Els serveis jurídics de la UE consideren que la suspensió del Pacte d'Estabilitat és il·legal
Continua la polèmica pel Pacte d'Estabilitat. Els serveis jurídics de la Comissió Europea han estimat que la decisió dels ministres de Finances de suspendre el pacte és il·legal, ja que és contrària als tractats de la UE. La Comissió ha de decidir la setmana que ve si porta aquesta qüestió davant del Tribunal de Luxemburg, segons ha dit una font propera a l'executiu europeu. Per la seva banda, el comissari d'Afers Econòmics, Pedro Solbes, que considera que un procediment judicial "seria útil", ha confirmat la decisió de la Comissió. Els ministres d'Economia de la UE van decidir el novembre passat congelar el Pacte d'Estabilitat, a instàncies de França i Alemanya.
El comissari europeu d'Afers Econòmics i Monetaris ha dit que els serveis jurídics de la Comissió Europea han confirmat la il·legalitat de la decisió que va prendre el Consell de Ministres de suspendre el Pacte d'Estabilitat per França i Alemanya.
Solbes ha dit que l'executiu comunitari ja va mostrar en les actes del Consell de Ministres d'Economia i Finances (Ecofin) del 25 de novembre, que la decisió "se sortia de l'esperit i de la lletra del Tractat i del Pacte d'Estabilitat, una opinió que ha estat confirmada pels serveis jurídics després d'un examen detallat".
El col·legi de comissaris ha estudiat "breument" el tema tot i que no ha pres cap decisió sobre si porta l'acord dels ministres al Tribunal de Justícia Europeu perquè aclareixi la situació en què ha quedat l'aplicació del Pacte per a les dues principals economies de la zona euro, que podria adoptar-se la setmana que ve, segons un portaveu.
Solbes ha considerat que "per deixar clar el marc de la supervisió pressupostària d'ara endavant podria ser útil una sentència del Tribunal de Justícia, per això la Comissió es planteja seriosament això com a part de la seva estratègia general".
La Comissió Europea ha donat a conèixer la seva opinió sobre l'actualització dels programes d'estabilitat o convergència de Finlàndia, Àustria, Suècia i Dinamarca -els comptes públics dels quals no plantegen problemes. Posteriorment, tractarà França i Alemanya, el dèficit públic dels quals se situa per sobre dels límits permesos.
