Els primers símptomes de la Covid-19 fan preveure si serà un cas greu

Els pacients amb pneumònia greu mantenen seqüeles després de passar la malaltia
Els primers símptomes de la Covid-19 fan preveure si serà un cas greu

Els primers símptomes de la Covid-19 fan preveure si serà un cas greu

Els pacients amb pneumònia greu mantenen seqüeles després de passar la malaltia
Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Un dels últims estudis mèdics ha demostrat que mirant els primers símptomes que té un pacient de Covid-19 es pot pronosticar si acabarà sent un cas greu.

Aquestes setmanes d'experiència amb la Covid-19 ja feien sospitar els professionals que determinats símptomes i malalties prèvies donaven una pista sobre si el pronòstic i desenllaç de la malaltia seria greu o no.

En un estudi preliminar que han fet els tres centres d'atenció primària adscrits a l'Hospital Clínic de Barcelona, s'ha analitzat el procés de 322 pacients de Covid-19 i els resultats dibuixen escenaris molt diferents en funció de com es manifesta el virus.

 

La probabilitat de ser hospitalitzat a l'UCI o morir, per norma general, augmenta molt en homes, més grans de 65 anys, que tenen febre, sensació d'ofec i que pateixen cardiopaties, diabetis o hipertensió.

 

En canvi, quan els símptomes de bon començament són semblants als d'un refredat, tot fa pensar que el pronòstic serà bo. Persones joves, amb faringitis, mal de cap, dolors articulars o pèrdua del gust o l'olfacte rarament acabaran hospitalitzades. I encara menys si són dones.

Aquestes observacions determinen, segons el doctor Antoni Sisó Almirall, director de recerca del Consorci Atenció Primària Barcelona Esquerra i president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, la necessitat de reaccionar més aviat en certs casos abans que siguin més greus.

"Una febre sostinguda de molts dies a casa, a la qual s'afegeix símptoma d'ofec, a aquest pacient se l'ha de prioritzar. Hem de córrer, monitoritzar-lo i enviar-lo a l'hospital immediatament."

De fet, aquesta és la importància de l'estudi. Quan estigui revisat i publicat definitivament, pot ser una eina que ajudi en la presa de decisions mèdiques, i més ara que els CAP es preparen per fer proves PCR a tothom amb símptomes de coronavirus.

"Aquest estudi ens permet segmentar, discriminar en dos grups de pacients i, per tant, dedicar aquella prova, aquella PCR als pacients amb pitjor pronòstic per assegurar el diagnòstic."

L'estudi és un pas més en el coneixement de la Covid-19 però encara hi ha moltes preguntes que els professionals no poden respondre.

En aquest sentit parlava el pneumòleg Jordi Dorca, director del Servei de Malalties Respiratòries de l'Hospital de Bellvitge, al programa "Preguntes freqüents" de TV3, que no descarta que aquest virus encara doni més sorpreses.

"La humanitat fa 4 mesos que el coneix. No fa més que ens coneixem amb el virus i nosaltres. En aquests 4 mesos el virus ha tingut sempre la iniciativa i ha tingut una capacitat de sorpresa realment al·lucinant. El que és lògic és pensar que això no s'ha acabat i que en en donarà més."

 


Seqüeles greus per la pneumònia del Covid

El pneumòleg Jordi Dorca ha explicat en l'entrevista al "FAQs" que ara preocupen les seqüeles que pot deixar la malaltia en les persones que han tingut una pneumònia greu.

"Ara estem molt preocupats perquè uns percentatge d'aquests malalts que han tingut pneumònia per Covid greu puguin desenvolupar lesions irreversibles a llarg termini. Estem identificant que hi ha un subgrup de pacients que demostren que les lesions inflamatòries intenses que han tingut tenen una continuïtat cap a una afectació més destructiva que potencialment podien ser reversibles i que nosaltres tenim molt d'interès a poder detectar i tractar de la manera més precoç possible."

El doctor Dorca va anunciar que s'està dissenyant un assaig controlat en diferents hospitals de Barcelona i Madrid que durant 6 mesos comprovarà la capacitat d'una molècula que aturi el creixement de la fibrosi dels pulmons que continua després de passar la pneumònia,

Dorca va explicar com el virus ataca el cos, no només els pulmons, sinó altres òrgans com el fetge, els ronyons o l'intestí. Segons Dorca, se sospita que el virus també podria entrar a l'organisme a través dels budells.

"Els intestins també poden ser una porta d'entrada, el virus ingerit podria entrar als budells. És un òrgan amb gran component de cèl·lules immunològiques i es produeix una inflamació que causa diarees molt severes."

 

Un pacient atès a l'UCI a l'Hospotal de Palamós

La malaltia també afecta els ulls amb conjuntivitis, provoca pèrdua d'olfacte i reaccions cutànies, i fins i tot afecta el cervell, després de detectar que hi ha pacients que després de passar la malaltia tenen problemes de raonament o càlcul.

El doctor Jordi Dorca destaca que els pulmons són l'òrgan més compromès.

"Aquest virus mata bàsicament per les complicacions respiratòries, afecta molts llocs del cos, però la causa de la mort té a veure amb la insuficiència respiratòria greu."

La trombosi, l'aparició de trombes, és el fenomen d'aquesta malaltia, que, segons Dorca, afecta arreu del cos, i especialment els pulmons.

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut