Els recursos extra que tindria Catalunya en funció de la seva relació amb Espanya

"Esperem que no satisfaci ni els que diuen que Espanya és l'estat més descentralitzat del món, ni els que diuen que la independència és un camí de roses". Així defensava l'exconseller d'Economia Antoni Castells l'estudi que per primer cop quantifica l'impacte econòmic i financer que tindrien per a Catalunya diferents escenaris de la relació amb Espanya.

Finançat per l'lnstitut d'Estudis de l'Autogovern i coordinat per Castells, hi han participat un total de nou experts, de diferent sensibilitat política i procedents de diverses branques acadèmiques.

L'estudi, iniciat fa sis anys, analitza quatre grans escenaris, des del que suposaria avançar cap a un model federal fins a la independència, passant per escenaris intermedis com ara l'aplicació d'un model foral com el que ja tenen el País Basc i Navarra.

Segons Castells, "triats en funció de la possibilitat, no de la desitjabilitat". Com a primera hipòtesi els experts consideren una evolució de l'actual model de finançament cap a un model federal, on les autonomies disposarien de més recursos, una ampliació de la cistella d'impostos i es posarien certs límits a l'anivellament entre comunitats.

Segons les professores de la UB Núria Bosch i Maite Vilalta, autores d'aquesta part de l'estudi, l'impacte sobre les finances catalanes oscil·laria entre els 4.000 i els 10.000 milions d'euros addicionals, en funció de variables com el grau d'autonomia tributària o el percentatge de recursos que s'anivellen.

Aquests són els escenaris:

La translació del sistema foral eliminaria el dèficit fiscal

En cas que s'avancés cap a un pacte bilateral entre Catalunya i l'Estat, els guanys serien similars, però pràcticament es doblarien, fins superar els 18.000 milions d'euros, en cas d'aplicar-se un model calcat al del País Basc.

En aquest supòsit, assegura l'estudi, no només s'eliminaria el dèficit fiscal, sinó que s'assoliria un superàvit de 1.500 milions d'euros i, per tant, seria "extremadament favorable per a la Generalitat", segons l'estudi.

En un escenari de pacte confederal el guanys teòrics serien encara més alts --pràcticament 23.700 milions d'euros--, però recorden que no són comparables, perquè s'hauria d'assumir la despesa que l'Estat deixaria de fer a Catalunya.

Escenari d'independència

Un escenari d'independència permetria augmentar els recursos en més de 47.000 milions d'euros. Però per veure el seu impacte real sobre l'economia catalana caldria tenir en compte altres factors, com ara l'efecte de la secessió sobre els fluxos comercials amb la resta d'Espanya.

Si bé és cert que la dependència comercial amb Espanya s'ha reduït en els últims anys, encara és molt elevada (l'any 2017 representaven un 41% del total).

La pertinença a la Unió Europea, el punt clau

En aquest sentit, es considera clau la continuïtat o no de Catalunya dins la Unió Europea, perquè a l'efecte frontera amb la resta d'Espanya caldria afegir-hi l'efecte frontera amb la resta de la Unió Europea.

Segons l'estudi, els costos de sortida de la Unió Europea serien molt elevats i difícils d'assumir per a l'economia i la societat catalanes. En el cas del món financer, per exemple, les dues grans entitats financeres amb arrels a Catalunya --encara que hagin traslladat la seva seu-- perdrien l'accés al Banc Central Europeu.

Els costos de la transició

L'estudi conclou que en lloc de parlar de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent --que considera fora de dubte--, s'haurien d'analitzar els costos que comporta arribar-hi.

"El problema no és tant la viabilitat econòmica com la viabilitat política i les conseqüències econòmiques de les dificultats polítiques", afirma Castells.

Giró, escèptic

El conseller d'Economia, Jaume Giró, que ha clausurat l'acte de presentació de l'estudi, s'ha mostrat escèptic sobre la seva aplicació pràctica, argumentant que "tota proposta de millora per al nostre país, ja sabem on va a parar".

El conseller, però, ha elogiat el treball dels acadèmics (entre els quals es troben també Guillem López Casasnovas, Enoch Albertí , Albert Solé-Ollé) i els ha animat a fer-lo arribar als partits representats al Congrés dels Diputats, com a mínim, "als que són partidaris del diàleg" i també als ministres catalans i al Senat, perquè es debati sobre els escenaris que descriu el llibre. Però, en la seva opinió: "Tots sabem que això no ho veurem, i per això cada cop més catalans perden l'esperança a reformar l'estat".