Els partits critiquen Carretero de ser poc prudent en anunciar el seu model territorial
L'esborrany sobre la nova ordenació territorial presentat pel conseller de Governació, Joan Carretero, ha provocat una forta polèmica, tant en l'àmbit polític com en el social. Carretero proposa ampliar el nombre de comarques fins a 53, segons el disseny que s'ha fet públic i que tant els socis de govern com l'oposició han trobat precipitat. Des del territori, l'anunci s'ha rebut de diferents maneres.
La filtració de l'esborrany del futur model d'ordenació territorial que prepara el conseller de Governació, Joan Carretero, no ha caigut bé ni en el mateix govern ni entre l'oposició. Els socis de govern d'Esquerra van dir ahir que desconeixen el projecte i Convergència i Unió va dir que volia participar en el debat. La proposta del conseller de Governació planteja una nova organització territorial amb set vegueries i l'ampliació del nombre de comarques, que podria passar de les 41 actuals a 53. Entre les noves que es proposen crear hi ha el Lluçanès, el Moianès, les valls de Ribes i de Camprodon, l'Alta Segarra i el Segre Mitjà, i el Pla de Montserrat i el Baix Llobregat Nord, Marina de la Selva, Delta de l'Ebre, Baix Segarra i Sant Celoni.
Entre els representants parlamentaris les reaccions no s'han fet esperar. La vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, ha demanat al conseller Joan Carretero prudència i responsabilitat. El portaveu Miquel Iceta ha deixat clar "que el PSC ni ha discutit ni coneix" la proposta, i considera que la nova ordenació territorial de Catalunya és un "tema delicat" que requereix "més prudència, reflexió i rigor de la que el conseller ha demostrat fins ara en abordar aquesta qüestió".
Iniciativa-Verds també ha criticat la proposta perquè diu que no es pot fer públic un document sobre ordenació territorial que encara no ha estat consensuat pel govern tripartit. El conseller Joan Carretero ha replicat les acusacions dels seus dos socis de govern.
A l'oposició també hi ha hagut reaccions: Des de Convergència i Unió, l'exconseller de governació, Josep Maria Pelegrí, ha criticat la proposta de Carretero i ha reclamat participar del consens.
Els consellers de Política Territorial, Joaquim Nadal, i el de Relacions Institucionals, Joan Saura, han recordat que el govern encara no s'ha posicionat sobre el model territorial.
Diversitat d'opinions al territori
Els alcaldes de Ribes de Freser i de Camprodon, ara al Ripollès, han rebut amb satisfacció la possibilitat de passar a ser capital de dues de les noves comarques que es proposen. Falta concretar, però, a quina vegueria podrien pertànyer.
A la demarcació de Tarragona, el president del Consell Comarcal del Baix Penedès, Benet Jané, s'ha posicionat en contra de la possible adscripció d'aquesta comarca a la demarcació de Barcelona.
També hi ha hagut reaccions a les comarques de Lleida. Els municipis afectats volen la creació de la comarca del Segre Mitjà, però Artesa de Segre i Ponts se'n disputen la capitalitat.
Finalment, a la província de Barcelona, el president del Consell Comarcal del Bages, Ezequiel Martínez, ha advertit del risc que alguns territoris perdin activitat administrativa si augmenta el nombre de comarques. Per la seva l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, és partidari de recuperar l'àrea metropolitana.
