Els ratpenats, estigmatitzats per la Covid però vitals per a la salut i els ecosistemes

La pipistrel·la nana, un ratpenat que amb les ales esteses fa al voltant de 20 centímetres i que pesa entre 4 i 7,5 grams, és capaç de menjar, en una sola nit, l'equivalent a la meitat del seu pes en barrinadors de l'arròs, un insecte que constitueix una de les plagues més perjudicials als camps d'arròs del delta de l'Ebre.

Aquest és un exemple dels beneficis que els ratpenats poden aportar a l'ecosistema i a l'economia. Tot i així, es tracta d'uns animals que sovint provoquen por i rebuig i que amb l'aparició del SARS-CoV-2 encara han vist més perjudicada la seva imatge.

La missió científica enviada per l'OMS a Wuhan per investigar l'origen de la pandèmia va concloure que és "probable" o "molt probable" que el SARS-CoV-2 passés als humans a través d'un intermediari entre ratpenats i humans, però no va descartar del tot altres hipòtesis.

Si bé esbrinar d'on va sorgir el coronavirus –o un coronavirus molt semblant- i com va passar als humans és important des del punt de vista biològic i sanitari, també és cert que això pot augmentar el rebuig a aquests animals, els únics mamífers voladors.
 

Destacar els beneficis dels ratpenats

I el fet no seria nou. El 2017, Adrià López-Baucells, del Museu de Ciències Naturals de Granollers, publicava, juntament amb dos investigadors més, un article a la revista Mammal Review on analitzava diversos treballs de recerca sobre virologia relacionada amb els ratpenats.

Els resultats van mostrar que en el 51% dels estudis es citaven els ratpenats com a gran preocupació per a la salut pública, però en el 96% no es deia res del seu paper clau en els ecosistemes. I això portava els autors a aquesta conclusió:

"Malgrat que la recerca en zoonosi [infeccions que passen dels animals als humans] és de la màxima importància, visions esbiaixades dels ratpenats poden soscavar dècades d'esforços de conservació. Urgim investigadors i comunicadors científics a considerar els impactes en la conservació de la presentació acurada de les troballes científiques i, quan sigui possible, a destacar la importància ecològica dels ratpenats, el seu mal estat de conservació i la seva importància per al benestar humà."

I un dels beneficis, el que explicàvem al principi, es va descobrir de forma accidental quan investigadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers van col·locar caixes refugi per a ratpenats a l'illa de Buda. L'objectiu era ajudar a la recuperació d'aquests animals.

Com a conseqüència inesperada, es va veure que els ratpenats es llançaven a caçar barrinadors de l'arròs –també anomenats papallons. I els cinc mil ratpenats que hi havia podien menjar-ne mig milió cada nit.

Això es va comprovar científicament, juntament amb l'Agrupació de Defensa Vegetal de l'Arròs i Altres Cultius al Delta de l'Ebre com s'explicava a la revista Mammalian Biology el 2015 i es va convertir en una eina molt més barata i ecològica que l'ús de tones d'insecticides i plaguicides, com s'explicava el 2013 en aquest vídeo del programa "El medi ambient" de TV3:
 

I aquest no és l'únic benefici d'aquests mamífers voladors. Experts del Museu de Granollers expliquen que els ratpenats insectívors de Catalunya són "un dels controladors de plagues més implacables que juguen al nostre favor":

"Es calcula que una pipistrel·la nana (una de les espècies més abundants al nostre territori) pot arribar a menjar-se entre 1.000 i 3.000 mosquits en una sola nit. Com podeu imaginar, els ratpenats fan una funció indispensable per controlar les poblacions de multitud d'insectes, molts perjudicials per a la vida humana. A diverses zones d'Andalusia s'ha començat a utilitzar els ratpenats per controlar les emergències de mosquits portadors del virus del Nil occidental."

És el cas de l'Ajuntament de Coria del Río, a Sevilla. Allà i al poble veí de La Puebla del Río hi va haver, durant el confinament de fa un any, una plaga de mosquits portadors del virus del Nil, que va afectar 76 persones i va causar nou morts.

El projecte l'ha desenvolupat Brutal, una empresa dedicada a la divulgació i conservació de la biodiversitat.
 

També aporten altres beneficis. Moltes espècies de ratpenats tropicals fan la funció de pol·linitzadors i dispersors de llavors.
 

La imatge dels ratpenats

Però la Covid pot entorpir alguns esforços de protecció. Al febrer, investigadors xinesos van publicar a Biological Conservation un estudi en què analitzaven els resultats de dues enquestes.

L'objectiu era esbrinar la incidència de programes de conservació de ratpenats en l'opinió de la gent en plena pandèmia de Covid.

Amb més de 13.000 enquestats, el 84% havien entès o interpretat malament la relació entre els ratpenats i la malaltia i això reforçava les actituds negatives vers aquests animals.

Entre els participants, els que coneixien millor els ratpenats tenien respostes més positives i el mateix passava amb el nivell d'estudis –més positives com més alt. El gènere també influïa i entre les dones hi havia més posicions negatives que entre els homes.

Un altre estudi, fet per D. Blake Sasse i Ashley R., Gramza, de la Comissió de Caça i Pesca d'Arkansas i publicat al juliol a Human Dimensions of Wildlife mostrava un ampli suport a la proposta de l'estat d'Arkansas de prohibir la matança de ratpenats tret que fos per a tests de malalties. El 48% dels vora tres mil enquestats hi estaven molt a favor i el 22% força a favor. El 20% hi estaven molt en contra i el 10% restant força en contra.
 

Projectes per protegir els ratpenats a Catalunya

Amb més de 1.400 espècies, els ratpenats formen el segon ordre més nombrós entre els mamífers –el primer són els rosegadors. A Catalunya hi ha 30 espècies de ratpenats, xifra molt destacable perquè a tot Europa n'hi ha unes 40.

D'aquestes 30 espècies, quatre estan classificades com a amenaçades per diversos organismes nacionals i internacionals.

Segons els experts del Museu de de Ciències Naturals de Granollers, els ratpenats a Europa i, en general, a tot el món es veuen afectats pels mateixos problemes que molts altres animals:

"El canvi climàtic d'origen antropogènic i la pèrdua d'hàbitats saludables. En concret, a Catalunya, moltes espècies de ratpenats són estrictament forestals i necessiten boscos madurs, amb arbres grans, vells i amb nombrosos forats on es puguin refugiar. Tot i que a Catalunya hi tenim una gran quantitat de boscos, la majoria són relativament joves i molt fragmentats, cosa que fa que molts d'aquests ratpenats forestals no hi trobin els refugis que necessiten per reproduir-se i criar."

Un problema diferent tenen les espècies que viuen en coves:

"Diverses espècies de ratpenats són estrictament cavernícoles i necessiten refugis subterranis on crien i passen l'hivern. Però, a Catalunya, la hiperfreqüentació d'aquests refugis per l'oci i el turisme fan que molts ratpenats hagin anat abandonant progressivament moltes d'aquestes coves fins a quedar-se buides."

Finalment, l'ús de pesticides i herbicides en l'agricultura ha afectat tant ratpenats com ocells, insectes i altres animals.

Fa anys que des del Museu de Ciències Naturals de Granollers estudien els ratpenats i posen en marxa projectes de conservació. També divulguen al públic la seva importància.

Fruit d'això és el Programa de Seguiment de Ratpenats, que permet a qualsevol persona interessada participar de diferents protocols de seguiment per estudiar aquests animals:

"L'objectiu del Programa de Seguiment de Ratpenats és no només obtenir informació de qualitat sobre la biologia i l'estat de conservació dels ratpenats a Catalunya, sinó implicar la ciutadania en la conservació d'aquests animals fent que els coneguin, n'aprenguin i, en definitiva, se'ls estimin."

Com una iniciativa més del que s'anomena ciència ciutadana, les dades obtingudes serveixen per tenir nous indicadors de l'estat de salut dels ecosistemes. Però també proporciona una eina per divulgar la importància d'aquests animals.
 

En el seu compte de Twitter, la xarxa mostra maneres fàcils de tenir una caixa refugi:
 

Vols construir una caixa per 🦇i no trobes el disseny adequat? Des de @Ratpenats_Cat et facilitem els 2 models + habituals perquè comencis a trastejar i fer bricolatge!
✅Senzilla
✅Econòmica
✅Eficient
✅Apta per la majoria d'espècies rurals i forestalshttps://t.co/D6auL17KZh pic.twitter.com/Pa8Ep10oEZ

— Programa de Seguiment de Ratpenats (@Ratpenats_Cat) April 6, 2021

Conviden tothom interessat a entrar a la web, perquè diuen que, tot i que ara mateix els ratpenats necessiten tots els amics possibles, "nosaltres necessitem els ratpenats encara més".