Olot

Els professors, impotents davant del fenomen dels joves que desapareixen del sistema sense avisar

Mestres i professors es declaren impotents davant el fenomen dels joves que desapareixen del sistema sense avisar, per anar al país d'origen familiar a estudiar l'Alcorà. Quan tornen, molts han perdut els coneixements necessaris per continuar els estudis.

Televisió de CatalunyaActualitzat

Mestres i professors es declaren impotents davant el fenomen dels joves que desapareixen del sistema sense avisar, per anar al país d'origen familiar a estudiar l'Alcorà. Quan tornen, si és que ho fan, molts han perdut els coneixements necessaris per continuar els estudis. I això els passa en plena adolescència, en unes edats claus per a la seva formació.

Mari Sajo, per exemple, no s'ha pogut incorporar a quart d'ESO perquè ha passat dos anys a Gàmbia i ara no pot seguir les classes.

"Anar i venir. Jo em vull quedar aquí o a Gàmbia. Ara no sé parlar català ni castellà, i, si el profe em vol dir alguna cosa a mi, fa anar a cridar un nen a una altra classe que parli el meu idioma."

Quan Bakary Sanyang va tornar de Gàmbia, va haver d'esperar mig any per escolaritzar-se i ja no va poder acabar l'ESO. Havia fet 16 anys. Va haver d'optar per un programa de qualificació professional.

"Em vaig desanimar molt perquè tenia molta il.lusió de tornar a estudiar i fer les coses que feia abans, però bé, la vida segueix i s'han de fer noves coses."

Xavier Andreu, director de l'Institut Salvador Sunyer, de Salt, comenta que molts d'aquests joves tornen "rebotats i vénen amb desgana perquè no entenen la situació d'anar i venir". Andreu remarca que són adolescents que veuen com se'ls separa d'amistats per anar a un lloc on no tenen cap referent.

Més enllà del comportament, aquests joves veuen com la seva formació acadèmica queda estroncada i, a la llarga, això pot perjudicar el seu futur laboral.

La professora Rut Jou coincideix en el fet que el pensament que acaba arrelant en aquests joves és "per què m'he d'esforçar, si igualment me n'aniré". I això passa tant en instituts amb un 80% d'estudiants fills de la immigració com en altres on el percentatge és del 20% i, a més, tenen uns notables resultats acadèmics.

Mestres i professors han constatat que el nombre de nens que fan viatges d'anada i tornada ha augmentat. Albert Bramon, director de l'IES Garrotxa, remarca que és com si l'alumne desaparegués. "El tutor diu que aquest nen no ha vingut més. Intentes posar-te en contacte amb els pares, els pares no responen i li perds el rastre. No saps on ha anat. No saps què se n'ha fet. Serveis Socials detecta que aquell xicot no hi és, i aquí s'acaba la història."

Els professors es veuen obligats a fer una adaptació curricular, perquè molts d'aquests joves se'n van durant la Primària i no tornen fins a la Secundària. Pocs instituts són conscients del destí d'aquests joves. Per a la majoria, la mobilitat és únicament una causa de la crisi econòmica.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut