Els "patis del darrere" de Barcelona, la degradació del Besòs que la ciutat no vol veure
L'àrea del Besòs i el barri de la Ribera, zones que estan arribant a uns nivells de degradació que en fan urgent la transformació i dignificació
Els "patis del darrere" de Barcelona, la degradació del Besòs que la ciutat no vol veure
A l'Eix Besòs hi viuen fins a un milió de persones en zones que estan arribant a uns nivells de degradació que en fan urgent la transformació i…
A l'Eix Besòs hi viuen fins a un milió de persones en zones que estan arribant a uns nivells de degradació que en fan urgent la transformació i dignificació

Els "patis del darrere" de Barcelona, la degradació del Besòs que la ciutat no vol veure

L'àrea del Besòs i el barri de la Ribera, zones que estan arribant a uns nivells de degradació que en fan urgent la transformació i dignificació

RedaccióActualitzat
TEMA:
Pobresa

Aluminosi, degradació, ocupació i vulnerabilitat. És el que es troba en grans àrees de la desembocadura del riu Besòs i al barri de la Ribera, a Montcada i Reixac. Són els "patis del darrere" de Barcelona, una imatge que contrasta amb l'encís de la ciutat.

L'Eix Besòs és, sens dubte, una de les grans assignatures pendents de l'àrea metropolitana de Barcelona. Alguns barris estan arribant a uns nivells de degradació que en fan urgent la transformació i dignificació.

A l'àrea a tocar de l'últim tram del Besòs -entre Barcelona, Sant Adrià, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac- hi viuen prop d'un milió de persones. S'hi concentren el 70% dels barris més vulnerables de tota l'àrea metropolitana. Un de cada tres habitants és extremadament vulnerable, segons l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB).

 

Un dels problemes més greus és l'estat d'alguns habitatges.

Al barri del Besòs de Barcelona, el Manuel Salguero ens explica com és viure amb el pis apuntalat: "A la nit quan vas a dormir, estàs amb un ull obert i un altre tancat, atent per si hi ha algun soroll". Té por de l'aluminosi. Des de fa més de deu anys, a sota casa seva hi té fustes i ferros que apuntalen el terra que ell trepitja. "Si cau el terra, cau l'edifici i aquí no ens troben ni amb gossos de rescat."

El barri es va aixecar als anys 50, de pressa i malament, amb materials barats com el ciment aluminós. Ara, continua sent un dels patis del darrere de Barcelona.

Al mateix bloc del Manuel hi ha fins a set pisos apuntalats. El dia a dia de molts veïns és anar trampejant puntals i angoixes, com es pot veure en aquest reportatge:

Durant molts anys, la subvenció del 85% de la rehabilitació no ha funcionat com s'esperava. Ara, l'Ajuntament vol regenerar completament el barri. De moment, inspeccionarà una cinquantena de finques per fer-ne una diagnosi. De fet, els veïns asseguren que un informe tècnic dels anys 70 recomanava que molts d'aquests blocs anessin a terra.

L'Ajuntament de Barcelona, doncs, té pendent la rehabilitació integral del barri del Besòs, però no és l'únic. Són àrees de pobresa cronificada que deixen cicatrius urbanístiques i socials i que, segons els experts, necessiten actuacions urgents i estructurals.

Altres barris d'aquests municipis al llarg del riu estan a tocar d'indústries molt contaminants com la cimentera de Montcada, la planta de tractament de residus del Besòs o el crematori de Sant Adrià.

Més amunt del riu, a Montcada i Reixac, el barri de la Ribera és el paradigma de la vulnerabilitat que es repeteix a la zona. Gairebé la meitat de la població té rendes baixes i un baix nivell formatiu. Segons l'Ajuntament, no hi ha més problemes que en altres barris, però és difícil trobar-hi algun bloc on no hi hagi pisos ocupats i conflictes de convivència. Els veïns denuncien problemes de neteja. Però l'incivisme és, només, un dels molts problemes del barri.

Encaixonat entre l'antiga cimentera, les vies del tren, el riu i dos solars de fàbriques que ja no hi són, arribar-hi és difícil. I viure-hi, també. El barri són només cinc carrers, però concentra un dels índexs més elevats de precarietat de tota l'àrea metropolitana.

L'ocupació il·legal de pisos és un negoci freqüent. La Sònia Valcárcel, amb nens petits i feines esporàdiques, va pagar 500 euros per poder entrar en un pis, fa un mes: "Què voleu que faci? Una persona sola amb dos fills, no tinc cap més opció". El pis no és cap meravella: "Estava destrossat, fet un fàstic i he estat sense aigua fins ara."

La Verónica va pagar 1.500 euros per poder ocupar un altre pis. En el seu cas, ha aconseguit un lloguer social de 150 euros després de dos anys vivint-hi il·legalment. Aquest és el seu testimoni:

ARXIVAT A:
Pobresa

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut