Els talibans han complert la seva paraula

El títol és una provocació, un cop de puny per als que esperaven que la milícia integrista governés l'Afganistan en funció dels desitjos d'Europa i dels Estats Units, millor dit: en funció dels desitjos de les opinions públiques europees i nord-americanes.

Els talibans -diguem-ho clar- han recuperat el poder per voluntat expressa dels països de l'OTAN, i especialment, per voluntat de Washington. En efecte, els acords de pau de Doha i la retirada militar comportaven el retorn dels islamistes paixtus al palau presidencial de Kabul. La transició podia haver durat més o menys, però era un fet inevitable. Potser per això les cancelleries, els experts i els periodistes es van afanyar a creure que els talibans podrien organitzar un país lluny del rigor islàmic.

Els talibans van prometre que el seu estat seria homologable, que el seu exemple són les monarquies sunnites del Golf, aquelles que agraden a Occident malgrat que la majoria siguin dictadures despietades. Van prometre que es respectarien els drets de la dona i que no hi hauria represàlies. Ens ho volíem creure, perquè necessitàvem autoconvence'ns que la retirada no havia estat un error. Però no ha estat així.

El nou govern ha revocat molts dels drets concedits (guanyats) a les dones. Les adolescents ja no poden assistir a classes de batxillerat i l'accés de les joves a la universitat s'ha limitat a un grapat de titulacions. Les funcionàries han estat comminades a quedar-se a casa mentre no es trobi un home capaç de desenvolupar les seves funcions. S'han tornat a instaurar els delictes contra la moral. Les presons comencen a omplir-se de presos de consciència i ja s'han registrat agressions a certes minories, especialment contra els hazaras, una minoria xiïta d'origen mongol, per tant, dues vegades maleïda.

Algú esperava que els talibans farien el contrari? Sí, segurament, els més innocents, els que obliden que, al cap i a la fi, els nazis fan coses nazis i els talibans fan coses talibanes. Durant els primes dies, els integristes van voler explicar el que Occident volia sentir. Van utilitzar una bona melodia però mai van arribar a comprometre's del tot, especialment pel que fa a les dones. Ara bé, fins quan podrà durar això?

Els talibans no volen tornar a liderar un país pària, volen, aquest cop, integrar-se dins de la comunitat internacional amb una dictadura homologable, com totes les que hi ha i que no desperten la indignació de les cancelleries occidentals. Però el punt feble són les dones. Les opinions públiques occidentals estan preparades per assumir l'assassinat de hazares, el tancament de diaris i la repressió d'opositors... però les dones són la línia vermella per obtenir el reconeixement exterior.

Un altre punt d'incertesa és l'activitat de la branca local d'Estat Islàmic, que continuar atemptant i matant com si els militars estrangers no haguessin marxat. Els talibans, de moment, no han explicat com pensen neutralitzar l'activitat dels seu cosins germans integristes. De vegades semblen còmodes, com si haguessin assumit que el paper d'Estat Islàmic és, ara per ara, el d'ajudar Occident a distingir el mal menor: els talibans.