Els txetxens escullen president en uns comicis de pur tràmit per legitimar el prorús Kadírov

Tot l'esforç que ha dedicat Moscou a organitzar les eleccions presidencials txetxenes l'ha fet Akhmad Kadírov, de 52 anys. Antiga autoritat islàmica a Txetxènia i independentista penedit, Kadírov, des de fa tres anys cap de l'administració prorussa, necessita la legitimitat de les urnes. No importa que les organitzacions de defensa dels drets humans, fins i tot aquelles subvencionades per la presidència russa, hagin dit que aquests comicis són una farsa. Ni que Moscou, adduint raons tècniques, hagi forçat la retirada de tots aquells candidats que podien fer ombra a Kadírov. El Kremlin, un cop més, continua amb la seva fugida cap endavant amb el dossier txetxè. Al migdia, la comissió electoral anunciava una participació del 43% de l'electorat i una hora abans del tancament de les urnes, la d'un 80%. Un optimisme que contrastava amb la feblesa de la presència real dels electors als col·legis electorals. Al costat del més de mig milió de txetxens que estan cridats a les urnes avui, hi voten els 30.000 soldats russos desplegats a la república rebel per combatre la guerrilla independentista. Una irregularitat més d'un procés amb vocació de posar fi a un sagnant conflicte amb dues guerres d'independència i desenes de milers de morts. L'atmosfera bèl·lica que envolta les eleccions i les constants acusacions d'organismes russos i internacionals per la violació dels drets humans dels militars russos no auguren precisament la superació de la crisi.