Els tuits de persones en tractament per depressió permeten veure'n l'evolució

L'anàlisi de les piulades que publiquen persones que es mediquen contra la depressió permet fer el seguiment de l'evolució de la malaltia.

Així ho mostra un estudi sobre els canvis conductuals i lingüístics que permeten avaluar-ho.

La recerca l'han feta investigadors del Programa de Recerca en Informàtica Biomèdica (GRIB) de la Universitat Pompeu Fabra i de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM). L'ha dirigida Ferran Sanz, del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica Integrada, i s'ha publicat en el Journal of Medical Internet Research.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, la depressió afecta, a tot el món, més de 322 milions de persones de totes les edats i és una de les principals causes de discapacitat.

Fer el seguiment de com evoluciona la malaltia i com responen els pacients a la medicació és essencial. En un estudi anterior publicat el 2019 a la mateixa revista, l'equip d'investigadors va observar que els usuaris de Twitter que potencialment tenen depressió mostren característiques de comportament i lingüístiques particulars en els tuits o piulades.

Analisi de més de 600.000 piulades

En aquesta nova recerca, han fet servir tècniques de "big data" i mineria de textos per analitzar les piulades d'usuaris que afirmaven que estaven prenent antidepressius.

Per això, van incloure en l'estudi els "timelines" de 186 usuaris, que incloïen 668.842 piulades. Els autors van analitzar només tuits en espanyol.

L'equip va analitzar diverses característiques, com explica Francesco Ronzano, un dels primers autors:

"Hem analitzat canvis en els patrons conductuals i les característiques lingüístiques dels tuits publicats mentre els usuaris estaven sota tractament i els hem comparat amb els tuits publicats pels mateixos usuaris quan era menys probable que estiguessin prenent aquests fàrmacs."

Entre els resultats més destacables, es va observar que en els períodes en què els usuaris indicaven que estaven en tractament antidepressiu incrementaven la seva activitat piulant amb missatges més llargs i disminuïa la freqüència de missatges nocturns.

També mostraven més interacció amb altres usuaris, mitjançant l'augment d'esments per piulada, per exemple. Això pot reflectir un interès per interactuar amb més persones.

També es va constatar un increment de les emocions positives, relacionades amb la felicitat i la sorpresa.

Així ho valora Angela Leis, l'altra primera autora:

"Podem afirmar que els patrons de comportament de les persones que segueixen un tractament amb antidepressius canvien i tendeixen a semblar-se als d'individus no depressius."

Tot això proporciona una nova eina de seguiment dels malalts que es mediquen, com assenyala Ferran Sanz:

"L'ús de les tècniques basades en 'big data' i mineria de textos, que permeten detectar canvis en la forma en la qual els usuaris interaccionen en les seves xarxes socials com Twitter, poden oferir-nos noves oportunitats per al seguiment i monitoratge de pacients que sofreixen un dels problemes de salut més estesos i invalidants com és la depressió."

A part de Sanz, l'equip el formaven Angela Leis i Francesco Ronzano, com a primers autors, i Miguel Angel Mayer i Laura Furlong, tots ells del Grup de Recerca en Informàtica Biomèdica Integrada.

 

Altres estudis en la mateixa línia

Hi ha altres estudis que utilitzen les piulades per avaluar l'estat mental. El 2017, investigadors nord-americans encapçalats per Andrew Reece, de la Universitat Harvard, i Christopher Danforth, de la Universitat de Vermont, van publicar a Scientific Reports un estudi on mostraven models informàtics que predeien l'emergència de la depressió i del trastorn per estrès posttraumàtic en els usuaris de Twitter.

Analitzant diverses característiques, entre elles l'estil lingüístic i el context, en 204 usuaris -105 amb depressió i 99 de sans-, van ser capaços de crear un model que distingís els un dels altres.

Els autors concloïen que l'inici de la depressió es pot detectar fins i tot mesos abans del diagnòstic a partir de l'anàlisi dels tuits.

Una revisió de diversos estudis, publicada el 2020 a l'International Review of Psychiatry per Carol Vidal i altres investigadors de l'Escola de Medicina Johns Hopkins, concloïa que la quantitat i les característiques de l'activitat a les xarxes socials estaven associats a la depressió en adolescents.