Els records de les pioneres del bàsquet femení a Tàrrega
L'any 1943, en plena postguerra, un grup de noies de 16 desafien les restriccions i convencionalismes de l'època i munten un pioner equip de bàsquet femení
Els records de les pioneres del bàsquet femení a Tàrrega
Tàrrega

Els records de les pioneres del bàsquet femení a Tàrrega

L'any 1943, en plena postguerra, un grup de noies de 16 desafien les restriccions i convencionalismes de l'època i munten un pioner equip de bàsquet femení

Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

"Volem fer uns campionats, mos faltaria algú, tu, com que ets alta, potser ens serviries."

Va ser aquesta frase el que va animar la Pilarín Minguell, que llavors tenia 16 anys, a formar part del primer equip de bàsquet femení de Tàrrega. Era l'any 1943 i en una de les èpoques més dures de la primera part del franquisme un grup de noies del poble va formar un equip de bàsquet.

 

Ara, 75 anys més tard, la Pilarín Minguell i la Dolors Solé, que ara tenen 92 i 93 anys, s'han acostat al parc de Sant Eloi, el lloc on de joves jugaven els seus partits. 

"Fèiem una mica d'exercici i després ens feien jugar amb la pilota i que entrés a dins. I hi entrava, eh!"

L'Arxiu Comarcal de l'Urgell ha rescatat de l'oblit fotografies de l'època i tot tipus de documentació del primer equip de bàsquet femení de la capital de l'Urgell. Fotografies de postguerra que ara han recordat unes dones que en van ser pioneres en la seva època.

 

Unes fotografies que han ajudat la Dolors i la Pilarín a fer memòria d'aquells anys de jocs i sortides.

Reconeixen que sempre els havia agradat jugar a pilota, i que quan se'ls va presentar l'oportunitat de formar part d'un equip femení no s'ho van pensar dues vegades.

 

L'equip, vinculat al club de Futbol Tàrrega, l'integraven onze jugadores. Tenien 16 anys. Ara troben ridículs els uniformes que els feien posar:

"Què ridicules anàvem, eh?, Dolors? Les faldilles com si encara anéssim a les monges, ens havien d'arribar just als genolls."

I abans de cada partit, era obligatori fer la salutació feixista, com fan en aquesta imatge amb les jugadores del Barça.

 

"Algunes vegades guanyàvem, i altres perdíem, com tothom! Però com que ho fèiem molt bé, la gent disfrutava, venia a veure-mos i nosaltres estàvem contentes."

Van jugar a la primera categoria del Campionat Femení de Catalunya i també es van enfrontar a les noies de l'Espanyol. En parlen orgulloses. Recorden que eren un bon equip, i "de les bones":

"Jugàvem a bàsquet i érem molt bones... això ens deien, i suposo que ho érem, perquè si vam arribar a guanyar la selecció catalana, imagina't."

El marcador del partit que les va enfrontar amb la selecció catalana va ser favorable al Tàrrega. I el que van jugar amb l'Espanyol va acabar amb un 10 a 5 a favor de les de l'Urgell. Les cròniques esportives del moment ressalten el bon joc del combinat targarí i l'entusiame de les jugadores.

 

La Pilarín, la Dolors, i les seves companyes d'equip van aconseguir trencar estereotips i vèncer barreres socials en plena postguerra. I a elles els va permetre unes "llibertats" que eren negades a la majoria de joves de l'època:

"Allò de sortir de casa, poder passar una nit fora de casa, ser independent (que t'acompanyava un de la junta, com per exemple a Barcelona que ens acompanyava el meu pare), et feia sentir una mica més lliure.", explica la Pilarín.

"A casa no em volien deixar anar enlloc perquè em deien que les dones s'havien de quedar a casa. Però a nosaltres, com que érem molt bones, mos deixaven jugar." diu la Dolors.

Diuen que sobretot jugaven perquè es divertien, i no pensen que fessin un pas endavant en aquella època.

"No teníem la sensació, eh?, Dolors?, de fer una cosa fora de lloc, jo no la tenia, aquesta sensació, ens agradava el deport".

 

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut