisions polítiques".
Per aquest motiu ha advertit que la pujada del preu de la matrícula podria tenir conseqüències negatives en la mobilitat social i la igualtat d'oportunitats, i ha posat com a exemple el que ha passat a la Gran Bretanya amb l'increment de taxes decretat per David Cameron, que ja reflecteix un descens del nombre d'universitaris i una tendència creixent a estudiar prop de casa per evitar costos de desplaçament.
