Els serveis secrets britànics investiguen els vincles financers de França amb l'Iraq
Els serveis secrets britànics, l'MI5 i l'MI6, estan investigant les implicacions mercantils i financeres de França amb l'Iraq a través del programa Petroli per Aliments de les Nacions Unides. Un programa que va permetre a Saddam Hussein embuxacar-se una part important dels diners amb la presumpte complicitat d'alguns directius de l'ONU i que va fer servir, entre altres coses, per comprar suports polítics a tot el món. Les investigacions se centren en BNP-Paribas, la banca francesa a la qual l'ONU va concedir l'administració del programa.
Segons publica l'edició electrònica del diari conservador britànic "The Times", els serveis secrets estan recollint informacions sobre les empreses franceses que s'han beneficiat del programa Petroli per Aliments de les Nacions Unides, especialment de BNP-Paribas, el banc francès que va obtenir la concessió per administrar-lo.
Més de 40.000 milions de dòlars del petroli iraquià van passar a través de la filial de Nova York de BNP-Paribas, durant sis anys abans de la guerra. El contracte va ser originalment manipulat per BNP abans de fusionar-se, l'any 2000, amb la també francesa banca Paribas.
Amb el vistiplau de l'ONU, Saddam Hussein va reduir els últims anys la quantitat de petroli que venia a través del programa Petroli per Aliments per derivar-lo cap al mercat negre i el contraban, cosa que li permetia obtenir importants ingressos no controlats per la comunitat internacional, tot i que això comportés que la seva població rebés menys aliments i medicaments. A més a més, Saddam va rebaixar el preu del barril a les petrolieres que li compraven cru a través del programa Petroli per Aliments a canvi que li paguessin una comissió de 50 cèntims de dòlar per barril en un compte secret.
Tots aquests diners es van malgastar en corrupció, pagament de suborns, construcció de palaus presidencials i en intentar refer el programa armamentístic. Entre els subornats destaquen el director del programa Petroli per Aliments, Benon Sevan, i Kojo Annan, fill del secretari general de l'ONU. També hi ha diverses personalitats polítiques i econòmiques de França, Rússia i la Xina, els tres països que van vetar al Consell de Seguretat la intervenció militar contra l'Iraq. En total, 270 amics de Saddam van ser compensats amb barrils de petroli gratis, segons una relació feta pública després de la guerra pel diari "Al-Mahda" de Bagdad.
La dimensió de l'escàndol ha fet que s'hagin obert diverses investigacions per part del Congrés dels Estats Units, les Nacions Unides i el nou govern iraquià.
La setmana passada, agents de la fiscalia del districte de Manhattan van anar a Londres per completar les investigacions sobre aques afer. La fiscalia de Manhattan va obrir una instrucció penal sobre les "pràctiques bancàries impròpies" de BNP-Paribas respecte als comptes del programa Petroli per Aliments. Segons aquesta investigació, la banca fracesa seria responsable de l'emissió de "lletres de crèdit" per garantir els pagaments per a empreses, governs o persones que comerciaven amb l'Iraq a través de l'ONU.
Segons "The Times", el volum dels fons que es transaccionaven feien molt rendible el contracte, tant per al banc com per a l'ONU.
L'any 2000, els iraquians van proposar que el diner no es concentrés en un sol banc, però l'ONU ho va vetar. Els investigadors intenten ara determinar si BNP-Paribas va actuar incorrectament i si hi va haver pressions polítiques perquè l'ONU li garantís el contracte.
