El magistrat progressista Cándido Conde-Pumpido, nou president del Constitucional

Finalment el president del Tribunal Constitucional és Cándido Conde-Pumpido, que aquest dimecres ha aconseguit que el votessin tots els magistrats del bloc progressista, tret de la seva rival, María Luisa Balaguer.

Membre del TC des del març del 2017, Conde-Pumpido va ser fiscal general de l'Estat del 2004 al 2011, durant els mandats de José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant del govern espanyol.

Per això se'l considerava com l'aposta de l'actual govern espanyol encapçalat per Pedro Sánchez, però també era el candidat de més edat i el magistrat que portava més temps al TC.

El vot decisiu de Segoviano

Conde-Pumpido s'ha imposat a Balaguer per 6 vots a 5, i ha estat decisiu el de María Luisa Segoviano, del sector progressista, escollida recentment pel CGPJ amb el suport dels conservadors.

Balaguer aspirava a guanyar amb els vots del sector conservador i també el de Segoviano, però la decisió d'aquesta li ha frustrat l'estratègia de ser una mena de candidata de consens.

Amb les últimes incorporacions, el bloc considerat progressista del Tribunal Constitucional té 7 integrants, mentre que el conservador s'ha quedat amb una minoria de 4.

La vicepresidència, per a una magistrada del sector progressista

La vicepresidència del tribunal, que també estava vacant, l'ocuparà Inmaculada Montalbán, també del sector progressista, i es trenca així el costum que aquest càrrec l'ocupi un membre del sector minoritari.

En aquest cas, el nom del bloc conservador que havia sonat per fer-se càrrec de la vicepresidència era el del magistrat Ricardo Enríquez, que ha perdut per 6 vots a 5, el mateix resultat que la votació per a la presidència.

Aquest segon resultat s'interpreta com la torna del sector progressista al conservador per haver intentat fracturar-lo donant suport a Balaguer, que també hauria votat per Enríquez.

Les votacions han estat secretes i s'han resolt en primera volta, perquè els dos càrrecs han obtingut la majoria absoluta i no ha calgut fer la segona volta, que es resolia per majoria simple.

La presidència del Tribunal Constitucional no és un càrrec només representatiu, sinó que també és plenament executiu, perquè el president és el que té el control quina és la prioritat de temes a tractar.

La nova composició hauria d'afavorir que es desencallessin temes delicats com els recursos del PP contra la llei de l'avortament, la de l'eutanàsia o el català a l'escola, que fa anys que estan guardats en un calaix d'aquest edifici.

Gairebé 50 anys de carrera al Suprem, a la Fiscalia General i al TC

Hereu d'una llarga estirp de juristes, Cándido Conde-Pumpido Touron va néixer a Galícia el 1949 i va començar la carrera judicial el 1974 després de llicenciar-se en Dret i en Econòmiques.

Va ser jutge de l'Audiència de Donostia del 1981 al 1985, uns anys durs marcats pel terrorisme d'ETA, i on va coincidir amb el futur ministre socialista Juan Alberto Belloch i amb el fiscal Javier Zaragoza.

El 1985 va convertir-se en president de l'Audiència de Segòvia, i 10 anys després va entrar al Tribunal Suprem, a la sala penal. Amb 45 anys, va ser el membre més jove mai nomenat per a aquest tribunal.

El mandat com a fiscal general de l'Estat, del 2004 al 2011, ha estat el més llarg de tots els que han ocupat aquest càrrec des del 1978, i després va tornar al Tribunal Suprem, fins que el 2017 va accedir al TC.

Conde-Pumpido va ser també un dels fundadors de l'associació Jutges per la Democràcia, i va ser-ne el portaveu en dos períodes de gairebé una dècada, destacant la seva oposició a l'anomenada Llei Corcuera de seguretat ciutadana.

Una presidenta progressista amb els vots dels conservadors?

Els set magistrats del bloc progressista, i ara majoritari, es van reunir dimarts al matí durant més de dues hores per intentar consensuar un únic candidat, però no va ser possible per la intenció de tots dos d'assolir la presidència i perquè cap dels dos semblava reunir els suports suficients per alçar-se directament amb la victòria.

Balaguer ja comptava que els quatre magistrats del sector conservador votessin per ella, i aspirava a guanyar a Conde-Pumpido afegint més suports del seu propi sector. La primera condició s'ha complert, però no la segona.

Llavors no quedava clar quins suports podria sumar al seu propi bàndol a banda de Segoviano, perquè els magistrats Ramón Sáez, Inmaculada Montalbán i els nouvinguts Juan Carlos Campo i Laura Díez eren més proclius a Conde-Pumpido.

En la polèmica i dificultosa renovació del Tribunal, el govern espanyol ha decidit dos membres, mentre que els altres dos noms han estat escollits pel Consell General del Poder Judicial després d'un llarg bloqueig.