Els països de l'Est bloquegen l'acord sobre el repartiment de 120.000 refugiats arribats a Hongria, Grècia i Itàlia

Els ministres d'Interior de la UE només han aprovat l'acord del juliol per a 40.000 refugiats. Dels 120.000 restants se'n parlarà en el Consell Europeu del 8 d'octubre
Els països de l'Est bloquegen l'acord sobre el repartiment de 120.000 refugiats arribats a Hongria, Grècia i Itàlia
Brussel·les

Els països de l'Est bloquegen l'acord sobre el repartiment de 120.000 refugiats arribats a Hongria, Grècia i Itàlia

Els ministres d'Interior de la UE només han aprovat l'acord del juliol per a 40.000 refugiats. Dels 120.000 restants se'n parlarà en el Consell Europeu del 8 d'octubre
Redacció Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els ministres d'Interior de la Unió Europea no han aconseguit arribar a cap acord sobre el repartiment de 120.000 refugiats arribats a Hongria. Els 28 no han estat capaços de tancar cap document i s'han emplaçat a una altra reunió, a l'octubre. Alemanya i França, els principals impulsors de l'acord, no han pogut convèncer els socis més reticents, els països de l'est que s'oposen a les quotes obligatòries.

Tot i que els ministres de l'Interior alemany i francès, Thomas de Maizière i Bernard Cazeneuve, han avançat que s'havia assolit un acord polític per repartir a la Unió Europea 160.000 refugiats en dos anys, finalment només s'ha aconseguit aprovar formalment el pacte del juliol per recol·locar 40.000 refugiats arribats a Grècia i Itàlia. Fins ara, els compromisos que han ofert els estats només arriben a les 32.256 persones i s'hauran de revisar al desembre.

Pel que fa al repartiment dels 120.000 refugiats arribats a Hongria, el Consell Europeu del 8 d'octubre haurà de concretar una decisió. El ministre de l'Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, ha explicat que una de les coses que ha impedit l'acord és que una sèrie de països tenien problemes amb el caràcter obligatori del mecanisme de repartiment. Fonts comunitàries han assenyalat la República Txeca, Eslovàquia, Polònia, Hongria i Letònia com els opositors i han apuntat que l'anunci francoalemany d'un acord no ha ajudat a acostar posicions.

Espanya acceptarà la quota de 15.000 refugiats

Des del govern espanyol, Fernández Díaz ha dit que "Espanya acceptarà la quota de 15.000 refugiats que ens corresponen" del contingent total que planteja la Comissió Europea. Fernández Díaz ha reclamat, però, que s'actuï als països d'origen per impedir aquesta allau de persones procedents especialment de Síria.

La reunió d'aquesta tarda hauria de servir per arribar a un consens sobre la distribució dels refugiats entre els diferents estats. Els països de l'Europa central i oriental, com la República Txeca, Hongria, Eslovàquia i Polònia, no volen el repartiment obligatori. Hongria ni tan sols vol refugiats. Altres països, com Romania, volen alguna cosa a canvi, concretament passar a formar part de l'espai Schengen, una condició que se li nega per les mancances del seu sistema policial i judicial.

França i Alemanya pressionaran perquè es creïn centres de registre de refugiats a Grècia, Itàlia i Hongria, segons el president francès, François Hollande. I les Nacions Unides exigeixen a la Unió Europea corredors segurs de refugiats i el seu assentament.

També a Brussel·les, dilluns al matí, s'ha fet un acte reivindicatiu a favor dels refugiats. Fatima Kurdi, la tia d'Aylan, el nen sirià que va ser fotografiat mort a la platja i la imatge del qual va ser portada a tot el món, ha participat en aquesta protesta que s'ha fet a la porta de benvinguda a la capital belga, on hi ha un mural amb caricatures dedicades als polítics de la Unió. Fatima Kurdi ha reclamat als governs europeus que acordin "un pla conjunt" per acollir refugiats que, com la seva família, es veuen forçats a abandonar el seu país, fugint de les guerres.

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS