"Els segadors" tenen l'origen en una cançó eròtica, segons conclou una investigació
L'himne nacional de Catalunya, "Els segadors", té l'origen en una cançó eròtica, segons la investigació del professor d'Etnomusicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume Ayats. Es tracta d'unes conclusions que es recullen al llibre "'Els segadors', de cançó eròtica a himne nacional", que surt a la venda dimecres de la setmana que ve.
RedaccióActualitzat
En declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio" Jaume Ayats ha explicat que el llibre, editat per Avenç, recull com el 1640 algú va decidir fer una cançó per aixecar la moral dels joves en revolta contra les tropes castellanes, un crit de guerra, i "va agafar la cançó que els agradava més cantar: una cançó eròtica d'una mestressa que demanava els favors d'un jove segador molt ben dotat".
Segons Ayats, aquesta versió, més pujada de to que l'actual, la cantaven els segadors per animar-se mentre treballaven de sol a sol. El professor d'Etnomusicologia ha afegit que aquella melodia era bastant popular a l'època tant aquí com a gran part de l'Europa llatina.
El temps, però, va fer que la cançó passés a l'oblit fins que al segle XIX, a partir de la reclamació d'un himne nacional per part de diferents sectors catalanistes, es va acabar configurant la versió actual. L'encarregat va ser Francesc Alió, que va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents, que venia dels grups anarquistes, espiritistes i maçons, va escriure, finalment, la lletra actual de l'himne.
Segons Ayats, aquesta versió, més pujada de to que l'actual, la cantaven els segadors per animar-se mentre treballaven de sol a sol. El professor d'Etnomusicologia ha afegit que aquella melodia era bastant popular a l'època tant aquí com a gran part de l'Europa llatina.
El temps, però, va fer que la cançó passés a l'oblit fins que al segle XIX, a partir de la reclamació d'un himne nacional per part de diferents sectors catalanistes, es va acabar configurant la versió actual. L'encarregat va ser Francesc Alió, que va ajuntar la lletra de guerra que cantava la mare de Jacint Verdaguer amb la melodia de la cançó eròtica que li va cantar el canonge Jaume Collell. Emili Guanyavents, que venia dels grups anarquistes, espiritistes i maçons, va escriure, finalment, la lletra actual de l'himne.
