El govern espanyol admet haver rebut una partida defectuosa de tests ràpids del Covid-19

Un altre entrebanc en la lluita contra el coronavirus. El Ministeri de Sanitat reconeix que una primera partida de 9.000 proves ràpides per detectar el coronavirus no hauria resultat prou eficaç.

Els responsables del Ministeri tenen previst comprar més de 5 milions de tests ràpids a països com la Xina o Corea del Sud i preveuen que arribin a Espanya gradualment.

En relació amb els tests de resultat poc fiable, el director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, no ha concretat d'on provenen ni qui els ha fabricat.

"Les especificacions d'aquest lot que ens van enviar no corresponen al que deien els certificats de qualitat amb la marca CE. Òbviament, això ha obligat a tornar el lot. L'empresa els canviarà i ens proveirà amb un altre tipus de tests ràpids."

La falta de fiabilitat d'aquestes proves ràpides implicaria haver de fer segones anàlisis per detectar contagis.

Illa diu que la partida defectuosa era d'un proveïdor estatal

El ministre de Sanitat, Salvador Illa, ha admès que es va adquirir una partida de tests defectuosa, però ha explicat que es va comprar a un proveïdor espanyol, que els importava de la Xina i que complia tots els requisits.

"No hi havia cap alerta sobre aquesta empresa a l'Agència Espanyola del Medicament. Què havíem de fer? No comprar? Si no haguéssim comprat, ens haurien dit: ‘el govern no compra...'"

Responent a l'oposició en la compareixença a la comissió de Sanitat, el ministre ha explicat que la partida de 650.000 proves comptava amb el distintiu CE, un símbol de conformitat europea.

En un comunicat, el ministeri ha detallat que l'Institut Carlos III va analitzar la documentació aportada per l'empresa i que, quan es va detectar que els tests tenien poca sensibilitat, se'n va ordenar la retirada. A més, Sanitat assegura que aquesta partida no està relacionada amb la compra de material sanitari a la Xina anunciada aquest dimecres pel ministre.

Illa ha assegurat també que el mercat "està boig" i que no hi ha prou estoc per abastir la demanda de material sanitari que hi ha a nivell mundial.

La Xina se'n desmarca

L'ambaixada de la Xina a Espanya s'ha desmarcat de la compra d'aquestes proves que no tenen màxima fiabilitat i ha puntualitzat que la compra de material sanitari del govern espanyol encara no ha sortit del país asiàtic. A través de Twitter, l'ambaixada apunta que els tests comprats a Bioeasy, una empresa que diu la Xina que no té llicència, són anteriors a l'última compra anunciada dimecres de més de 5 milions de tests.

Respecte de la informació publicada recentment per alguns mitjans espanyols sobre els tests ràpids de #COVID2019 comprats per #España a #China, informem del següent 👇

— Embajada de China en España (@ChinaEmbEsp) March 26, 2020

Fins ara, les proves de detecció habituals apliquen la tècnica anomenada PCR, que detecta el virus en una mostra de saliva i triga unes quatre hores a donar el resultat. Els tests ràpids treballen amb una mostra extreta de la zona nasofaríngia i, després d'aplicar-hi un reactiu, al cap de 10 minuts determinen si l'individu és positiu o no.

Mentrestant, a Catalunya s'espera que aquest divendres arribin els primers 50.000 tests ràpids. Des del Departament de Salut expliquen que no tenen res a veure amb la partida de tests ineficaços perquè es tracta d'una comanda diferent de la del Ministeri.


Un lot de tests que no era prou fiable

Aquest dijous, El País publicava que els tests ràpids que el govern espanyol va comprar a la Xina no anaven prou bé, perquè són imprecisos. Alguns laboratoris de microbiologia de grans hospitals havien constatat que les proves d'un dels lots de tests no detecten els casos positius com ho haurien de fer. Concretament, tenen una sensibilitat del 30%, quan haurien de superar el 80%.

La conclusió dels experts que han avaluat els tests ràpids fabricats per la companyia xinesa Bioeasy és que s'hauria de continuar utilitzant la prova actual.

Sobre aquesta qüestió, el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, assegurava això en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio":

"Un 30% és una sensibilitat realment baixa. Potser en poblacions d'un índex molt alt de positivitat, per exemple a Urgències, on la gent arriba amb febre, o personal sanitari, o també en residències sociosanitàries, fins i tot amb aquesta sensibilitat podríem anar a buscar els positius. Però, evidentment, en el cas que una persona donés un resultat negatiu, no ens quedaríem tranquils que és negatiu i s'hauria de fer una prova confirmatòria."

Antoni Trilla es mostra prudent i assegura que, epidemiològicament, no es pot dir que Espanya hagi arribat al pic de la corba i sobre els pronòstics de la Generalitat, explica que són models matemàtics que ens situen en els pitjors dels escenaris, però que això no vol dir que s'hagin de complir.

També ha reconegut que "la situació a la Conca d'Òdena és preocupant i és raonable que s'allargui el confinament total". L'epidemiòleg ha remarcat que mantenir "dos metres de distancia és molt més eficaç que una mascareta".