Un any i mig a la presó per la descoordinació dels cossos de seguretat de l'estat

• ANÀLISI
• 
  L'arriscada però necessària feina dels confidents

  Per Anna Teixidor Colomer

"Va entrar la policia per mi. Em van reduir i em van dir que era una operació antiterrorista. Em vaig quedar perplex. No entenia res. No vaig dir-los que col·laborava amb el CNI. Només ho vaig dir en seu judicial".

Així explica Mohamed la seva detenció acusat de jihadisme, malgrat que des de feia temps era confident dels serveis secrets espanyols. És un cas que, d'entrada, no hauria de ser gens habitual, però no és l'únic.

El Mohamed va acabar passant un any i mig en presó preventiva fins que es va aclarir la seva situació.

Havia estat confident del CNI durant un any. Set reunions amb l'agent de contacte que tenia assignat entre l'octubre del 2014 i el setembre del 2015. La seva col·laboració havia començat després d'enviar un correu a la web del centre d'intel·ligència oferint informació sobre perfils radicalitzats que donaven suport explícit a Estat Islàmic.

Després d'aquest primer contacte, li van oferir la nacionalitat espanyola i un sou a canvi de passar informació de grups relacionats amb el jihadisme islàmic al CNI:

"Tu col·laboraràs amb el CNI. A canvi, et treurem de la investigació de la Guàrdia Civil, et donarem la nacionalitat i tindràs un sou, un sobre amb diners"

Els diners depenien de la informació que passés en cada moment. En Mohamed, cuiner de professió, compaginava la seva feina amb la infiltració a través de les xarxes socials. 

"Començo a crear perfils i mostrant que sóc religiós en un principi. Publico coses que tenen a veure amb la religió. Vaig veient que que hi ha perfils amb la bandera d'Estat Islàmic. Jo vaig fent comentaris perquè vinguin a mi, perquè em passin informació, perquè vinguin a mi..."

Segueix les instruccions que li passen des del CNI al peu de la lletra. Però, mentrestant, mentre la Unitat d'Informació del Cos Nacional de Policia es comença a fixar en ell a través de la xarxa, fins que l'acaben detenint acusat de pertànyer a Estat Islàmic:

"Abans de la meva detenció, una setmana abans, veia que em seguien. Vaig intentar contactar amb el meu enllaç del CNI, però ja no m'agafava el telèfon, ja no donava senyals".

Després de passar un any i mig en presó presentiva, la sentència l'ha absolt. Com que tot el que està relacionat amb el CNI es considera secret, no s'ha pogut acreditar qui era el seu contacte i s'apunta que facilitava informació a algú que ell creia que era un agent del servei d'intel·ligència.

Tot un risc, perquè la figura del confident no està protegida jurídicament. Per garantir la seguretat dels informadors, l'única via és la denúncia. Així ho explica Jordi Nieva, catedràtic de Dret Procesal de la Universitat de Barcelona:

"El que ha de fer és anar-se'n a una comissaria i fer denúncia, i, si creu que corre perill, s'ha d'aplicar la llei de pèrits i testimonis. Ell és un testimoni com un denunciant"

En aquest cas, la seva identitat es pot mantenir en l'anonimat, si és que el jutge ho creu convenient. 

Aquest no és el primer cas d'algú que col·labora amb un cos d'intel·ligència i és detingut per un altre cos policial. En tenim documentats almenys mitja dotzena de casos recents a l'estat espanyol, que denoten la descoordinació entre els cossos policials en el tractament dels confidents i informadors.