Els prínceps d'Astúries inauguren la retrospectiva de Miró més completa dels últims 20 anys
La Fundació Miró ha presentat la retrospectiva més completa de l'artista català que s'ha fet mai a Barcelona en els últims vint anys. L'exposició, sota el títol "Joan Miró. L'escala de l'evasió", obre portes per al públic aquest diumenge, 16 d'octubre i ha estat inaugurada, un dia abans, pels prínceps d'Astúries. L'exposició mostra el Miró més polític i compromès en un recull d'obres, 170, de les principals col·leccions mundials, tant públiques com privades, que poques vegades es poden veure juntes.
Una de les obres que tornen després de dues dècades és "La masia" (1921-1922), un paisatge de Mont-roig. És un dels quadres que expressa més bé el vincle de l'artista amb la terra, la seva identitat catalana, una obra mestra que va pertànyer a Hemingway. També s'hi podrà veure "Cap de pagès català" (1924-1925) i la sèrie escultòrica de "Ses Majestats" (1974), feta a partir d'eines provinents del món rural. I és que la primera de les sales se centra en els vincles de l'artista amb la seva terra natal.
Les peces que formen la mostra són de gran càrrega simbòlica, la cara més compromesa, més crua i incendiària de l'artista, que va voler assassinar la pintura. Les sales centrals les protagonitzen el drama de la Guerra Civil Espanyola, que va omplir les teles de Miró de monstres. L'artista va respondre a les guerres que li va tocar viure i més tard a la repressió franquista amb la pintura, amb obres "lliures i violentes".
Durant el franquisme, Miró va treballar en una espècie d'exili interior, però en l'enfosquiment i fins i tot la crema de les obres queda palès el compromís amb el seu temps. Ho veiem en obres com "Teles cremades", del 1974. Miró deia que per pujar l'escala que li permetia evadir-se en els pitjors moments calia abans tenir els peus ben arrelats a terra.
Èxit a la Tate Modern
La mostra arriba a Barcelona després d'estar cinc mesos exposada a la Tate Modern de Londres, on l'han visitat més de 300.000 persones. De fet, l'exposició ha estat organitzada conjuntament per la Tate Modern; la National Gallery of Art de Washington, on farà parada després de Barcelona, i la Fundació Joan Miró de Barcelona. El pressupost de la mostra és de més d'un milió d'euros, un pressupost que "sobrepassa els ordinaris".
Les peces que formen la mostra són de gran càrrega simbòlica, la cara més compromesa, més crua i incendiària de l'artista, que va voler assassinar la pintura. Les sales centrals les protagonitzen el drama de la Guerra Civil Espanyola, que va omplir les teles de Miró de monstres. L'artista va respondre a les guerres que li va tocar viure i més tard a la repressió franquista amb la pintura, amb obres "lliures i violentes".
Durant el franquisme, Miró va treballar en una espècie d'exili interior, però en l'enfosquiment i fins i tot la crema de les obres queda palès el compromís amb el seu temps. Ho veiem en obres com "Teles cremades", del 1974. Miró deia que per pujar l'escala que li permetia evadir-se en els pitjors moments calia abans tenir els peus ben arrelats a terra.
Èxit a la Tate Modern
La mostra arriba a Barcelona després d'estar cinc mesos exposada a la Tate Modern de Londres, on l'han visitat més de 300.000 persones. De fet, l'exposició ha estat organitzada conjuntament per la Tate Modern; la National Gallery of Art de Washington, on farà parada després de Barcelona, i la Fundació Joan Miró de Barcelona. El pressupost de la mostra és de més d'un milió d'euros, un pressupost que "sobrepassa els ordinaris".
