Els reptes de Benet XVI: el laicisme, el diàleg interreligiós, la moral i la manca de vocacions

El centre de gravetat de l'església catòlica es desplaça cap al Tercer Món. L'Europa que un dia va ser el bastió del catolicisme es laïcitza. Els catòlics es tornen no practicants. Molts hi veuen una relació amb la rigidesa dogmàtica, especialment amb la moral sexual que Joan Pau II va defensar, amb mesures com ara prohibir l'ús de les píndoles anticonceptives o dels preservatius. Els reptes són molt diferents als països en vies de desenvolupament, on viuen la majoria dels catòlics, i on els practicants són més joves i més nombrosos. A Àfrica i al Pròxim Orient, l'església catòlica conviu i competeix amb l'Islam. És urgent desenvolupar el diàleg interreligiós. En canvi, a l'Amèrica Llatina, l'amenaça són les esglésies evangèliques, que guanyen terreny contínuament. El rebuig de Joan Pau II a la Teologia de l'Alliberament ha estat un altre factor polèmic en el catolicisme llatinoamericà. L'escàndol dels abusos sexuals a menors comesos per membres de l'Església, sobretot als Estats Units, manté més obert que mai el debat sobre el celibat i l'ordenació de capellans casats. La igualtat de drets aconseguida per les dones ha posat sobre la taula la necessitat de replantejar-se la seva funció dins l'Església, fins ara marginal. Molts grups cristians creuen que només l'autorització del matrimoni dels sacerdots i del sacerdoci femení pot solucionar aquests problemes. Aquest debat està molt relacionat amb un dels temes que més han marcat l'últim pontificat: la fermesa contra l'avortament, l'homosexualitat i els mètodes anticonceptius, una lluita que, a causa de l'epidèmia de la sida, transcendeix l'àmbit de la moral sexual i familiar. L'Església també s'ha d'adequar als avenços en els camps de la genètica, la reproducció assistida i, molt especialment, la investigació amb cèl·lules embrionàries. A nivell intern, l'Església afronta el desafiament de respondre a les demandes de descentralització a favor de les diòcesis i els bisbes. A més, els últims anys han vist un augment de la influència dels moviments conservadors, com l'Opus Dei, que el papa va erigir en prelatura personal; Comunió i Alliberament, o els Legionaris de Crist. Aquests grups han substituït els moviments d'acció catòlica d'inspiració social que van sorgir a l'escalf del Concili Vaticà II, i han portat a la marginació d'ordes religiosos tradicionals. També a nivell intern, Benet XVI haurà d'afrontar l'escassetat de vocacions als països desenvolupats. Davant d'aquest problema, sorgeix la qüestió del celibat o el del paper de la dona en l'Església. Pel que fa al primer, com ja va fer Joan Pau II, és difícil que el seu successor canviï d'opinió i doni llibertat als religiosos a escollir si volen casar-se o no. També queda lluny la possibilitat d'un sacerdoci femení, i davant d'això les dones reclamen, igual que els laics, una major participació en les tasques de la parròquia.