Els requisits per obtenir la nacionalitat hauran de valorar les desigualtats de les dones

Arran del cas d'una dona marroquina, el Tribunal Suprem ha sentenciat que cal adequar els requisits per aconseguir la nacionalitat espanyola a la situació d'especial vulnerabilitat de les dones migrants amb escassa formació.

Per obtenir la nacionalitat, cal acreditar un grau suficient d'integració a la societat, i una manera de valorar-ho és mitjançant un qüestionari en què es pregunta per les institucions, la política, geografia o dades culturals i socials d'Espanya.

El Suprem, però, ha considerat que s'ha tenir en compte el context sociocultural dels països de procedència de les sol·licitants en els casos que impliqui una formació cultural i personal deficient.

Venir d'un entorn discriminatori, diu, no pot servir per relaxar l'exigència d'integració a la societat espanyola per a la concessió de la nacionalitat per residència "però sí que aquesta integració no pot desconèixer aquesta procedència d'ambients amb contexts socioculturals discriminatoris" i cal "acomodar l'exigència legal a aquestes circumstàncies".

Cal "adaptar la integració d'acord amb l'esmentada formació i al grau particularitzat que, d'acord amb ella, sigui admissible i suficient", sentencia l'alt tribunal. En paraules del Suprem, cal "temperar i adequar" aquest grau d'integració.

Olga Hernández de Paz, presidenta de l'Associació Catalana de Professionals de l'Estrangeria, ha destacat el reconeixement a la desigualtat amb què parteixen les dones:

"La sentència és ultrapositiva perquè diu, i això no passa sovint, que les dones, històricament, han estat discriminades. Aquesta discriminació s'ha de prendre en consideració a l'hora d'adquirir la nacionalitat."

Com es traduirà això a la pràctica? L'opció que sembla més viable és que se les dispensi d'haver de passar la prova.

Des del 2015, les preguntes de l'examen són taxades i ja no hi ha les sorpreses que hi havia abans, quan podien ser molt dispars.

Ara bé, els professionals de l'estrangeria valoren que la sentència pot ajudar que es donin més dispenses a no fer l'examen en certs casos, i que es valori molt més l'origen social i cultural de persones que fa més de 10 anys que són a Espanya.

El cas origen de la sentència

La sala contenciosa administrativa del Suprem s'ha pronunciat a favor del recurs que una dona marroquina va presentar contra una resolució de l'Audiència Nacional.

Aquest últim tribunal va confirmar una sentència del juliol del 2018 de la Direcció General de Registres i Notariat, que va denegar la sol·licitud de nacionalitat per residència per incompliment del requisit d'integració a la societat espanyola.

Es va considerar, a partir de les respostes del qüestionari, que desconeixia les institucions i altres dades relatives a Espanya.

La dona viu a Espanya des de l'any 2000, 15 anys abans d'iniciar-se l'expedient i més de 18 si tenim en compte la denegació.

Està integrada en una família formada per un marit, que va aconseguir la nacionalitat per residència, i dos fills que tenen nacionalitat espanyola per naixement. La dona és titular d'una targeta de residència de llarga duració, amb permís de treball.

Cap d'aquestes circumstàncies, però, s'han valorat a l'hora de decidir sobre la petició, indica el Suprem. L'administració no ha tingut en compte les circumstàncies personals de la sol·licitant ni la integració familiar, per això la sentència li reconeix el dret a obtenir la nacionalitat espanyola per residència.