Segrest a Moscou

Els segrestadors, "preparats per sacrificar-se per Déu i per la independència de Txetxènia"

Els segrestadors txetxens que retenen unes 600 persones en un teatre de Moscou, entre els quals hi ha dones, han gravat missatges que ha difós avui la cadena Al-Jazira. En les imatges es veuen cinc dones que diuen que no els fa res morir a Moscou i que, si passa, ho faran emportant-se amb elles les ànimes d'infidels, en referència als segrestats.

Actualitzat
La cadena de televisió de Qatar, Al-Jazira, habitual altaveu d'Al-Qaeda, ha difós aquesta tarda un vídeo on apareixen alguns dels homes i de les dones que presumptament participen en l'assalt del teatre a Moscou. Els presumptes segrestadors, entre els que hi hauria diverses dones, asseguren que estan disposats a morir: "Cadascun de nosaltres està preparat per sacrificar-se per Déu i per la independència de Txetxènia. Busquem la mort més que vosaltres la vida." En el llarg discurs es qualifica de criminal la intervenció russa i s'adverteix que la mort dels membres del comando significarà la mort de moltes persones més. És aquest vídeo el que ha utilitzat el trasbalsat president rus, Vladímir Putin, per evocar la possible connexió terrorista internacional. Un membre del comando txetxè entrevistat per l'emissora de ràdio Echo de Moscou ha dit que Txetxènia és l'ostatge de Rússia i que 3.000 nens menors de 10 anys han mort víctimes dels bombardejos russos durant els últims tres anys. "Quatre mil nens més -ha afegit- pateixen minusvalideses. Nosaltres, en canvi, hem alliberat tots els nens." L'assaltant ha precisat les reivindicacions: el cessament immediat de les hostilitats militars russes a Txexènia, l'obertura de negociacions i la retirada progressiva de les tropes de Moscou. Una negociació que les autoritats russes, segons l'última exigència, han de tenir amb el president independentista, Aslan Maskhadov, que Moscou va deixar de reconèixer a partir de la segona gran intervenció militar russa, l'octubre de 1999.
Anar al contingut