Els refugiats ucraïnesos encara no cobren les ajudes promeses fa mig any

A l'agost, el consell de ministres va aprovar les ajudes de 400 euros mensuals que podrien rebre les famílies ucraïneses que ho sol·licitessin. També podrien rebre 100 euros extres per cada fill.

A l'octubre, els diners es van transferir a les comunitats autònomes. A Catalunya, per exemple, la xifra va ser d'11,7 milions d'euros.

Des d'aleshores, el procés s'ha dilatat en el temps i, avui dia, cap família ucraïnesa no ha rebut aquesta ajuda encara. Al desembre es va fer la convocatòria, durant el mes de gener s'han rebut les sol·licituds i ara s'estan analitzant.

"Ens sumem a aquesta gent que diu hem trigat molt a poder-ho fer, perquè fins al mes d'octubre no ha arribat ni un sol euro de l'Estat espanyol", expressa Mireia Mata, secretària d'Igualtats a la Generalitat, que argumenta: "Fins que no vam tenir els diners ingressats no vam poder activar el mecanisme dels ajuts."

A l'associació ucraïnesa Djerelo han ajudat més de 700 famílies a poder concórrer a l'ajuda. S'han trobat amb dificultats a l'hora de comptar amb el segell del banc per algun dels documents o per tenir l'empadronament dels sol·licitants.

"Hi ha hagut problemes amb l'escaneig de la documentació. Les persones més grans no sabien fer servir el seu telèfon, generar un PDF...", expressa Ihor Frolov, secretari de Djerelo.

Al final, 6.950 famílies han presentat la seva sol·licitud. Ara, el Departament d'Igualtat i Feminismes té fins al 30 de març per estudiar tots els casos i a partir de l'abril les persones destinatàries dels diners ja haurien de començar a cobrar-los.

"Tothom començarà a cobrar al mateix temps", diu Mata. "A l'abril farem les transferències simultàniament", explica, "per garantir que tothom ha pogut presentar la documentació en data".

Des de la Generalitat han fet arribar al Ministeri d'lnclusió, Seguretat Social i Migracions la demanda que hi hagi noves convocatòries d'aquesta ajuda. Temen que la primera es quedi curta i que duri menys de sis mesos. "Des del primer moment vam dir que aquesta quantia d'11 milions no seria suficient", recorda Mata.

Les cues de la fam, plenes d'ucraïnesos

A Via Laietana, 33, de Barcelona, Djerelo obre cada dia el seu banc d'aliments. Des de l'inici, l'estiu passat, han ajudat més de 2.000 famílies. La majoria no hi ha manera que trobi feina, tot i l'autorització laboral atorgada pel govern espanyol.

Katerina Petrenko era la responsable d'una empresa a Ucraïna des de fa dotze anys. Al desembre, la duresa de l'hivern a Odessa va fer decidir-la a marxar. No té ni amics ni família, a Barcelona, però està decidida a quedar-se aquí i treballar.

"Fa dos mesos que busco feina, la busco, la busco... La vida m'ha canviat de dalt a baix. Si he de fer feines senzilles, faré feines senzilles, i tant", explica.

Snijana Korjenko, de Kherson, també se sorprèn de la dificultat de trobar una feina tot i el seu domini del castellà: "No em truca ningú. I cada dia envio 15 o 20 currículums a botigues, restaurants...".

Elles dues, i la resta de persones que reben ajuda de Djerelo, especialment, esperen que d'una vegada per totes arribin les ajudes de 400 euros, per deixar de dependre tant dels bancs d'aliments o de roba com els de l'associació Djerelo.

Persones que a poc a poc es van independitzant

Les places en hotels es van fer molt visibles al principi de l'acollida. Sobretot, també, perquè moltes havien de moure's repetidament d'hotel en hotel i marxar de la primera comunitat autònoma on havien arribat.

L'Oleksandra Perxina, mare de dos nens, va passar per tres hotels: a Calella, Vila-seca i Salou. I va tenir sort, perquè no va haver de desplaçar-se més lluny, a Andalusia, per exemple, com altres refugiats.

Ara viu en un petit apartament de Barcelona i la Creu Roja li dona suport econòmic mensual perquè el pugui pagar. "Ara estem a prop de la família, i això ajuda moltíssim. S'assembla molt més a la nostra vida ucraïnesa perquè puc cuinar, puc comprar per mi mateixa...", explica.

La Creu Roja manté 2.074 persones en hotels mentre dona suport a 388 persones perquè puguin viure en un pis, o en una habitació, de manera independent.

Per altra banda, els plans d'ocupació de la Generalitat han començat a desplegar-se després de l'anunci oficial, ara fa deu mesos. Són 142 contractes que el Departament d'Empresa ha acordat amb ajuntaments i consells comarcals.

L'Olga Nehots fa tres setmanes que ha començat a treballar a l'Ajuntament del Prat, a l'institut Illa dels Banyols i al Centre de Promoció Econòmica. Allà hi fa tasques administratives.

"Estic encantada amb la meva nova feina. És una experiència nova per a mi. Mai havia treballat d'administrativa i la veritat és que m'agrada molt", explica.

Altres municipis com Terrassa, Tarragona o Santa Coloma de Gramenet també tenen diverses contractacions de refugiats ucraïnesos en marxa o previstes per a les pròximes setmanes.

L'Olga creu que es quedarà "almenys fins que esgoti el contracte d'un any", però les respostes sobre si volen o no quedar-se a Catalunya són molt diverses.

A les cues de la fam, hi predomina la visió del Valery i l'Olena, de 70 anys: "Aquí ens ajuden molt i estem bé, però volem tornar a Ucraïna. A casa nostra."

El Centre de Recepció continua obert

Altres persones estan en una situació diferent: acaben d'arribar quan fa gairebé un any de l'inici de la invasió russa.

És el cas de la Sonia. Té 18 anys i fa tot just tres dies que ha arribat a Barcelona en autobús procedent de Khàrkiv. S'ha retrobat amb la mare i la germana petita, a qui feia pràcticament un any que no veia.

"Ara estic bé...", diu la Sònia tímidament. I afegeix: "Trobava molt a faltar la meva família". Com ella, cada dia arriben a Fira de Barcelona una cinquantena de persones ucraïneses nouvingudes que han fugit de la invasió russa en les últimes hores o dies.

Venen al Centre de Recepció, Atenció i Derivació per a desplaçats ucraïnesos que el govern espanyol va posar en marxa a Barcelona poques setmanes després de l'inici de la guerra. Encara obre cada dia de 8.30 a 15.00.

Hi segueixen treballant unes 45 persones. Hi ha personal de l'Agència d'Asil de la Unió Europea, de la Policia Nacional, personal tècnic del ministeri, de Creu Roja i d'altres entitats, algunes especialitzades en ocupació.

Les cues que al principi eren només de dones amb els seus fills, ara són més variades. "Primer eren mares, relativament joves, amb estudis universitaris o secundaris", explica Elisa Valmaseda, responsable del dispositiu, abans d'afegir: "Ara està arribant gent més gran i amb més vulnerabilitats."

I cada vegada més, també, homes. La majoria no volen sortir a càmera perquè haurien d'haver-se quedat a lluitar al seu país.

Des que es va posar en marxa fa onze mesos, el centre de Barcelona ha tramitat 26.000 proteccions temporals, 38.616 a tot Catalunya. Tenen una durada d'un any, prorrogable automàticament un any més, amb un màxim de tres.

Algunes d'aquestes persones que van arribar fa mesos i que gaudeixen d'aquesta autorització de residència i treball especials, però, també s'acosten cada dia al recinte per aclarir dubtes. Són, ben bé, una cinquantena de persones diàries.

Un d'ells, el Kiril Viltxanski, ha vingut a Fira perquè rep una ajuda per l'habitació on viu rellogat. Va perdre la feina que tenia en el sector turístic a l'octubre, i ara tem quedar-se sense ingressos.

"He vingut avui perquè em donessin cita. El dijous tornaré una altra vegada per veure si he de retornar o no al programa d'acollida". És a dir, veurà si ha de tornar a recórrer a les places que encara té el ministeri en hotels i albergs.

La Generalitat calcula que 21.500 ucraïnesos s'han establert a Catalunya des de l'inici de la guerra, amb prop de 5.000 infants escolaritzats.