Barcelona

Els partits ultimen l'elecció dels candidats a un any vista de les eleccions al Parlament (II)

A poc més d'un any per les eleccions al Parlament de Catalunya, els partits polítics ja es troben immersos en la planificació estratègica dels comicis. Però abans de traçar cap tàctica ni fer cap cartell o fotografia, els partits escullen qui serà el cap de llista i, per tant, el candidat a la presidència de la Generalitat. Dels partits que actualment tenen representació parlamentària, de moment tres han canviat de cap de llista, fet que genera un punt d'incertesa a l'hora de predir quin serà el comportament electoral de la formació amb un canvi de líder. A més, un nou partit s'afegeix a la competició amb un exconseller com a bandera.

Actualitzat
Ve de la pàgina anterior. Clica aquí per retrocedir-hi.

Puigcercós, la llei del més fort

Joan Puigcercós va abandonar el govern de la Generalitat per treballar pel partit i arribar a aquestes eleccions reforçat com a líder d'Esquerra Republicana. De fet, durant els darrers anys la lluita entre Josep-Lluís Carod-Rovira i Puigcercós havia generat un terrabastall polític en el si de la formació independentista, que veia com comici rere comici anava perdent suports. Després d'apartar Carod de la direcció del partit, Puigcercós es planteja que Esquerra torni a ser clau per a la formació de govern com ho va ser el 2003.

ERC, però, no es pot deslliurar així com així de sis anys de moltes polèmiques i crítiques per part del seu propi electorat. El "no" al referèndum de l'Estatut, el trencament del primer govern tripartit, les converses de Carod amb ETA, les declaracions incendiàries d'alguns dels seus dirigents... Serà difícil que la formació independentista recuperi, almenys, l'electorat que ha perdut en aquests anys.

Camacho, la primera dona

Serà la primera vegada que un partit amb representació opti per una dona com a candidata a la presidència de la Generalitat de Catalunya, fet que encara no se sap com afectarà electoralment el seu partit. La veritat és que el PP a Catalunya viu hores bastant baixes per la crisi que hi va haver en la direcció del partit, un cop Josep Piqué va abandonar-la. Les tensions entre el partit a Catalunya i els dirigents de la formació a Madrid han estat constants, i se sap de sobres que Alicia Sánchez-Camacho és presidenta del PPC perquè Mariano Rajoy així ho va voler.

Però de totes maneres, la renovació en el si de la formació és evident. Camacho vol liderar una nova manera de presentar el PP, com un partit català perfectament preparat per solucionar els problemes del país, en especial en aquesta època de crisi econòmica. Camacho, però, tindrà feina per poder cohesionar la seva pròpia gent, ja que hi ha alguns dirigents que són molt crítics amb les polítiques del partit, com Daniel Sirera o Montserrat Nebrera.

Herrera, l'hereu de Saura

Després de ser un dels artífexs de la creació del primer i segon governs tripartits, Joan Saura ha cregut convenient deixar la política de primer nivell. Així, Iniciativa s'havia de veure immersa en un procès de selecció de candidat a poc temps de les eleccions, fet que en principi és un problema. Però el consens que genera la figura de Joan Herrera pot ser una sortida magnífica per no celebrar primàries, que acostumen a ser processos que desgasten molt els partits.

Joan Herrera és diputat al Congrés i representa la joventut i les ganes de treballar de la nova fornada dels ecosocialistes. Va ser triat per Joan Saura per ser el secretari general d'ICV, i tot apunta que també serà el candidat de la formació a les eleccions. La seva lucidesa i la claredat amb què s'expressa són les seves millors virtuts, però deixar clar el missatge que tenen la voluntat de reeditar el tripartit pot mobilitzar l'electorat que hi és contrari.

Segueix a la pàgina següent. Clica aquí per continuar llegint.
Anar al contingut