Els resultats del 14F en gràfics: de la pugna de blocs al transvasament per municipis

Les eleccions del 14F han redibuixat el Parlament, amb un fort ascens del PSC, que guanya 16 diputats, i una patacada de Ciutadans, que en perd 30. La CUP suma 5 diputats més i Vox irromp amb 11 escons. ERC empata en escons amb el PSC i lidera la pugna amb Junts, que es queda amb 32 escons. Els partits independentistes sumen per primera vegada més del 50% dels vots. El PDeCat finalment no entraria a l'hemicicle.

Aquest és el dibuix del nou Parlament de Catalunya amb el 100% escrutat. És el gràfic més destacat que ha deixat la nit electoral.

Els partits independentistes superen el 50% dels vots per primer cop en unes eleccions. El bloc independentista també fa rècord en nombre d'escons, 74 si sumem els 33 d'ERC, els 32 de Junts i els 9 de la CUP.

La CUP és qui més creix en nombre d'escons, doblant els que va obtenir el 2017. Recupera els diputats que tenia el 2015 quan va ser la força determinant que va forçar Artur Mas a renunciar a la presidència de la Generalitat.

En el repartiment de vots absoluts, els partits independentistes sumen 1,4 milions de vots i superen els que no ho són per 300.000 electors, malgrat que tots dos blocs en perden a causa de la baixa participació.

Tant Junts com ERC en resten més de 300.000. En Comú Podem registra una caiguda de 130.000 vots i el PP, de 77.000. El PSC en guanya 44.000 i Vox irromp amb més de 200.000. Ciutadans és qui més vots perd, gairebé un milió respecte al 2017.

Si comparem els resultats per municipi de la suma de partits independentistes i dels que no ho són, s'imposa clarament l'opció sobiranista. Amb el 50,7% dels vots i 74 diputats, l'independentisme ha aconseguit els millors resultats en unes eleccions al Parlament.

La participació, amb un 53,5%, és la més baixa de la història de les eleccions al Parlament. Està per sota de la del 1992, la més baixa fins al moment. Si comparem les dades amb altres eleccions fetes durant la pandèmia del coronavirus, al juliol, al País Basc, van votar el 50,8%, i a Galícia el 49% de l'electorat.

Una altra imatge que ens deixen aquestes eleccions és la irrupció de Vox a la cambra catalana. Amb 11 diputats, l'extrema dreta entra amb força al Parlament per primer cop des de la restitució de les institucions democràtiques. Vox s'ha situat com la segona força del constitucionalisme i ha superat en diputats la suma de Cs i el PP.

Aquest és el repartiment de Vox a tot el territori, segons els resultats obtinguts per municipis.

Fixem-nos ara en com s'han repartit els vots els partits constitucionalistes de Vox, Ciutadans i el PP. Gran davallada de Ciutadans, que ha perdut 30 diputats respecte al 2017. La formació taronja, amb Carlos Carrizosa com a cap de llista, se situa en setena posició, amb 6 diputats i el 5,5% dels vots.

El PP ha passat de tenir 19 diputats al Parlament el 2012 als 3 d'aquestes eleccions, els pitjors resultats en tota la història d'aquest partit en unes eleccions autonòmiques a Catalunya.

Aquest és el mapa per municipis comparant els vots obtinguts per aquestes tres formacions.

Per circumscripcions es pot veure com el taronja de Ciutadans desapareix del mapa per demarcacions. El PSC s'endú Barcelona i ERC, Tarragona. Junts es queda amb Lleida i Girona.

Aquest és el canvi de color del mapa per municipis del 2017 al 2021. El vermell del PSC substitueix el taronja de Ciutadans en bona part del cinturó metropolità i també a Aran. El PDeCAT guanya en set poblacions, tot i no entrar al Parlament.

Qui guanya a cada comarca? Junts s'imposa en 24 comarques, ERC, en 10, i el PSC, en 8. Els socialistes guanyen en gairebé totes les comarques que el 2017 es va endur Ciutadans i ERC en suma de noves.

Aquesta és la pugna de Junts versus ERC per municipis. Així queda el mapa municipal si comparem els vots que han obtingut aquests dos partits.

Tot i que el PSC supera ERC en nombre de vots, si ens fixem en el repartiment de vots hi trobem un domini clar dels republicans.