Els primers exàmens de la nova selectivitat, més fàcils que altres anys
Les proves de la selectivitat han començat aquest dilluns per a 26.000 alumnes catalans, amb un dia de retard per la vaga de funcionaris i amb novetats en el model d'examen. Concretament, l'examen bàsic és més curt i s'hi inclouen proves optatives per apujar nota. Els estudiants s'han d'examinar obligatòriament de llengua i literatura catalanes, llengua castellana i literatura, llengua estrangera i història o història de la filosofia, a més d'una matèria de la modalitat de Batxillerat que hagin triat. A la part optativa, es poden examinar de fins a tres assignatures de modalitat. La majoria dels alumnes, més de 14.000, s'han acollit a l'opció d'apujar nota. La primera prova ha estat la de llengua castellana i literatura, amb textos de Bécquer, Mihura i Goytisolo. La segona ha estat la de llengua catalana i literatura, amb Narcís Oller i la llei d'accés a l'entorn de les persones amb discapacitat.
Aquesta primera jornada de selectivitat, els 26.000 estudiants han fet els exàmens de llengua i literatura catalanes, llengua i literatura castellanes, llengua estrangera i, els que ho han decidit així, una assignatura de modalitat. Dijous continuaran amb història o història de la filosofia i tres assignatures de modalitat. I l'últim dia també estarà reservat a les matèries de modalitat.
Llengua castellana i literatura
A les 9 ha començat la primera prova: la de llengua castellana i literatura. A l'opció A els han plantejat el text de Miguel Mihura de "Tres sombreros de copa", parlar del llenguatge de la publicitat i explicar el significat de "ploure sobre mullat". A l'opció B s'ha preguntat per l'article "Especialista en todo", de Juan Goytisolo, relacionat amb les noves tecnologies de la informació i per "Leyendas" de Gustavo Adolfo Bécquer.
Alguns professors han declarat als periodistes que l'examen era "molt assequible". Alguns han anat més enllà i han comentat que "és per a tontos", i han lamentat que "cada any és més fàcil".
Llengua catalana i literatura
Cap a un quart de dotze s'ha iniciat la segona prova: la de llengua catalana i literatura. Els estudiants han hagut de triar entre un fragment de "La bogeria" de Narcís Oller i un fragment del projecte de llei d'accés a l'entorn de les persones amb discapacitat usuàries de gossos d'assistència del Parlament.
Alguns alumnes, que majoritàriament han seleccionat la segona opció, han explicat que tot i ser un examen assequible, la prova de català ha estat més difícil que la de castellà.
Llengua estrangera
L'anglès és l'idioma estranger del qual s'han examinat més alumnes, de fet menys d'un miler han optat pel francès, l'alemany o l'italià. Més de 25.000, doncs, han hagut de respondre a preguntes de veritat o fals sobre un text del diari britànic "The Guardian".
També han hagut de redactar una carta a un amic per parlar-li d'un campament d'estiu o bé un text formal de resposta a la pregunta "Estàs d'acord que els adolescents són massa immadurs i no estan preparats per a la vida adulta?".
En la comprensió oral, han escoltat una entrevista radiofònica a un expert en el frisi, un idioma que es parla al nord d'Holanda i és molt semblant a l'anglès.
Les modalitats
Les últimes proves de la primera jornada de selectivitat han estat les de les matèries de modalitat de Batxillerat. En aquest cas, hi ha hagut exàmens de disseny, electrotècnia i grec.
14.000 estudiants apugen nota
Als alumnes que han optat per poder apujar nota se'ls tindran en compte els dos resultats més alts de les proves optatives, tres com a màxim, que tindran un pes de fins a un punt a la nota final, o fins a dos si les universitats han assenyalat l'assignatura en qüestió com una de les prioritàries. La nota serà vàlida durant dos anys i els alumnes podran repetir l'examen tantes vegades com vulguin.
Més de 14.000 alumnes faran set exàmens (els cinc obligatoris i dos d'optatius), més de 6.000 en faran vuit, i només 1.600 s'examinaran només de les matèries obligatòries.
Els resultats de les proves d'accés a la universitat es podran consultar a partir del 25 de juny a Accesnet.gencat.cat.
Llengua castellana i literatura
A les 9 ha començat la primera prova: la de llengua castellana i literatura. A l'opció A els han plantejat el text de Miguel Mihura de "Tres sombreros de copa", parlar del llenguatge de la publicitat i explicar el significat de "ploure sobre mullat". A l'opció B s'ha preguntat per l'article "Especialista en todo", de Juan Goytisolo, relacionat amb les noves tecnologies de la informació i per "Leyendas" de Gustavo Adolfo Bécquer.
Alguns professors han declarat als periodistes que l'examen era "molt assequible". Alguns han anat més enllà i han comentat que "és per a tontos", i han lamentat que "cada any és més fàcil".
Llengua catalana i literatura
Cap a un quart de dotze s'ha iniciat la segona prova: la de llengua catalana i literatura. Els estudiants han hagut de triar entre un fragment de "La bogeria" de Narcís Oller i un fragment del projecte de llei d'accés a l'entorn de les persones amb discapacitat usuàries de gossos d'assistència del Parlament.
Alguns alumnes, que majoritàriament han seleccionat la segona opció, han explicat que tot i ser un examen assequible, la prova de català ha estat més difícil que la de castellà.
Llengua estrangera
L'anglès és l'idioma estranger del qual s'han examinat més alumnes, de fet menys d'un miler han optat pel francès, l'alemany o l'italià. Més de 25.000, doncs, han hagut de respondre a preguntes de veritat o fals sobre un text del diari britànic "The Guardian".
També han hagut de redactar una carta a un amic per parlar-li d'un campament d'estiu o bé un text formal de resposta a la pregunta "Estàs d'acord que els adolescents són massa immadurs i no estan preparats per a la vida adulta?".
En la comprensió oral, han escoltat una entrevista radiofònica a un expert en el frisi, un idioma que es parla al nord d'Holanda i és molt semblant a l'anglès.
Les modalitats
Les últimes proves de la primera jornada de selectivitat han estat les de les matèries de modalitat de Batxillerat. En aquest cas, hi ha hagut exàmens de disseny, electrotècnia i grec.
14.000 estudiants apugen nota
Als alumnes que han optat per poder apujar nota se'ls tindran en compte els dos resultats més alts de les proves optatives, tres com a màxim, que tindran un pes de fins a un punt a la nota final, o fins a dos si les universitats han assenyalat l'assignatura en qüestió com una de les prioritàries. La nota serà vàlida durant dos anys i els alumnes podran repetir l'examen tantes vegades com vulguin.
Més de 14.000 alumnes faran set exàmens (els cinc obligatoris i dos d'optatius), més de 6.000 en faran vuit, i només 1.600 s'examinaran només de les matèries obligatòries.
Els resultats de les proves d'accés a la universitat es podran consultar a partir del 25 de juny a Accesnet.gencat.cat.
