Durant anys, els homenatges s'han celebrat en places i carrers i amb una gran afluència d'assistents (Sortu Donibane)

Els presos d'ETA renuncien als homenatges públics, molt criticats per les víctimes

En un comunicat, demanen a familiars i amics que no convoquin rebudes públiques i que es limitin a celebrar la llibertat "en privat i amb afins"

RedaccióActualitzat

El col·lectiu de presos d'ETA s'ha compromès aquest dilluns a acabar amb les rebudes públiques, els "ongi etorri", als etarres excarcerats.

En un comunicat publicat als diaris Berria i Naiz.info diuen que es limitaran a fer actes "discrets" en l'àmbit privat.

Els presos afegeixen que entenen que les víctimes d'ETA es poden sentir ferides pels homenatges de rebuda i que per això han pres la decisió de deixar-los de fer.

Demanen a les famílies que no organitzin rebudes públiques

Mitjançant aquest comunicat, els presos han traslladat als "familiars, amics i companys, i a la societat basca" que "desitgen" que les rebudes que se'ls fan en sortir al carrer "es produeixin de manera privada i discreta, seguint el camí emprès en general aquests últims mesos".

"D'ara endavant, només volem rebudes en un espai privat entre afins", insisteixen.

 

L'associació que agrupa els presos afirma que tenen dret a "rebre l'abraçada dels seus familiars" després de "llargs anys i condicions duríssimes de presó", però recorda que les víctimes "han expressat que els actes públics de rebuda els provoquen dolor".


"Alleujar el patiment"

"Diem amb claredat que el nostre desig és alleujar tot patiment i obrir noves opcions, anar guarint ferides i enfortir la convivència entre la ciutadania basca", argumenta el col·lectiu de reclusos etarres, que emmarca aquesta decisió en "una aportació individual i col·lectiva" a "la pau i al reconeixement del patiment dels altres", que se suma al seu propi i al dels seus familiars.

Els presos destaquen que "certs agents i partits" utilitzen els "ongi etorri" per buscar "irresponsablement la confrontació en comptes de la convivència", mentre que ells, sostenen, no volen "alimentar cap polèmica estèril", sinó que pretenen "actuar de manera constructiva i ser responsables".

Així mateix ho veu el líder abertzale Arnaldo Otegi, que veu la decisió com una "aportació indubtable" a la construcció "de ponts i no de trinxeres".

ARXIVAT A:
ETATerrorismePaís Basc
Anar al contingut